Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Dia Internacional contra la Pena de Mort: Cal posar fi a les condemnes a mort il·legítimes i discriminatòries per delictes de drogues

© Piero Zilio

Amb motiu del Dia Mundial contra la Pena de Mort 2023, que se celebra el 10 d'octubre, Amnistia Internacional destaca en un nou informe l'ús de la pena de mort per delictes de drogues, l'aplicació de les quals s'efectua de manera discriminatòria i és il·legítima en virtut del dret i les normes internacionals de drets humans. Malgrat això, en els últims anys s'han dut a terme centenars d'execucions per delictes de drogues, que han afectat de manera desproporcionada persones de sectors marginats de la societat i sovint s'han derivat de procediments que violaven les normes internacionals que garanteixen un judici just.

Amnistia Internacional reitera la crida als governs dels països que encara mantenen aquest cruel càstig perquè declarin immediatament una suspensió oficial de totes les execucions, com a primera mesura per a l'abolició total de la pena de mort; i als governs de tot el món perquè abandonin les respostes punitives a les drogues i adoptin alternatives que protegeixin millor els drets humans i la salut pública.
Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció, amb independència del caràcter o les circumstàncies del delicte, de les característiques i la culpabilitat o innocència de la persona acusada i del mètode d'execució utilitzat per l'Estat.

Augment de les execucions extralegals per delictes de drogues

En espera de la seva abolició total, el dret internacional dels drets humans restringeix la imposició de la pena de mort a “els delictes més greus”. El Comitè de Drets Humans de l'ONU ha interpretat amb autoritat que aquesta restricció es refereix únicament a l'homicidi intencional i n'exclou categòricament els delictes de drogues.

Resulta alarmant que, en contravenció d'aquesta clara prohibició, 36 països conservin encara en la seva legislació la pena de mort per a castigar delictes de drogues. Amnistia Internacional ha registrat més de 700 execucions per aquests delictes en el període 2018-2022. El 2022, les 325 execucions relacionades amb les drogues van representar el 37% del total mundial conegut i van duplicar amb escreix les 134 comptabilitzades el 2021.

En els últims anys, s'han registrat execucions per delictes de drogues en pocs països. El 2022, les 255 execucions relacionades amb les drogues efectuades a l'Iran van constituir el 78% del total confirmat per aquests delictes a tot el món. L'Aràbia Saudita va reprendre les execucions per delictes de drogues el 2022, després de —segons la Comissió Saudita de Drets Humans— haver observat un parèntesi de 2 anys. El 2022, es va condemnar a mort per delictes de drogues 57 persones, aproximadament un terç de les 196 execucions totals.

Amnistia Internacional ha pogut confirmar execucions per aquests delictes també a Singapur, on, en el període de 18 mesos comprès entre finals de març de 2022 i setembre de 2023, es van dur a terme 16 execucions, totes relacionades amb les drogues; a la Xina, on les xifres de la pena de mort estan envoltades de secretisme, va ser impossible efectuar una avaluació precisa. Amnistia Internacional creu que les autoritats vietnamites també han dut a terme execucions relacionades amb les drogues en els últims anys, però no n'ha pogut obtenir confirmació.

Les xifres confirmades en el primer semestre de 2023 dibuixen un panorama igualment desconcertant. Entre gener i finals de maig de 2023, les autoritats de l'Iran han executat a 282 persones, xifra que gairebé duplica les execucions registrades en els 5 primers mesos de 2022. D'elles, almenys 173 han estat per delictes de drogues. En la primera meitat de l'any, a l'Aràbia Saudita es van registrar 54 execucions, incloses penes per delictes de drogues. El 27 de juliol, Kuwait va executar a cinc persones, entre elles un ciutadà de Sri Lanka condemnat per un delicte de drogues.

Guerra contra les drogues, guerra contra els drets humans

La pena de mort s'ha utilitzat en diversos països com a instrument de l'enfocament de “tolerància zero”, altament punitiu, que ha dominat la lluita mundial per a atallar el consum i la venda de drogues. No obstant això, en nombrosos estudis ha quedat palès que la pena de mort no té un especial efecte dissuasiu únic sobre la delinqüència. En els últims anys, molts Estats també han reconegut que aquest marc punitiu no ha complert la seva promesa de protegir la salut i els drets de les persones enfront dels riscos que suposen les drogues.

Les dècades de prohibició i criminalització han soscavat els drets de milions de persones i han deixat un llegat de violència, malalties i altres greus riscos per a la salut, empresonament massiu, sofriment i abusos. A més de la pena de mort, la “guerra contra les drogues” ha donat lloc a abusos policials, discriminació, execucions extrajudicials, tortura i altres maltractaments, detencions arbitràries, condicions inhumanes de reclusió i violacions dels drets econòmics, socials i culturals, inclòs el dret a la salut.

