Actuem pels drets humans a tot el món

Egipte: S'agreuja la crisi de drets humans un any després del llançament de l'Estratègia Nacional de Drets Humans

Les autoritats egípcies no han mostrat una veritable voluntat de reconèixer, i molt menys d'abordar, l'arrelada crisi de drets humans del país, tot i haver llançat fa un any una Estratègia Nacional de Drets Humans. Contràriament, han continuat reprimint les llibertats i cometent crims de dret internacional en el període previ a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP27).

En el nou informeDisconnected from Reality”: Egypt’s National Human Rights Strategy covers up human rights crisis, Amnistia Internacional presenta una anàlisi detallada de l'estratègia a la llum de la situació dels drets humans sobre el terreny, revelant que les autoritats la utilitzen com a eina de propaganda per amagar la creixent repressió de qualsevol forma de dissidència abans de la COP27 de novembre de 2022.

"Les autoritats egípcies han creat l'Estratègia Nacional de Drets Humans com una brillant cortina de fum de les seves incessants violacions dels drets humans, pensant que així enganyarien el món de cara a la COP27. Però la crua realitat del seu historial de drets humans no es pot blanquejar amb un truc de relacions públiques”, ha afirmat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

“La comunitat internacional no ha de deixar-se enganyar pels intents d'Egipte d'ocultar l'abast de la crisi de drets humans al país. Contràriament, ha de pressionar les autoritats egípcies, en públic i en privat, perquè prenguin mesures significatives que posin fi al cicle d'abusos i impunitat, començant per deixar en llibertat els milers de persones crítiques amb el govern o que s'hi oposen o que estan recloses arbitràriament a les presons egípcies, afluixar el seu control sobre la societat civil i permetre les protestes pacífiques”.

El nou informe d'Amnistia Internacional es basa en àmplia documentació de constants de violacions de drets humans comeses a Egipte des de l'arribada al poder del president Abdel Fattah al Sisi, així com en informació de diverses fonts —incloses víctimes, testimonis, defensors i defensores dels drets humans i professionals del dret— recopilada des del llançament de l'Estratègia Nacional de Drets Humans. L'organització també va examinar documents oficials, proves audiovisuals i informes d'organismes de l'ONU, entre altres documents. Les conclusions i recomanacions es van fer arribar a les autoritats egípcies el 7 de setembre de 2022.

Una imatge enganyosa

Des del llançament de l'Estratègia Nacional de Drets Humans, les autoritats egípcies s'hu han referit repetidament en públic i en reunions privades amb altres governs com a prova del seu compromís amb els drets humans. L'estratègia quinquennal va ser redactada pel govern sense consultar les organitzacions de drets humans independents ni comptar amb la participació de la societat, i presenta una imatge profundament enganyosa de la crisi de drets humans a Egipte. Absol les autoritats de qualsevol responsabilitat i culpa les amenaces a la seguretat, els problemes econòmics i la pròpia ciutadania egípcia de “no entendre” ni exercir els seus drets.

L'estratègia lloa el marc constitucional i jurídic, però ignora la introducció i aplicació per part de les autoritats d'un seguit de lleis repressives que penalitzen o restringeixen greument l'exercici dels drets a la llibertat d'expressió, associació i reunió pacífica. Aquesta legislació va erosionar encara més les garanties d'un judici just i va consolidar la impunitat de les forces de seguretat i militars.

Des de 2013, milers de persones han estat detingudes arbitràriament o processades injustament per les autoritats, un historial pèssim que l'estratègia també ignora. Només en els dos últims anys, desenes de persones han mort a la presó després de negar-se'ls deliberadament l'assistència sanitària i recloure-les en condicions cruels i inhumanes.

En els últims mesos, en un pas positiu però molt limitat, s'ha excarcerat desenes de presos i preses de consciència i altres persones recloses per motius polítics. No obstant això, les autoritats continuen detenint arbitràriament desenes d'altres persones crítiques amb el govern o que s'hi oposen, i prohibint viatjar a moltes de les que han quedat en llibertat.

