Els líders mundials assistents a la cimera del G20, que comença demà a Nova Delhi (Índia), han d'incrementar substancialment l'ajuda internacional i alleujar el deute dels Estats vulnerables per ajudar a aconseguir la justícia climàtica que es necessita urgentment i a evitar la inacció pel que fa a la salvaguarda dels drets humans que podria ser catastròfica, ha dit avui Amnistia Internacional
Amnistia Internacional demana als líders del G20 que compleixin compromisos previs de finançament climàtic que fins ara no han complert i adoptin altres nous, inclòs l'alleujament substancial del deute dels països sobreendeutats. La crisi del deute amenaça els drets de les persones a alimentació, roba i habitatge adequades, consagrats en la Declaració Universal de Drets Humans, i la crisi climàtica suposa una amenaça extrema per al dret a un medi ambient net, saludable i sostenible.
“La cimera del G20 se celebra amb el món a tocar de l'abisme. La crisi climàtica està infligint un immens mal a les persones i, alhora, molts països vulnerables al clima estan immersos en una crisi de deute. Els drets humans de milers de milions de persones estan amenaçats. El cost de la inacció serà catastròfic”, ha afirmat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
“La pujada dels preus dels aliments bàsics, les convulsions econòmiques i la crisi climàtica plantegen reptes sense precedents que molts països —i no precisament els que més van contribuir a la creació d'aquestes amenaces globals— no estan ben preparats per a afrontar. Des de la pandèmia de COVID-19 ha augmentat a 42 el nombre de països de baixos ingressos sobreendeudats, una situació que dificulta la seva capacitat per a salvaguardar els drets de la població, sobretot perquè molts s'enfronten a reiterades pertorbacions climàtiques".
“És fonamental que el G20 reconegui la magnitud i la urgència d'aquestes crisis i actuï amb rapidesa per a aturar l'escalada dels desastres del clima i el deute.”
Un deute inabastable
La xifra de persones que viuen en situació de pobresa extrema, amb menys de 2,15 dòlars nord-americans al dia, va créixer el 2021 per primera vegada des que comencessin les reunions del G20, el 1999. La proporció de la seva renda nacional total que els països de baixos ingressos dediquen a retornar el deute és més alt que en qualsevol altre moment de, com a mínim, els últims 30 anys. És pràcticament segur que l'objectiu d'erradicar la pobresa extrema per al 2030, un dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU acordats el 2015, no es complirà.
El G20, que treballa en estreta relació amb institucions financeres internacionals com el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, pot ajudar a canviar aquesta situació garantint que els processos d'alleujament del deute són justos, sòlids i prou ràpids per a països que s'enfronten a múltiples crisis.
Això inclou estar disposats a considerar l'opció de cancel·lar més deute. Els acords sobre el deute impulsats pel Fons Monetari Internacional i altres entitats creditícies multilaterals inclouen amb massa freqüència condicionis que imposen càrregues addicionals als països pobres i vulnerables i manquen del necessari marc de drets humans que ajudaria a garantir una sortida dels onerosos cercles viciosos deutors.
El G20 necessita donar suport a una reforma radical de l'arquitectura financera internacional existent canviant a un sistema més inclusiu que representi els interessos dels països deutors, especialment els de baixos ingressos, i no només dels creditors.
Aquesta reforma ha de preveure la devastació que produeixen les pertorbacions climàtiques; no es pot permetre que els països s'endeutin cada vegada més mentre sofreixen fenòmens meteorològics extrems recurrents, ocasionats per un canvi climàtic al qual amb prou feines han contribuït.
Efectes perniciosos del clima
Amnistia Internacional demana al G20 que doni suport a una actuació dràstica per evitar l'agreujament dels desastres climàtics, especialment acordant la ràpida eliminació gradual de tots els combustibles fòssils. S'està produint un ràpid augment de les temperatures mitjanes globals i, si no es prenen ja mesures enèrgiques, sobrepassaran amb escreix el límit d'augment d'1,5˚C sobre els nivells preindustrials que, segons ha indicat el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, és clau respectar per protegir la humanitat dels efectes més devastadors del canvi climàtic.
