Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Dia Mundial de l’Hàbitat: els governs Africans han de posar fi als desallotjaments forçosos

Londres. - Els governs a l’Àfrica han d’acabar amb els desallotjaments forçosos que deixen centenars de milers de persones sense casa cada any, ha afirmat Amnistia Internacional en el Dia Mundial de l’Hàbitat, que es celebra avui.  En la majoria de casos els desallotjaments es duen a terme sense seguir el procés degut, sense consultar les persones afectades, sense avisar-les amb antelació i sense indemnitzar-les. A més, els funcionaris que les duen a terme sovint recorren a un ús excessiu de la força contra els residents.  “És completament inacceptable que governs per tota Àfrica continuïn violant el dret regional i internacional, incloent la Carta Africana dels Drets Humans i dels Pobles” va dir Erwin van der Borght, Director del Programa Àfrica d’Amnistia Internacional.  “Els governs tenen la responsabilitat de garantir que no es produiran més desallotjaments forçosos a l’Àfrica i que les víctimes d’aquesta pràctica rebran un habitatge alternatiu adequat i podran interposar recursos efectius.”  Amnistia Internacional ha documentat casos de desallotjaments forçosos a Angola, el Txad, Egipte, Guinea Equatorial, Ghana, Kènia, Nigèria, el Sudan, Swazilàndia i Zimbabue, entre altres països africans. L’efecte dels desallotjaments forçosos pot ser catastròfic, especialment per aquelles persones que ja vivien en la pobresa.  “La conseqüència dels desallotjaments forçosos no només és que les persones perdin les seves llars i les seves possessions sinó que potser després no poden accedir a l’aigua potable, l’alimentació, els serveis higiènics, el lloc de treball, la salut i l’educació,” va dir Erwin van der Borght.  En dates tan recents com juliol i agost de 2009, s’estaven portant a terme desallotjaments forçosos massius a Angola, el Txad, Kènia i Nigèria.  A Angola, entre el 20 i el 26 de juliol, unes 3.000 famílies van ser desallotjades forçosament als barris tocant a Iraque i Bagdad de la capital angolesa, Luanda. Les seves cases van ser enderrocades, les seves possessions destruïdes i les famílies es van quedar sense sostre.  Al Txad, des de febrer de 2008, desenes de milers de persones s’han quedat sense sostre després de ser desallotjades forçosament a la capital del país, N’Djamena. Habitatges i altres estructures han estat enderrocades a diversos barris. A finals de juliol de 2009 seguien les demolicions i hi ha més persones en risc de ser desallotjades.  A Kènia, el juliol de 2009, aproximadament 3.000 persones van ser desallotjades forçosament al poble de Githogoro, situat a la capital, Nairobi. Els desallotjaments es van produir sense notificació prèvia adequada i sense cap tipus de consulta als afectats. Molts van quedar-se sense sostre, veient-se forçats en alguns casos a viure entre les runes de la seva antiga casa, sense accés a aigua neta, clavegueram ni atenció sanitària.  A Nigèria, l’agost de 2009, el govern de l’estat de Rivers va iniciar el desallotjament forçós de milers de persones per construir sales de cinema i milers més encara corren el perill de perdre la seva casa i quedar-se en la indigència. Moltes d’aquestes persones reivindiquen que la consulta del govern estatal sobre els desallotjaments no va ser l’adequada. No s’ha proporcionat un habitatge alternatiu adequat a la gent que vivia allà.  A tot el continent africà s’han organitzant protestes amb motiu del Dia Mundial de l’Hàbitat per condemnar els desallotjaments forçosos massius que els governs estan duent a terme.  Supervivents de desallotjaments forçosos massius, residents a assentaments informals i simpatitzants d’Amnistia Internacional de Burkina Faso, la Costa d’Ivori, Ghana, Kènia, Nigèria, el Senegal, Togo i Zimbabue faran sentir la seva veu units contra els desallotjaments forçosos a Àfrica el 5 d’octubre de 2009.  Membres d’Amnistia Internacional a Àustria, Canadà, Finlàndia, Islàndia, Holanda, Suïssa, el Regne Unit i els Estats Units participaran en actes de campanya que tindran lloc simultàniament en solidaritat amb aquesta crida.  “La mobilització de persones de tota Àfrica contra la devastadora pràctica dels desallotjaments forçosos massius portats a terme per governs arreu del continent és un toc d’atenció als líders africans,” va dir Erwin van der Borght.  “La gent no es quedarà de braços plegats mentre les seves cases són destruïdes il·legalment pel seu govern.”  Com a part de la campanya Exigeix Dignitat, Amnistia Internacional demana als governs africans que adoptin una guia d’actuació sobre els desallotjaments, basada en els principis bàsics i directrius sobre els desallotjaments i el desplaçament generats pel desenvolupament de la ONU, i respectuosa amb el dret internacional de drets humans.  Notes:  ·                                 La campanya d’Amnistia Internacional Exigeix Dignitat té com a objectiu acabar amb les violacions de drets humans que ocasionen i agreugen la pobresa al món. La campanya mobilitza persones de tot el món perquè exigeixin a governs, empreses i altres agents amb poder que escoltin la veu d’aquells que viuen en la pobresa i que reconeguin i protegeixin els seus drets. Si desitgen més informació visitin http://demanddignity.amnesty.org/campaigns-en/  ·                                 Un desallotjament forçós consisteix en fer sortir contra la seva voluntat persones de les cases i terres que ocupen sense oferir-los protecció legal ni altres garanties. Els desallotjament no haurien de portar-se a terme fins que s’hagin estudiat les alternatives viables, s’hagin produït genuïnes consultes amb les comunitats afectades i s’estiguin aplicant les mesures de protecció apropiades.  ·                                 Poden accedir a una galeria de fotos il·lustrant desallotjaments forçosos a l’Àfrica i un web clip a través del vincle https://adam.amnesty.org/asset-bank/action/search?attribute_603=%22AFEPE2009Public%22. Aquests materials poden ser utilitzats a articles i notícies sobre desallotjaments forçosos coincidint amb el Dia Mundial de l’Hàbitat 2009 o en dates pròximes, indicant a totes les fotos i a la informació de l’arxiu que las imatges procedeixen de la base de dades ADAM.