Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Egipte: Cal posar fi a la xarxa de terror de l'Agència Nacional de Seguretat, que controla la vida d'activistes

En un informe publicat avui, Amnistia Internacional destaca com l'Agència de Seguretat Nacional d'Egipte -especialitzada en casos de terrorisme i polítics- recorre, cada cop més, a una pràctica perfectament dissenyada de citacions il·legals, interrogatoris coercitius i constitutius de tracte o pena cruel, inhumà o degradant, mesures excessives de vigilància o llibertat vigilada, amb la finalitat d'asetjar i intimidar defensors i defensores dels drets humans i activistes polítics, les vides dels quals destrueixen, perquè guardin silenci.

L'informe "This will only end when you die" documenta com l'Agència Nacional de Seguretat (NSA, per les seves sigles en anglès) ha utilitzat les mesures descrites per controlar la vida de 19 homes i 7 dones entre 2020 i 2021. Aquests activistes i defensors o defensores dels drets humans asseguren que, cada vegada que reben una citació, els agents de la NSA els amenacen amb la detenció si no assisteixen als interrogatoris, i que si algú no compareix, els agents entren a casa seva.

Almenys una vintena explica que el temor a ser detinguts per l'Agència de Seguretat Nacional els ha fet viure amb depressió i ansietat constants, els ha impedit gaudir de drets clau i ha entorpit greument la seva capacitat per portar una vida normal. En conseqüència, temen expressar les seves opinions i no s'atreveixen a participar en activitats polítiques, per la qual cosa alguns s'havien vist en la necessitat d'exiliar-se.

"Aquesta nova tàctica de la NSA, consistent a intimidar i assetjar activistes, professionals del dret i personal d'ONG, destrueix vides. Els impedeix treballar i viatjar, i els fa viure amb el temor constant a ser detinguts. Les preguntes i amenaces de la NSA traspuen clarament un objectiu: asfixiar l'activisme de drets humans i polític", sosté Philip Luther, director d'Investigació i Treball d'Incidència d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

"És un cas més d'abús de poder per part de l'Agència Nacional de Seguretat, que nega sense dissimular les llibertats i els drets humans bàsics. La impunitat de les violacions per ella perpetrades al llarg dels anys posa de manifest la manca de voluntat política per posar fi a aquestes pràctiques abusives. Per això, Amnistia Internacional insta els membres del Consell de Drets Humans de l'ONU a donar suport, amb caràcter d'urgència, a l'establiment d'un mecanisme de supervisió i presentació d'informes sobre Egipte".

Les mesures que la NSA pren contra activistes, sense ordre judicial ni cap altre fonament legal, constitueixen violacions del dret i les normes internacionals, i conculquen també la Constitució i del Codi de Procediment Penal del propi Egipte.

Interrogatoris abusius

Els agents de la NSA han preguntat a les persones esmentades -algunes de les quals s'han expressat a través de les xarxes socials- per les seves activitats i opinions en matèria de drets humans i política.  Alhora, els han formulat preguntes sobre les activitats i operacions de grups d'oposició, moviments polítics o organitzacions de drets humans, a les quals sospiten que estan vinculades, i els han ordenat informar sobre aquest tema. Tampoc s'ha permès a aquestes persones comparèixer en els interrogatoris acompanyades dels seus advocats o advocades.

Durant els interrogatoris, els agents els han formulat preguntes invasives sobre la seva vida personal i el seu activisme polític, les han sotmès a abusos físics i psicològics que podrien constituir "tractes o penes cruels, inhumans o degradants" i han examinat, sense autorització, el seu telèfon i els seus perfils a xarxes socials. En la majoria dels casos documentats per Amnistia Internacional, els agents de la NSA han amenaçat la persona esmentada amb la presó i amb tortures i altres danys físics a ella i a la seva família si no revela informació. A més, l'han comminat a no exercir els seus drets a la llibertat d'expressió, associació i reunió pacífica després de l'interrogatori.

Una persona defensora dels drets humans, que havia estat citada per l'Agència Nacional de Seguretat en 2020, va relatar a Amnistia Internacional: "[L'agent de la NSA] em va preguntar pel treball de l'organització, pel seu director, pel seu finançament, pel que jo feia [...] Després em va dir: "Escolta bé [...] com descobreixi que m'has mentit, no tornaràs a veure la llum del sol".