Agnès Callamard ha afirmat: “L'eliminació gradual de tots els combustibles fòssils ha de ser una prioritat global per a evitar que es produeixi una catàstrofe climàtica i hi hagi més abusos contra els drets humans. El món s'encamina cap a un desastre climàtic i els senyals de perill són obvis. Les persones pateixen mentre els ecosistemes i la biodiversitat es destrueixen.”
Enguany, la Banya d'Àfrica ha sofert una greu sequera, en gran part d'Àsia s'han donat temperatures rècord, s'han incendiat enormes extensions d'Amèrica del Nord i Europa, juliol va ser el mes més calorós mai registrat, les temperatures dels oceans aconsegueixen màxims històrics, els casquets polars estan desapareixent i pluges sense precedents han causat letals inundacions a Europa i la Xina.
No és raonable esperar que els països amb menors ingressos compleixin el compromís de deixar d'utilitzar combustibles fòssils si països més rics continuen incomplint les seves pròpies promeses i obligacions i no proporcionen suficient finançament climàtic i alleujament del deute a nacions que són més vulnerables.
Els països més rics han de complir, i incrementar de manera substancial, el seu compromís de proporcionar anualment almenys 100 mil milions de dòlars estatunidencs per a ajudar al fet que els Estats mitiguin el canvi climàtic i s'adaptin a ell. El fons internacional per a pèrdues i danys acordat l'any passat ha de dotar-se de fons adequats i estar operatiu per a oferir als grups més afectats un accés real als seus recursos i altres formes de reparació.
L'Índia, país amfitrió de la cimera del G20, ha de respectar els drets a la llibertat d'expressió, reunió i associació, i protegir el dret a la protesta. En els últims anys, les autoritats índies han intensificat la repressió de defensors i defensores dels drets humans —activistes, periodistes, estudiants, figures acadèmiques— i d'organitzaciones de la societat civil, sotmetent-los a diverses violacions dels drets humans. El país ha de permetre que la societat civil funcioni lliurement i que les veus dissidents puguin ser escoltades.
L'Índia ha assenyalat la crisi climàtica com la prioritat més urgent del G20. L'Índia, el país més poblat del món, les emissions del qual creixen ràpidament, ha d'aprofitar l'oportunitat per a exercir un paper de lideratge en una transició energètica global justa, al mateix temps que aborda el seu propi historial de dependència dels combustibles fòssils. El país ha sofert onades de calor abrasador, sequeres i inundacions, així com nivells de contaminació de l'aire perillosos per a la salut en diverses zones en els últims mesos i anys, causats per la crema de combustibles fòssils.
Informació complementària
La 18a Cimera de Caps d'Estat i de Govern del Grup dels 20 se celebrarà del 9 al 10 de setembre a Nova Delhi (Índia). Hi participen 19 països i la Unió Europea, incloses la majoria de les principals economies mundials i els principals creditors estatals, així com països amb funcions clau i influència sobre importants organitzacions financeres multilaterals.
Els Principis Rectors de l'ONU sobre el Deute Extern i els Drets Humans contenen una orientació específica sobre les obligacions i responsabilitats en matèria de drets humans de totes les entitats deutores i prestadors estatals i no estatals, inclosos els bancs multilaterals de desenvolupament.
El dret a un medi ambient net, saludable i sostenible va ser reconegut universalment en l'Assemblea General de les Nacions Unides el 2022, i està vinculat a altres drets consagrats pel dret internacional dels drets humans, entre els quals els drets a la salut i a la vida.
Després d'aquesta cimera del G20 se celebrarà la setmana d'Alt Nivell de l'Assemblea General de l'ONU i la Cimera sobre l'Ambició Climàtica convocada pel secretari general de l'ONU, ambdues al setembre, així com la conferència sobre el clima (COP28), que comença el 30 de novembre en Dubai.