“Els atacs catastròfics contra els drets humans i la igualtat de gènere dels últims dotze mesos han reduït la protecció per a les dones i les nenes i han augmentat les amenaces contra elles a tot el món”, ha declarat avui Amnistia Internacional.

En el Dia Internacional de la Dona, l'organització demana una actuació valenta per contrarestar l'erosió dels drets humans per a les dones i les nenes.

“Els fets esdevinguts el 2021 i en els primers mesos de 2022 s'han sumat per esclafar els drets i la dignitat de milions de dones i nenes. Les crisis del món no afecten per igual a tota la població, molt menys de forma justa. El desproporcionat impacte per als drets de les dones i les nenes està ben documentat i, així i tot, és desatès quan no directament ignorat. Però els fets són clars. La pandèmia de COVID-19, l'enorme reculada dels drets de les dones a l’Afganistan, la violència sexual generalitzada que caracteritza el conflicte d'Etiòpia, els atacs contra l'accés a l'avortament als Estats Units i la retirada de Turquia de l'històric Conveni d'Istanbul sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica… Tots i cadascun d'aquests fets suposen una greu erosió dels drets per ells mateixos, però, ¿i considerats en conjunt? Hem d'alçar-nos i mirar cara a cara aquest assalt global contra la dignitat de les dones i les nenes”, ha afirmatAgnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

Els últims dos anys -dominats per la pandèmia de COVID-19- han tingut un impacte desproporcionat en les dones i les nenes. Ha augmentat la violència de gènere en l'àmbit familiar, ha empitjorat la inseguretat laboral per a les dones, s'ha erosionat l'accés a serveis de salut sexual i reproductiva, la presència de les nenes a les escoles s'ha reduït de forma espectacular en molts llocs. Les qui ja eren les més marginades han sofert les pitjors conseqüències. Han de revocar-se les decisions adoptades per governs i autoritats que han empitjorat la situació de les dones i les nenes.

La crisi d'Ucraïna

El Dia Internacional de la Dona d’enguany arriba mentre el conflicte armat a Europa llança al món a una nova crisi. Les imatges de dones donant a llum refugiades dels bombardejos, de dones fugint de les bombes amb nens i nenes en braços, de mares desconsolades, de nens i nenes que acaben de quedar-se orfes, posen l'accent precisament en el que representa el conflicte i la crisi humanitària per a les dones i els nens i nenes. Les dones i les nenes atrapades en el conflicte a Ucraïna se sumen ara als milions que pateixenn l'inexorable cost humà del conflicte armat des de Síria fins al Iemen, passant per l’Afganistan i molt més enllà.

L'augment de la militarització de la vida diària mentre proliferen les armes, la violència s'intensifica i es redirigeixen els recursos públics a donar suport a la despesa militar: tot això es cobra un preu elevat i insostenible en la vida quotidiana de les dones i les nenes. Avui, a tot Ucraïna i a la regió en general, les dones i les nenes corren, una vegada més, un greu perill. Amnistia Internacional ja ha documentat que, en els últims anys, la militarització de les regions orientals d'Ucraïna afectades pel conflicte ha provocat l'augment de la violència de gènere i ha reduït l'accés a serveis essencials. És una constant que ara s'estén a tot el país.

Imposició de restriccions massives als drets de les dones i les nenes a l’Afganistan

Des de la captura de Kabul a l'agost de 2021, els talibans han imposat grans restriccions als drets de les dones i les nenes a tot l’Afganistan. A les dones se'ls ha dit que no poden tornar al seu lloc de treball ni viatjar en públic si no van acompanyades d'un tutor home. Les nenes més grans de 12 anys ja no tenen accés a l'educació. S'està destruint un sistema que, si bé era imperfecte, va ser negociat amb molt d’esforç per millorar la protecció de les dones davant de la violència de gènere. I ara, advocats i advocades, membres de la judicatura, el personal dels refugis i altres persones que han treballat anys per permetre que aquest sistema funcionés efectivament corren perill.

“Les lleis, polítiques i pràctiques dels talibans estan desfent els assoliments en matèria de drets humans pels quals el poble d'Afganistan ha lluitat durant dècades. Malgrat les valentes protestes de dones a tot el país, els talibans segueixen obstinats a construir una societat on les dones siguin ciutadanes de segona classe. Amb restriccions a la llibertat de circulació, privades d'educació, sense oportunitats per treballar i obtenir ingressos, i sense protecció davant de la violència de gènere... És intolerable. És una vergonya per a tots els responsables i també per tots els qui guarden silenci davant d’això”, ha prosseguit Agnès Callamard.

“Els governs del món han de posar els drets de les dones i de les nenes al mateix centre de la seva política exterior per a l’Afganistan. Han de seguir l'exemple dels defensors i les defensores afganesos dels drets de les dones i insistir, per exemple, en la igualtat d'accés de les dones i nenes a l'educació, a l'ocupació i a serveis essencials, sense discriminació”.