Des de 2013, les autoritats també han censurat centenars de llocs web, han escorcollat i tancat mitjans de comunicació independents i han detingut desenes de periodistes per expressar opinions crítiques o simplement per fer la seva feina.

L'Estratègia Nacional de Drets Humans lloa el compromís de l'Estat amb “els principis d'igualtat i no discriminació” i enumera algunes iniciatives d'organismes oficials. Amnistia Internacional ha conclòs que les autoritats continuen sotmetent homes, dones i nens i nenes a violacions dels drets humans per raó del seu sexe, identitat de gènere, orientació sexual i creences religioses.

“Cap estratègia protegirà el nostre dret a la llibertat d'expressió ni aconseguirà la convivència pacífica de les persones tret que deixi en llibertat a totes les persones que estan empresonades per la seva opinió, per les idees que van expressar i per tenir un discurs diferent de l'impost per l'Estat”, va explicar la destacada activista dels drets humans Mona Seif a Amnistia Internacional. El seu germà Alaa Abdelfattah ha estat empresonat arbitràriament durant la major part del mandat del president egipci Abdel Fattah al Sisi.

L'Estratègia exagera els assoliments autodeclarats pel govern en matèria de drets socioeconòmics, que contrasten fortament no sols amb la inacció de les autoritats a l'hora de fer progressivament efectius aquests drets, sinó també amb els seus implacables atacs a qui expressa les seves queixa socioeconòmiques, inclosos els treballadors i treballadores, professionals de la medicina i residents en assentaments informals.

En general, l'Estratègia també exagera les garanties constitucionals i jurídiques, però no explica que aquestes no s'ajusten a les obligacions internacionals d'Egipte i que en la pràctica s'incompleixen àmpliament. Passa completament per alt les constants de violacions de drets humans actuals o passades i ignora el paper de les forces de seguretat, la fiscalia i la judicatura en la comissió o facilitació de violacions de drets humans.

Amnistia Internacional acull amb satisfacció algunes de les modestes recomanacions de l'Estratègia, presentades com a “resultats objectiu”, incloses la revisió dels delictes punibles amb la pena de mort i les alternatives a la detenció en espera de judici, així com la introducció de legislació integral per a combatre la violència contra les dones. No obstant això, en general, els seus “resultats objectiu” no arriben a abordar la magnitud de la crisi de drets humans i impunitat al país. Perquè hi hagi un avanç significatiu dels drets humans a Egipte, les autoritats han de començar per deixar en llibertat als milers de persones detingudes arbitràriament per exercir pacíficament els seus drets humans. Han de tancar-se totes les investigacions penals contra defensors i defensores dels drets humans per motius polítics, i han d'aixecar-se totes les prohibicions de viatjar, la congelació d'actius i altres restriccions. Han d'iniciar-se investigacions penals sobre els crims de dret internacional i altres violacions greus de drets humans comesos per les forces de seguretat — entre ells els homicidis il·legítims de centenars de manifestants i execucions extrajudicials, tortura i desaparicions forçades—, i ha d'emportar-se als responsables davant la justícia.

“El president Abdel Fattah al Sisi ha de reconèixer la magnitud de la crisi de drets humans, de la qual el seu govern n'és responsable, i prendre mesures concretes per resoldre-la. Donada la magnitud de la crisi de drets humans i d'impunitat i la manca de voluntat política per fer marxa enrere, la comunitat internacional ha de donar suport a les iniciatives d'establir un mecanisme de vigilància i presentació d'informes sobre la situació dels drets humans a Egipte en el Consell de Drets Humans de l'ONU”, va dir Agnès Callamard.

Informació complementària

Egipte es disposa a acollir la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, COP27, aSharm el Sheikh al novembre. Els grups ecologistes i de drets humans han expressat la seva preocupació per la limitació de les protestes a les “zones designades” i per la capacitat de la societat civil egípcia de participar de manera significativa sense por de represàlies.