Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Egipte ha d'anul·lar les penes de mort imposades en un judici col·lectiu manifestament injust i contaminat per tortures

Photo by KHALED DESOUKI/AFP via Getty Images

Davant la sentència d'avui de la Primera Secció de Terrorisme del Tribunal Penal del Caire dictada contra 206 persones, per la qual es condemna a mort a 10 d'elles i a penes d'entre 10 anys de presó i cadena perpètua a 153, Amna Guellali, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica, ha declarat:

"La sentència d'avui és un insult a la justícia. Es tracta d'un judici col·lectiu de més de 200 persones. La causa està entelada per desaparicions forçades i tortures, fins i tot a menors. Les autoritats egípcies van negar a les persones processades accés als seus advocats al llarg de totes les actuacions processals, tant abans del judici com durant aquest. A algunes d'elles se'ls prohibeix veure a les seves famílies des de 2016. La majoria està reclosa a les cèlebres presons d'Al Aqrab i la Presó de Màxima Seguretat Tora Dos en condicions cruels i inhumanes que constitueixen tortura.

"Les autoritats han d'investigar totes les denúncies de desaparició forçada i tortura, i permetre immediatament a totes les persones detingudes accés a les seves famílies, advocats i a atenció mèdica adequada. Donades les flagrants vulneracions de la imparcialitat processal en aquesta causa, les autoritats han d'anul·lar la sentència i ordenar la llibertat de totes les persones recloses, la majoria de les quals porta més de dos anys en presó preventiva, la qual cosa és contrari a la legislació egípcia. Si són acusades de delictes recognoscibles internacionalment han de ser sotmeses a un nou judici que sigui just i sense recurs a la pena de mort.

"Condemnar 10 homes a mort, especialment en unes actuacions tan manifestament injustes, és una violació del dret a la vida. Les autoritats han de declarar immediatament una moratòria sobre l'aplicació de la pena de mort i abstenir-se d'imposar condemnes a mort com a primeres passes cap a la seva abolició".

Informació complementària

Al febrer de 2015, la Fiscalia Suprema de la Seguretat de l'Estat va remetre més de 200 persones a judici per diversos càrrecs, entre els quals els de terrorisme, destrucció de propietats i assassinat. Conegut també com el cas de les "Brigades d'Helwan", el judici gira entorn d'un grup que va sorgir a l'agost de 2014 i que va reivindicar la responsabilitat d'atacs contra la policia. Almenys 4 de les persones recloses eren menors de 18 anys quan van ser detingudes. Una d'elles, Youssef Samir, tenia 16 anys quan va ser detingut al juliol de 2014 i sotmès a desaparició forçada durant més de 2 mesos. Amnistia Internacional va saber que, durant aquest període, membres de l'Agència de Seguretat Nacional l'havien torturat amb descàrregues elèctriques i pallisses. De les persones processades, 5 van morir a la presó enmig de denúncies que se'ls havia negat atenció mèdica adequada. El Tribunal ha absolt les 43 persones processades restants.

Els tribunals egipcis van condemnar a mort almenys 356 persones el 2021, la qual cosa representa la xifra més alta de condemnes a mort que Amnistia Internacional va poder registrar en 2021 a tot el món excepte la Xina.