Amnistia Internacional s'ha sumat a moltes altres organitzacions de la societat civil per a demanar un canvi de paradigma en les respostes dels Estats als problemes associats a les drogues, instant-los a prendre mesures que abordin les desigualtats socials i promoguin la justícia social i els drets econòmics, socials i culturals. Entre altres, l'organització ha demanat als Estats que procedeixin a abolir la pena de mort; que despenalitzin el consum de drogues i la possessió, el cultiu i la compra de totes les drogues per a consum personal; que ampliïn els serveis de salut i altres serveis socials per a abordar els riscos relacionats amb el consum de drogues; i que posin en pràctica alternatives a la penalització de delictes menors i no violents relacionats amb les drogues que no causin perjudici a altres persones.

Malgrat els abusos generalitzats contra els drets humans comesos en nom de la “guerra contra les drogues”, els mecanismes internacionals de control de drogues —com la Comissió d'Estupefaents (CND) i l'Oficina de l'ONU contra la Droga i el Delicte (ONUDD)— han fracassat en gran manera a l'hora de garantir que les polítiques sobre drogues s'apliquin de conformitat amb el dret internacional dels drets humans. Encara que molts organismes, agències i experts de l'ONU han reafirmat en nombroses ocasions la total oposició de Nacions Unides a la pena de mort, fins i tot per delictes de drogues, la CND encara no ha adoptat una postura oficial contra aquest cruel càstig. Amnistia Internacional reitera la seva crida a tots els mecanismes internacionals de control de drogues —incloses la CND i la ONUDD— perquè incorporin sistemàticament els drets humans en la seva labor. En particular, l'organització demana a la CND que estableixi un punt permanent en el seu programa de treball per a abordar l'impacte sobre els drets humans de les polítiques relacionades amb les drogues; i a la ONUDD que garanteixi que els drets humans formen part de la seva labor de vigilància, fins i tot mitjançant un capítol específic sobre drets humans en l'Informe Mundial sobre les Drogues que publica anualment.

Judicis injustos, condemnes a mort arbitràries

En molts casos en els quals s'ha aplicat la pena de mort per delictes de drogues, Amnistia Internacional ha documentat greus violacions del dret a un judici just i d'altres salvaguardes establertes per a protegir les persones enfront de la privació arbitrària de la vida. Les recerques d'Amnistia Internacional han demostrat que, en molts casos, la policia interroga a les persones detingudes sota sospita d'haver comès un delicte de drogues en absència d'assistència lletrada, la qual cosa les exposa a un major risc de ser objecte de tortura o altres maltractaments. A Malàisia, per exemple, Amnistia Internacional va descobrir llacunes en l'assistència lletrada gratuïta en els casos de pena de mort, que deixaven a moltes persones sense accés a un advocat o advocada de la seva elecció, sobretot a persones estrangeres que no comptaven amb representació en el moment de la seva detenció, o durant la presó preventiva abans que es presentessin càrrecs. A l'Iran, les execucions per delictes relacionats amb drogues eren moltes vegades conseqüència de recerques deficients de la policia antidroga de l'Iran i altres cossos de seguretat. Els judicis per delictes de drogues se celebren davant Tribunals Revolucionaris i són manifestament injustos: als qui s'enfronten a la pena de mort se'ls nega el dret a accedir a representació lletrada legal i s'utilitzen “confessions” forçades, obtingudes sota tortura, com a prova per a declarar-les culpables.

El manteniment de presumpcions legals de culpabilitat a Brunei Darussalam, Malàisia i Singapur també ha convertit els judicis en injustos, atès que contravenen el dret a la presumpció d'innocència. Aquestes presumpcions, quan s'invoquen, permeten a la fiscalia inferir automàticament la culpabilitat, sense haver de demostrar que les drogues trobades en objectes o locals sota la seva responsabilitat pertanyessin a la persona acusada; ni que aquesta persona tingués coneixement de les drogues quan va ser descoberta en possessió d'elles; ni que tingués intenció de traficar amb drogues, quan les quantitats en la seva possessió superen el mínim constitutiu de delicte Quan s'invoquen aquestes presumpcions legals, la càrrega de la prova es trasllada a la persona acusada per a ser rebatuda segons la norma jurídica més elevada del “major grau de probabilitat”, amb l'efecte de rebaixar el llindar probatori necessari per a dictar una sentència condemnatòria en casos de pena de mort.

