"El personal penitenciari d'Egipte sotmet presos i preses de consciència i altres persones privades de llibertat per motius polítics a tortura i a condicions cruels i inhumanes de reclusió, i els neguen deliberadament atenció mèdica per castigar la dissidència", ha declarat avui Amnistia Internacional en un nou informe que destaca com la insensibilitat de les autoritats penitenciàries ha provocat morts sota custòdia i danys irreparables a la salut d'aquestes persones o hi ha contribuït.

L'informe "What do I care if you die?” Negligence and denial of health care in the Egyptian prisons es publica en el desè aniversari del començament de les revoltes del 2011 a Egipte i exposa un fosc panorama de la crisi de drets humans a les presons egípcies, que el govern del president Abdel Fatah al Sisi ha omplert d'homes i dones valents que estaven en l'avantguarda de la lluita per la justícia social i política. També mostra que les autoritats penitenciàries no protegeixen la població reclusa de la pandèmia de COVID-19 i discriminen sovint els qui procedeixen d'un entorn socioeconòmic desfavorit.

"El personal penitenciari mostra un menyspreu absolut cap a la vida i el benestar dels presos i preses que viuen amuntegats a les massificades presons del país, fa cas omís de la major part de les seves necessitats mèdiques, deixant que siguin les seves famílies les que els proporcionin medicaments, menjar i diners per comprar productes bàsics com ara sabó, i els infligeix un sofriment addicional en negar-los un tractament mèdic adequat o el trasllat oportú a un hospital", ha afirmat Philip Luther, director d'Investigació i Treball d'Incidència d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

"Les autoritats priven deliberadament d'atenció mèdica, menjar adequat i visites familiars a homes i dones reclosos només per exercir els seus drets humans o per motius polítics. És lamentable que les autoritats egípcies tractin d'intimidar i turmentar els qui defensen els drets humans o es dediquen a la política, a activistes i altres persones que s'oposen al govern, real o aparentment, negant-los atenció mèdica. Quan la denegació causa un dolor o sofriment intensos i és un acte deliberat amb la finalitat de castigar, constitueix tortura".

L'informe documenta les experiències de 67 persones recloses en tres presons per a dones i 13 presons per a homes de set governacions. Deu d'elles van morir sota custòdia i dues, poc després de ser excarcerades el 2019 i 2020.

Amnistia Internacional va comunicar les seves conclusions a les autoritats egípcies al desembre de 2020 sense que hagi rebut resposta.

Condicions de reclusió cruels i inhumanes

Les autoritats sotmetien als presos i preses de les 16 presons objecte d'investigació a condicions de reclusió cruels i inhumanes que amenaçaven el seu dret a la salut.

Antics presos van explicar que els tancaven en cel·les sense ventilació i massificades amb sanejament deficient, i que els guàrdies els negaven roba de llit i roba adequades, menjar suficient, productes d'higiene personal com compreses higièniques, i accés a l'aire lliure i a l'exercici. Desenes d'ells sofreixen la cruel prohibició de rebre visites familiars.

"Hi ha dades que mostren que les autoritats penitenciàries, en alguns casos citant instruccions de l'Agència de Seguretat Nacional, castiguen alguns presos per la seva presumpta oposició al govern o les seves crítiques", va afegir Philip Luther.

Entre les represàlies figuren la reclusió en règim d'aïllament prolongat i indefinit en condicions abusives durant més de 22-23 hores al dia; negar-los les visites familiars durant períodes de fins a quatre anys i la prohibició de rebre paquets de menjar o altres productes dels seus familiars.

Negligència mèdica i denegació d'atenció sanitària

La investigació d'Amnistia Internacional va revelar que el personal penitenciari no proporciona habitualment a la població reclusa atenció sanitària adequada, sigui per negligència, sigui denegant-la deliberadament.

Les infermeries de les presons manquen, en general, de condicions higièniques i d'equips i personal sanitari qualificat, i els professionals mèdics del centre només donen analgèsics amb independència dels símptomes i fins i tot insulten les persones recluses, arribant a acusar-les de ?terrorisme? i ?delinqüència moral?. Dos exreclusas van dir que el personal mèdic de la presó les va sotmetre a abusos sexuals i a assetjament.

Antics presos també van afirmar que no disposaven d'un mecanisme clar per demanar ajuda mèdica, ni tan sols en cas d'emergència, i que estaven totalment a mercè dels guàrdies i el personal penitenciari, que sovint feien cas omís de les seves peticions.

A les presons no hi ha pràcticament serveis de salut mental, i l'accés a l'assistència externa només es facilitava als pocs reclusos o recluses que havien intentat suïcidar-se.

Les autoritats penitenciàries es neguen habitualment a transportar els reclusos amb perfil polític que necessiten atenció mèdica urgent a hospitals de l'exterior que compten amb les especialitats pertinents i no els donen la seva medicació, fins i tot quan són les famílies les que es fan càrrec de les despeses.

El personal de seguretat seguia impedint al pres de consciència Zyad l'Elaimy, exparlamentari i una de les figures destacades de les protestes del 25 de gener de 2011, rebre periòdicament les cures constants que necessita per les seves dolències prèvies.