Violència de gènere a Etiòpia

La violència de gènere és una característica persistent dels conflictes armats que han continuat i s'han estès en els últims dotze mesos. A Etiòpia, Amnistia Internacional ha denunciat actes generalitzats de violència sexual perpetrats a la regió de Tigre per forces etíops i eritrees, i a la regió d'Amhara per forces de Tigre. Aquests atacs constitueixen crims de guerra i poden constituir crims de lesa humanitat. Molts dels atacs documentats per Amnistia, com ara les violacions en grup, van ser comesos per múltiples perpetradors davant de familiars de la víctima. En alguns casos, les agressions van incloure actes de mutilació sexual o van ser acompanyades de comentaris ofensius sobre l'ètnia i amenaces.

Desmantellament de salvaguardes legals

En els últims dotze mesos també s'han produït danys significatius en el marc jurídic internacional dels drets humans que existeix per combatre la violència de gènere.

L'1 de juliol de 2021, Turquia es va retirar de l'històric Conveni d'Istanbul, un marc pioner i integral per combatre la violència de gènere i garantir els drets de les supervivents a Europa. La decisió representa un pas enrere enorme per als drets humans de les dones i les nenes a Turquia i també ha animat als qui estan en contra d'aquests drets en altres països de la regió.

Els drets sexuals i reproductius també s'han vist afectats. AlsEstats Units hi ha hagut un atac en tota regla contra el dret a l'avortament en el qual alguns governs dels estats han introduït més restriccions a l'avortament el 2021 que en cap altre any. A Texas, es va promulgar una prohibició gairebé total, l'entrada en vigor de la qual va permetre posteriorment la Cort Suprema, que criminalitza l'avortament a partir de les sis setmanes d'embaràs: abans que la majoria de les dones sàpiguen fins i tot si estan embarassades. Aquesta prohibició nega a milions de dones el dret a accedir a un avortament sense riscos i legal. El futur de la protecció constitucional de l'avortament sense riscos i legal al país també corre greu perill, perquè serà debatut per la Cort Suprema al juny de 2022.

Aquests atacs contra les salvaguardes legals dels drets de les dones i de les nenes són especialment devastadors en el context de la pandèmia de COVID-19, en la qual hi ha hagut un considerable augment de la violència de gènere i s'han denunciat a tot el món més atacs contra els drets sexuals i reproductius.

Les defensores dels drets humans impulsen la resistència i el canvi positiu

Fins i tot enmig d'aquestes males notícies, els esforços incansables de les defensores dels drets humans han donat el seu fruit. La defensa dels drets humans, les activitats de campanya i la mobilització van desembocar en victòries clau per al dret a l'avortament a Colòmbia, Mèxic i San Marino. I mentre Turquia es retirava del Conveni d'Istanbul, dos Estats més (Moldàvia i Liechtenstein)l’han ratificat.

Activistes dels drets de les dones d'Eslovènia van aconseguir que es reformés la llei sobre la violació perquè fos conforme amb les normes internacionals després de canvis positius similars a Dinamarca, Malta, Croàcia, Grècia, Islàndia i Suècia, mentre les reformes estan en curs en Països Baixos, Espanya i Suïssa.

Les activistes i les defensores dels drets humans també se situen en l'avantguarda de la resistència i les protestes en favor els drets humans en altres països, com Ucraïna, Polònia, Bielorússia, Rússia, els Estats Units i l’Afganistan. En molts casos, ho fan fins i tot davant amenaces de mort contra elles i les seves famílies o amenaces de presó i de lesions corporals. Mereixen el suport mundial.

“Els governs saben bé què cal per defensar els drets humans de les dones i de les nenes. Els qui els donen suport, inclosos donants i inversors, han d'insistir que les autoritats pertinents actuïn ara i de forma resolta: han de derogar les lleis regressives. Han de proporcionar serveis essencials. Les nenes i les dones han de tenir igualtat d'accés a l'educació i a l'ocupació. La violència de gènere ha de ser condemnada i la protecció ha de reforçar-se, no pas afeblir-se. Han d’aturar-se els atacs contra defensores dels drets humans. Cap societat pot permetre's ni ha de tolerar mai aquesta erosió de la dignitat de més de la meitat de la seva població. No pot haver-hi excuses per no governar amb justícia i imparcialitat per a les dones i les nenes”, ha conclòs Agnès Callamard.

Amnistia Internacional surt al carrer donant veu a les dones de l’Afganistan i en solidaritat amb les dones d'Ucraïna

Demà 8 de març, Amnistia Internacional surt al carrer a més de 30 poblacions, entre les qualsBarcelona, Madrid, València, Sevilla, Valladolid, Santander, Vigo, Burgos, Conca, Lleó, Múrcia, Lugo i Zamora, per reivindicar el valor de la lluita feminista al món i visibilitzar la situació de les dones afganeses que aquest dia no podran manifestar-se. A través de www.actuaconamnistia.org, més de 40.600 persones han demanat a la comunitat internacional que defensi els drets de les dones a l'Afganistan.

Activistas de l'organizació mostraran també la solidaritat d'Amnistia Internacional amb les dones i les nenes d'Ucraïna que amb el conflicte es troben en una situació de més risc.