A més, alguns països —entre ells Brunei Darussalam, l'Iran i Singapur— mantenen la pena de mort com a càstig obligatori per a alguns delictes de drogues. La pena de mort obligatòria no permet als jutges considerar en la sentència cap circumstància atenuant respecte del delicte o la persona, per la qual cosa viola el dret i les normes internacionals. A Singapur, els jutges disposen d'una certa discrecionalitat a l'hora d'imposar condemnes quan el paper de la persona acusada es limita a transportar drogues (“correu”), si es determina que aquesta té alguna discapacitat mental o intel·lectual que afecti substancialment la seva responsabilitat mental pel delicte, o si la fiscalia emet un certificat de col·laboració substancial per a “desarticular activitats de narcotràfic”. Aquest últim requisit trasllada de fet la decisió de la condemna a la fiscalia, la qual no és part independent ni imparcial en el procés judicial, per la qual cosa afegeix una capa addicional d'arbitrarietat i injustícia als procediments.

Capes de discriminació encreuades

Les violacions sistèmiques dels drets humans associades amb la pena de mort es veuen sovint agreujades per múltiples capes de discriminació encreuades, que afecten la justícia penal que reben els qui s'enfronten a l'exponent màxim de pena cruel, inhumana i degradant. Com destaca el Comitè de Drets Humans de l'ONU, “Qualsevol rivació de la vida que obeeixi a una discriminació de fet o de dret és, ipso facto, de caràcter arbitrari”.

Amnistia Internacional ha documentat molts casos en què els qui s'enfronten a la pena de mort per delictes de drogues han sofert discriminació, sobretot a causa de la seva situació socioeconòmica. A causa del seu origen socioeconòmic marginat i desfavorit, moltes persones corrien més risc d'explotació i violència. En molts casos, se les va condemnar per posseir i transportar quantitats relativament petites de drogues sense haver comès cap forma de violència ni estar implicades en ella. Per exemple, la investigació d'Amnistia Internacional sobre Malàisia va treure a la llum a diverses persones acusades que afirmaven haver estat obligades o animades a traficar amb drogues per part de la seva parella o altres persones conegudes, o per la seva manca de mitjans econòmics. Donada la seva posició en el més baix de l'escala del tràfic de drogues, moltes de les persones condemnades a mort tenien poc o cap control sobre les drogues i quantitats que se'ls demanava transportar, igual que poca o cap informació sobre l'origen o destinació dels paquets que se'ls indicava lliurar. Aquesta situació augmentava l'exposició al risc de pena de mort dels qui transportaven drogues —incloses les dones, la representació de les quals era desproporcionada en el corredor de la mort per delictes de drogues—, en mancar d'informació que proporcionar a les autoritats sobre els qui ocupaven llocs més alts en la jerarquia de les xarxes delictives de narcotràfic i així evitar la condemna a mort. Les recents reformes legislatives a Malàisia han convertit l'aplicació de la pena de mort per a delictes de drogues en una cosa totalment discrecional, havent-se derogat també el requisit de col·laborar amb les autoritats per a evitar la pena de mort obligatòria. No obstant això, encara està per veure l'impacte de les reformes i com s'aplicarà la discrecionalitat a les condemnes

Amnistia Internacional ha descobert també que moltes de les persones acusades de delictes de drogues tenien escassos mitjans o cap per a costejar-se l'assistència lletrada després de la seva detenció, la qual cosa les exposava a més risc de patir tortura o altres maltractaments per a extreure'ls “confessions” forçades. Famílies de les persones executades per delictes de drogues han referit a l'organització que moltes vegades han trobat dificultats per a permetre's l'assistència lletrada i que després han hagut de patir les terribles conseqüències econòmiques de perdre el sustent de la família i quedar fortament endeutades per les despeses judicials. Entre aquests, hi havia membres de l'empobrida i perseguida minoria ètnica balutxi de l'Iran, a la qual pertanyien aproximadament el 20% de les persones executades registrades, si bé només el 5% de la població iraniana en forma part.

Les persones estrangeres, que constitueixen una proporció significativa de les condemnades a mort i executades per delictes de drogues, també han estat en situació de més desavantatge davant els sistemes de justícia penal d'altres països. El dret internacional dels drets humans ofereix als ciutadans i ciutadanes fos del seu país proteccions addicionals d'assistència consular i lingüística, però aquestes persones poden veure's en desavantatge segons la voluntat de mantenir aquestes salvaguardes que tingui el país de detenció, així com en funció de si el país de nacionalitat proporciona o no assistència consular i de l'eficàcia de la possible assistència consular o lletrada proporcionada.>