Abdelmoniem Aboulfotoh, de 69 anys, excandidat presidencial i fundador del partit d'oposició Misr al Qawia, porta reclòs arbitràriament des de febrer de 2018 en règim d'aïllament, i pateix diabetis, hipertensió arterial i hipertròfia prostàtica, no obstant la qual cosa les autoritats penitenciàries li han denegat en diverses ocasions la seva sol·licitud de trasllat per rebre tractament fora de la presó, i van retardar greument el seu accés a professionals mèdics dins de la presó. La fiscalia ha desestimat les seves queixes.

"És escandalós que es negués atenció sanitària adequada a la presó o el trasllat a hospitals dotats de les especialitats pertinents a les 67 persones els casos de les quals es documenten en aquest informe en almenys una ocasió durant la seva reclusió, la qual cosa ha causat una deterioració important de la seva salut", va prosseguir Philip Luther.

"Aquest manifest incompliment del seu deure les autoritats penitenciàries es produeix amb el coneixement, i de vegades la complicitat, de la fiscalia, sense que hi hagi cap supervisió independent alguna".

Morts sota custòdia

Amnistia Internacional va investigar 12 morts sota custòdia o esdevingudes poc després de l'excarceració, i coneix 37 casos més el 2020 en els quals no va poder obtenir el consentiment de les famílies per temor a represàlies. Els grups egipcis de drets humans estimen que, des de 2013, han mort sota custodia centenars de persones, mentre les autoritats es neguen a revelar xifres o a realitzar investigacions independents efectives, exhaustives i imparcials sobre aquestes morts.

Les espantoses condicions de reclusió, també en règim d'aïllament, més la denegació deliberada d'atenció sanitària adequada podrien haver contribuït o causat múltiples morts el 2019 i 2020. El tractament inadequat o rebut amb retard en casos d'urgència també va tenir repercussions negatives.

Shady Habash, cineasta de 24 anys, va morir el 2 de maig de 2020 després que el personal de la Presó d'Investigació de Tora no el traslladés urgentment a un hospital extern malgrat saber que sofria una intoxicació per alcohol.

Reclusió arbitrària massiva i amuntegament

Les autoritats egípcies es neguen a revelar el nombre de persones recluses al país. Algunes fonts calculen que són 114.000, més del doble de la capacitat de les presons de 55.000 persones indicada pel president Abdel Fatah al Sisi al desembre de 2020.

La població penitenciària va augmentar considerablement després del derrocament del difunt expresident Mohamed Morsi al juliol de 2013, la qual cosa va causar greus problemes d'amuntegament. En les 16 presons examinades, hi ha centenars de persones amuntegades en cel·les massificades en les quals es calcula que hi ha com a mitjana 1,1 metres quadrats d'espai  per a cada persona, grandària molt inferior als 3,4 metres quadrats mínims que recomanen entitats expertes en la matèria.

Les autoritats segueixen ignorant les crides que es redueixi la població penitenciària en el context dels brots de COVID-19, que posen en perill més vides. De fet, en 2020 van ser excarcerades 4.000 persones menys que el 2019 mitjançant indults presidencials i ordres de llibertat condicional.

Resposta deficient a la COVID-19 a les presons

Davant la pandèmia de COVID-19, les administracions penitenciàries no han distribuït amb regularitat productes higiènics, ni rastregen ni filtren les noves arribades, ni sotmeten a proves i aïllen els qui podrien tenir la infecció.

Problemes que existeixen des de fa temps, com la falta d'aigua apta per al consum, la mala ventilació i l'amuntegament, fan impossible implementar la distància física i mesures higièniques de prevenció.

Els reclusos i recluses amb símptomes de COVID-19 no eren sotmesos a proves de forma sistemàtica i, en alguns centres, els van posar en quarentena en cel·les petites i fosques usades per a la reclusió en règim d'aïllament sense accés a tractament adequat. En altres, els van deixar en les seves cel·les, posant així en perill la resta de la població reclusa.

Sense supervisió

Les autoritats penitenciàries actuen amb poca o cap supervisió independent. Les fiscalies tenen l'autoritat de fer visites no anunciades a centres de detenció, però ho fan en comptades ocasions i, en general, ignoren les queixes de la població reclusa.

Els presos  han iniciat vagues de fam a les quals es va respondre amb amenaces i pallisses. Les famílies que han protestat en públic han estat detingudes. Els qui defensen els drets humans i els advocats i advocades han sofert amenaces i presó.

"Les autoritats han de reduir urgentment l'amuntegament, fet que inclou excarcerar immediatament totes les persones recloses de forma arbitrària i estudiar la possibilitat de posar en llibertat als presos i preses que corren més risc de sofrir complicacions per la COVID-19 a causa de la seva edat o a dolències prèvies. Han de proporcionar a totes les persones sota la seva custòdia atenció mèdica adequada, inclosa la vacuna contra la COVID-19, sense discriminació. Les autoritats egípcies han de permetre l'accés a les presons d'entitats expertes independents i treballar amb elles per abordar les pèssimes condicions de reclusió i l'accés a l'atenció sanitària a les presons abans que es produeixin més tràgiques pèrdues de vides", va concloure Philip Luther.