Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Dia de l'Orgull LGBT: Milers de persones sense drets per la seva orientació o identitat sexual


Amnistia Internacional demana a Turquia que garanteixi els drets de les persones transgènere a www.actuaambamnistia.org. 

El 17 de maig, la policia turca detenia a Ankara un cotxe amb quatre persones. Sense més explicacions, els ocupants van ser agredits per la policia, que els va colpejar amb porres i els va arrestar acusant-los de "resistir-se a un funcionari de l'estat".  Amnistia Internacional considera que l'únic delicte que havien comès aquestes persones era ser activistes transgènere de l'organització Pink Life, que treballa pels drets de persones lesbianes, gais, bisexuals i Transgènere (LGBT) a Turquia.

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de l'Orgull LGBT, Amnistia Internacional (AI) enguany vol cridar l'atenció sobre la situació que viuen les persones transgènere a molts llocs del món, un col·lectiu especialment vulnerable a patir greus violacions de drets humans únicament per la seva orientació sexual o la seva identitat de gènere. Tant és així, que en alguns països perilla fins i tot la seva vida sense que les autoritats facin res per garantir-ne la seguretat.

Per exemple, a Hondures, el 2009, ha augmentat vertiginosament el nombre d'homicidis de dones transgènere, però no hi ha constància que s'hagin obert investigacions sobre aquests crims. També a Turquia, cinc dones transgènere van ser assassinades en l'últim any, i només en un cas es va dictar sentència condemnatòria.

Amnistia Internacional fa una crida aquest any als Governs d'arreu perquè protegeixin, promoguin i garanteixin els drets de les persones transgènere. Han de poder decidir lliurement revelar la seva orientació sexual i tenir dret a la possibilitat de modificar nom i sexe en tots els documents rellevants per a la seva vida diària. A més, les persones transgènere no haurien de veure limitat el lliure moviment o entrada a qualsevol país, i no és acceptable cap restricció en l'accés als serveis de salut, basant-se en motius d'orientació sexual o identitat de gènere.

En aquest context, Amnistia Internacional llança una ciberacció a través del web www.actuaambamnistia.org per demanar a Turquia que respongui davant els abusos soferts pels activistes transgènere de Pink Life al maig. Es recolliran signatures adreçades al Govern turc perquè es dugui a terme una investigació imparcial sobre els maltractaments rebuts per aquestes persones, amb la finalitat de fer justícia, establir responsabilitats, i donar un missatge clar a la societat de tolerància zero amb els actes discriminatoris contra ciutadans i ciutadanes turques per motius d'orientació sexual o identitat de gènere.

Per una Europa sense discriminació

Malgrat els avenços de les últimes dècades, lesbianes, gais, bisexuals i persones transgènere continuen patint discriminació en alguns llocs d'Europa, tant en la llei com en la pràctica. Malgrat que en nombrosos àmbits existeix la prohibició formal de la discriminació per raó de l'orientació sexual, diversos Estats continuen negant-se a reconèixer legalment les relacions entre persones del mateix sexe i a concedir-los drets igualitaris.

A Lituània, al març de 2010 entrava en vigor una llei que conté aspectes preocupants en prohibir la informació pública adreçada als menors sobre tot tipus de relacions sexuals, i prohibeix la promoció de qualsevol model de família que no estigui inclòs en la constitució lituana.

En alguns països de la Unió Europea com Irlanda, els professionals de la salut poden negar-se a compartir informació mèdica quan la parella del pacient és del mateix sexe que el pacient, fins i tot amb la seva aprovació, o denegar els drets de visita a les parelles homosexuals.

Amnistia Internacional considera positiva la resolució de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa en la qual es condemnen les diverses formes de discriminació que pateixen les persones LGBT. No obstant això, encara és necessari que els Estats membre adoptin mesures concretes per garantir els drets d'aquest col·lectiu, tot engegant legislació antidiscriminatòria, i assegurant mecanismes judicials i estructures nacionals de drets humans que ofereixin igualtat efectiva per posar fi a la impunitat dels qui violen els drets de les persones LGBT.

En aquest sentit, Amnistia Internacional continua treballant perquè el Consell de la Unió Europea aprovi la nova Directiva contra la Discriminació, que prohibeix la discriminació per motius de religió i creences, discapacitat, edat i orientació sexual en àrees com la seguretat social, l'atenció de la salut, l'educació i l'habitatge. Davant la clara homofòbia institucional existent en alguns països de l'est d'Europa, la Directiva contra la Discriminació ha de considerar els drets humans de les persones LGBT com un objectiu prioritari.

Aquesta directiva ha de ser aprovada per unanimitat per tots els Estats membres de la UE, i AI segueix pressionant el Govern alemany perquè hi voti a favor i deixi d'obstaculitzar aquest instrument, que seria de gran utilitat per combatre la discriminació i oferir protecció als col·lectius més vulnerables.

Persecució i discriminació a tot el món

Molts països converteixen estimar en un delicte, i on no és delicte es pot convertir en un estigma social que fomenta l'assetjament, persecució i fins i tot la mort.

Les sancions que s'imposen per motius d'orientació o identitat sexual són molt variades. L'Iran, Afganistan, Aràbia Saudita, Mauritània, Sudan, Pakistan, Iemen i els estats del nord de Nigèria castiguen l'homosexualitat amb la mort. Uganda, Guyana, Bangladesh, Singapur, Maldives, Bhutan o el Nepal amb cadena perpètua. A Malawi, dues persones van ser detingudes al desembre de 2009 acusades de "pràctiques indecents entre homes" i condemnades a 14 anys de presó, encara que posteriorment van ser absoltes per un indult presidencial. A Indonèsia, una nova llei permet castigar l'homosexualitat amb fins a 100 cops de fuet. A Jamaica es continua castigant amb condemnes de fins a 10 anys de presó. AI considera "presos de consciència" les persones empresonades per motiu de la seva orientació o identitat sexual i exigeix el seu alliberament immediat i incondicional.

En altres llocs l'homosexualitat no està penada legalment, però governants, polítics, religiosos i mitjans de comunicació encoratgen la violència contra aquestes persones amb el seu discurs homofòbic, fomentant un clima d'intolerància i discriminació contra lesbianes, gais, bisexuals i persones transgènere. Robert Mugabe, president de Zimbabue, opinava públicament que els homosexuals són «pitjors que porcs i gossos». Alguns càrrecs polítics a Lituània, Letònia, Bulgària o Polònia també parlen en termes inequívocament homòfobs o s'oposen públicament a la celebració d'actes contra la discriminació i en suport a la igualtat de persones lesbianes, gais, bisexuals i transgènere. Un diputat polonès afirmava públicament que «si els desviats comencen a manifestar-se, caldrà bastonejar-los». I a la Federació Russa  es persegueix organitzacions LGBT per considerar que tenen com a objectiu «reduir la població de la Federació Russa».