Actuem pels drets humans a tot el món

El Govern continua sense complir la llei de comerç d'armes aprovada el 2007


L'Executiu continua autoritzant vendes a països on no es respecten els drets humans i hi ha conflictes bèl.lics, entre ells Sri Lanka, Colòmbia i Guinea Conakry.
 

Les organitzacions Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam denuncien que el Govern espanyol segueix sense aplicar la Llei 53/2007, que regula el comerç exterior d'armament i material de doble ús. Les vendes del primer semestre de 2009 demostren que s'està venent material de defensa a països on no es respecten els drets humans com Colòmbia, Marroc, Sri Lanka, Tailàndia i Guinea Conakry. 
 
"Han passat més de dos anys des que es va aprovar la llei, i les ONG reclamem més claredat i transparència, i més rigor a l'hora d'aplicar-la", ha declarat Francisco Erm, d'Intermón Oxfam. "És incomprensible que el Govern no expliqui quins criteris utilitza per autoritzar aquestes vendes, o quins informes fa servir per avaluar la situació dels països de destinació". 
 
Les dades del primer semestre de 2009, aportades pel Ministeri de Comerç, mostren que Espanya va exportar material de defensa per valor de 411.100.000 d'euros, fet que suposa un augment del 64,5% sobre el mateix període de l'any anterior.  A més, es van vendre gairebé 4,7 milions d'euros en material policial i de seguretat (antiavalots), i gairebé 19 milions d'euros en armes de caça i tir esportiu i les seves municions (les autoritzacions per a armes de caça i tir esportiu van superar els 41 milions d'euros). Pel que fa al material de doble ús, es van vendre més de 45 milions d'euros. En total, les exportacions realitzades de material de defensa, altre material i doble ús van sumar més de 437 milions d'euros, i les autoritzades van sumar més de 1.200 milions. 
 
La Llei 53/2007 regula aquestes vendes i estableix que no s'autoritzaran transferències a llocs on aquestes armes puguin ser utilitzades per cometre violacions dels drets humans o del dret internacional humanitari (DIH), on hi hagi risc de desviament a altres països, etc . També estableix que a l'hora d'autoritzar exportacions, el Govern ha de tenir en compte els informes d'institucions internacionals com l'ONU i organitzacions de drets humans. 
 
Tot i això, s'han seguit produint exportacions a destinacions preocupants. Entre ells figuren el Marroc, amb 29,5 milions d'euros; Colòmbia amb 31 milions; Aràbia Saudita, amb gairebé 5 milions, i altres com el Pakistan, Sri Lanka o Tailàndia. En tots ells, per diferents raons, la situació de conflicte o les violacions dels drets humans són greus. 
 
Així, a Sri Lanka, mentre s'estaven rebent informes creïbles de Nacions Unides i ONG segons els quals les dues parts en conflicte havien comès crims de guerra, Espanya va autoritzar exportacions per valor d'1,1 milions d'euros en la categoria de "bombes, torpedes , coets i míssils ". 
 
D'altra banda, Espanya segueix sent un venedor significatiu d'armes de caça i tir esportiu i les seves municions a països de l'Àfrica subsahariana. A Ghana, se li han venut des de 2004 més de 15 milions d'euros en armes i munició de caça. Segons les estadístiques de Comerç Exterior de l'Agència Tributària, entre juny i desembre de 2009 es van exportar a aquest país 3.460.000 d'euros en munició de caça. Aquest país està situat en una zona de gran inestabilitat i envoltat de països en conflicte o postconflicte. 
 
Però potser en aquest període, la notícia més preocupant són les vendes a Guinea Conakry, amb 1.480.000 d'euros d'exportacions realitzades de cartutxos d'escopeta, amb destinatari final 100% privat, i altres 1,9 milions d'euros autoritzats. El 2008 hi va haver en aquest país un cop d'Estat condemnat per la comunitat internacional, inclosa la Unió Africana, així com una brutal repressió. Tant la Comunitat Econòmica d'Àfrica Occidental com la UE han imposat un embargament d'armes a aquest país. En aquest context, els cartutxos d'escopeta poden contribuir a exacerbar la tensió interna o caure en mans de les forces de seguretat. "El Govern espanyol ha d'explicar amb claredat quines precaucions ha pres per evitar-ho, i quines garanties ha obtingut que no seran utilitzades per violar els drets humans", ha subratllat Sabina Puig, portaveu d'Amnistia Internacional. 
 
¿Avions no tripulats a Israel? 
Informacions publicades en els últims dies assenyalen que l'empresa espanyola Àries, Enginyeria i Sistemes va arribar el 2009 a un acord amb la companyia israeliana Goldtech Technologies. Fonts de l'empresa han reconegut que això podria ser un primer pas per a la venda de "tecnologia i enginyeria d'avions no tripulats", també coneguts com a 'drones' o UAV, "i catapultes de llançament". Entre els principals clients de Goldtech Technologies es troben l'exèrcit i el Ministeri de Defensa israelià. 

Les ONG expressen la seva profunda preocupació i assenyalen que si aquestes operacions es concreten s'estaria incomplint de manera flagrant les disposicions de la llei. Per això reclamen al Govern que expliqui si ha autoritzat o autoritzarà alguna operació d'aquest tipus, i en aquest cas com ha avaluat el risc que puguin utilitzar-se per cometre violacions dels drets humans o del DIH. "Pel tipus de producte de què es tracta, i pel país de destinació, una exportació d'aquest tipus violaria totes les línies vermelles establertes a la Llei", ha afirmat Mabel González, de Greenpeace. També tornen a reclamar al Govern espanyol que suspengui totes les transferències de munició, equip i ajuda militar a Israel que no es provi d'una manera clara i evident que no contribueixen a la comissió de violacions de drets humans o del DIH. 
 
Manca voluntat política per aplicar la Llei
Les organitzacions van acollir l'entrada en vigor de la Llei 53/2007 com un avanç perquè obria pas a millores en el control i transparència del comerç exterior d'armament i material de doble ús. En alguns casos això s'ha produït, per exemple les armes de caça i tir esportiu estan ara subjectes a control com la resta del material, i hi ha més control parlamentari. 
No obstant això, dos anys després, moltes preguntes segueixen sense respondre i se segueix venent material a destinacions molt preocupants. "Dos anys és un termini més que raonable per aconseguir una aplicació correcta de la llei, que eviti que se segueixi venent armes a destinacions on el seu ús pot tenir conseqüències molt greus. Exigim al Govern més rigor i una aplicació correcta que fins ara no s'ha produït ", explica Jordi Armadans, de la Fundació per la Pau.