"Doble càstig": mesures extrajudicials de llibertat vigilada

La policia ha ordenat a aquests activistes i defensors o defensores dels drets humans -que ja han passat períodes de fins a tres anys reclosos per l'exercici pacífic dels seus drets a la llibertat d'expressió, reunió i associació- personar-se periòdicament a les oficines de la NSA en les comissaries de policia o en edificis independents de la NSA, on els han fet passar hores o dies privats de llibertat, sense base legal ni supervisió de les autoritats judicials, i sense possibilitat de demanar reparació.

Aquestes mesures extrajudicials de llibertat vigilada, que els agents de l'ANS qualifiquen de "supervisió", constitueixen casos de privació arbitrària de la llibertat. Per tant, no tenen res a veure amb les mesures de llibertat condicional o vigilada que imposen els tribunals, ja que són de naturalesa indefinida i només estan subjectes als capritxos dels agents de la NSA. En molts casos, les persones detingudes han estat torturades o sotmeses a altres maltractaments, i els seus drets al treball i a la vida familiar s'han vist profundament alterats.

Com es tracta d'una pràctica aplicada sense ordre judicial, i no n'existeix cap registre oficial, és impossible determinar el nombre de persones supervisades per la NSA. Els advocats i advocades entrevistats per Amnistia Internacional afirmen que, ja el 2015, molts dels seus clients havien quedat en llibertat, però que, des del 2017, aquests són sotmesos, cada vegada més a les pràctiques esmentades.

"Les incomptables víctimes de les abusives pràctiques de l'Agència de Seguretat Nacional són incapaces portar una vida mínimament normal, amb certa sensació de seguretat, a causa de les permanents intimidacions i amenaces de presó que reben. Així, es castiga per partida doble l'activisme legítim, ja que els activistes en qüestió han passat ja temps reclosos de manera arbitrària. El president d'Egipte, Abdel Fatah al Sisi, i el ministre de l'Interior egipci han de posar fi a l'assetjament extrajudicial dels defensors i defensores dels drets humans i altres activistes", conclou Philip Luther.

Tant el dret internacional com la Constitució i el Codi Penal egipcis prohibeixen la tortura i altres maltractaments, així com les ingerències arbitràries o il·legals en la vida privada, la família, el domicili i la correspondència d'una persona.

De conformitat amb el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, del qual Egipte n'és Estat Part, ningú pot ser sotmès a detenció o presó arbitràries, ni privat de la seva llibertat, excepte per les causes fixades per llei i segons el procediment establert en aquesta. Qualsevol persona detinguda ha de ser informada sense demora de les raons de la seva detenció i conduïda davant un jutge. Així mateix, se li ha de permetre impugnar la legalitat de la seva detenció i informar-li dels seus drets, inclòs el de guardar silenci.

Sense reparacions legals

Les víctimes s'han trobat que no existeix cap via legal al seu abast per impugnar aquestes mesures, denunciar els abusos ni demanar justícia i que, per tant, els agents de la NSA se situen per sobre de la llei. A més, donada la ben documentada complicitat dels fiscals en les violacions de la NSA, tampoc s'atreveixen a presentar denúncies davant la Fiscalia ni a donar a conèixer públicament les seves experiències, per por a represàlies. Les persones entrevistades van descriure reiteradament a Amnistia Internacional com els agents actuaven amb total seguretat i es vantaven que els seus actes no tindrien repercussions.

Una activista va referir a Amnistia Internacional que un policia l'havia agredit sexualment. A continuació, va rememorar: "Quan vaig anar a denunciar a l'agent que m'havia agredit sexualment, em van dir: "Com que vols denunciar? Vols tornar a la presó? Aquí, res de denunciar".

Prèviament, l'organització ja havia documentat la sistemàtica passivitat dels fiscals a l'hora d'investigar denúncies de tortures i desaparicions forçades a les mans de la NSA i el seu paper en la detenció arbitrària d'activistes i defensors o defensores dels drets humans basant-se només en expedients secrets d'investigació de la pròpia NSA .

Amnistia Internacional insta la Fiscalia a obrir investigacions exhaustives i independents sobre les pràctiques abusives de la NSA, i a fer retre comptes a les persones responsables, sigui el que sigui el seu rang, condició o càrrec. Així mateix, el president Abdel Fatah al Sisi ha d'ordenar al ministre de l'Interior posar fi a l'assetjament i la citació extrajudicials de defensors o defensores dels drets humans i altres activistes, i el propi ministre de l'Interior ha de denunciar públicament aquesta pràctica.