Amb motiu del la celebració del Dia Mundial contra la Pena de Mort el 10 d'octubre), Amnistia Internacional ha recordat com, en nombrosos casos, es nega justícia a dones condemnades a mort que, abans del delicte pel qual van ser condemnades, van patir de manera prolongada violència i abusos tant físics com sexuals, que, alhora, van donar lloc al delicte en qüestió.
"Moltes dones han estat declarades culpables i condemnades a mort en judicis molt deficients i injustos que, sovint, incompleixen el degut procés i no tenen en consideració factors atenuants, com són els abusos, els actes de violència i les agressions sexuals de manera continuada", ha afirmat Rajat Khosla, director general d'Investigació, Incidència i Política d'Amnistia Internacional.
“Moltes dones han estat declarades culpables y condemnades a mort en judicis molt deficients i injustos que, sovint, no tenen en consideració factors atenuants com són els abusos, els actes de violència i les agressions sexuals de manera continuada”
"En condemnar aquestes dones a mort, els sistemes de justícia del món no només perpetuen un càstig aberrant i cruel, sinó que també fan pagar a les dones la manca de mesures de les autoritats per combatre la discriminació. A més, els casos que coneixem només són la punta de l'iceberg, per l'absència de transparència existent sobre la utilització de la pena de mort".
En nombrosos casos, la passivitat de les autoritats a l'hora de prendre mesures sobre denúncies i pràctiques discriminatòries concretes ha donat lloc a una cultura d'abusos que les dones condemnades a mort han hagut de suportar prèviament, per la qual cosa després pateixen una segona discriminació en el sistema de justícia penal.
La sudanesa Noura Hussein Hamad Daoud va ser condemnada a mort a l'abril de 2017 per l'assassinat de l'home amb qui va ser obligada a casar-se als 16 anys. Després d'haver contret matrimoni per força i haver-se traslladat, per obligació, al domicili d'ell tres anys després, el seu marit la colpejava i violava, immobilitzant-la, amb ajuda de dos dels seus germans i un cosí. Amnistia Internacional i altres organitzacions van fer campanya en defensa de Noura fins que, finalment, la seva pena va ser commutada. No obstant això, altres dones no han tingut tanta sort.
El 2018, Amnistia Internacional va documentar l'execució de la kurda Zeinab Sekaanvand a l'Iran. La Zeinab es va casar sent una nena i va suportar anys de violència sexual a mans del seu marit i cunyat, fins que va ser detinguda als 17 anys, acusada de l'assassinat del seu marit i, posteriorment, declarada culpable en un judici manifestament injust.
En alguns països, com Ghana, la pena de mort preceptiva per a alguns delictes, com el d'assassinat, ha impedit a algunes dones al·legar experiències de violència de gènere i discriminació com a factors atenuants de la condemna. A Malàisia, la majoria aclaparant de les dones condemnades a mort -i sobretot, les estrangeres- han estat declarades culpables de tràfic de drogues, delicte castigat, de manera preceptiva, amb la pena capital.
"En acabar l'any passat, 108 països havien abolit per complet la pena de mort. Afortunadament, el món està donant l'esquena a la idea que els Estats poden negar el dret a la vida. Així i tot, seguirem fent campanya per l'eradicació de la pena de mort fins que tots els països l'hagin abolit. Si treballem de manera conjunta, podrem contribuir al fet que aquest cruel càstig passi als llibres d'història per sempre", ha declarat Rajat Khosla.
En el Dia Mundial contra la Pena de Mort, Amnistia Internacional insta a actuar en suport d'una proposta legislativa de Ghana, que aboliria la pena de mort per a la majoria dels delictes. Per això, l'organització insta a escriure el president del Parlament de Ghana o al seu ministre de Justícia, a fer córrer la veu utilitzant l'etiqueta #Ghanavoteforabolition i a posar-se en contacte amb parlamentaris o parlamentàries locals.