Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Deu anys després de les revoltes massives de 2011, la repressió i la violència no erradiquen l'activisme àrab

© REUTERS

Durant els darrers 10 anys, des de les revoltes massives de 2011 conegudes com la Primavera Àrab, activistes i defensors i defensores dels drets humans de tot el Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica han continuat reclamant els seus drets davant la repressió implacable. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional en la commemoració de l'aniversari de les protestes.

En lloc d'abordar les causes fonamentals que van treure la gent als carrers, les autoritats de Bahrain, Egipte, Líbia, Síria i el Iemen han sufocat les protestes i han intentat silenciar la dissidència, utilitzant una violència extrema, detencions massives i reclusions arbitràries per intimidar els qui les critiquen.

"Els aixecaments massius de 2011 van generar sacsejades a tot el Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica. Les manifestacions van trencar el tabú entorn de les protestes populars i van desfermar un canvi irreversible en l'imaginari polític del jovent. La població de la regió va reconèixer l'autèntic poder de la manifestació pacífica i va aprendre a somiar amb un futur diferent, un en el qual la gent tenia el control dels seus drets... i no hi ha volta enrere", ha manifestat Heba Morayef, directora d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"Deu anys després de les protestes massives, la situació dels drets humans en gran part del Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica presenta un fosc panorama; Síria i el Iemen pateixen els devastadors costos humans del conflicte armat, l'anarquia continua imparable a Líbia i les autoritats d'Egipte i Bahrain han intensificat la seva repressió de la llibertat d'expressió i dels defensors i defensores dels drets humans. No obstant això, malgrat tot, hi ha senyals clars que la joventut no ha renunciat a reclamar els seus drets.

Les protestes del 2019 al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica, en llocs com Algèria, l'Iraq, el Líban i l'Iran, van demostrar que l'esperança de la població en el dret de reunió pacífica com a instrument per aconseguir canvis no ha decaigut, i que la gent no es deixarà acovardir per la brutalitat de les autoritats.

Esperança irrompible

A Tunísia, on la revolució de 2011 va donar lloc al sorgiment d'una dinàmica societat civil, alguns moviments d'activisme popular com Manich Msameh han fet treball d'incidència contra la impunitat per la corrupció. La lluita per la rendició de comptes ha estat dura, i la Comissió de la Veritat i la Dignitat (IVD) s'ha enfrontat a una forta resistència dels parlamentaris i només ha aconseguit una col·laboració poc inclinada dels successius governs. Àmplies coalicions de la societat civil han donat suport a la IVD perquè completi el seu treball i han impedit l'aprovació de conflictius projectes de llei de seguretat presentats pel Ministeri de l'Interior. Les persones LGBTI que fan campanya també han redoblat el seu treball sobri qüestions tabús, malgrat que les relacions sexuals consentides entre persones adultes del mateix sexe continuen estant criminalitzades, i els homes sospitosos de participar-hi són sotmesos habitualment a exàmens anals, fet que viola el dret internacional.

A Líbia, deu anys després, la justícia pels crims de guerra i altres abusos atroços segueix sense existir, i els líders de les milícies responsables de greus abusos contra els drets humans han estat ascendits en lloc de ser obligats a retre comptes. No obstant això, els i les activistes ara fan campanya tant dins com fora d'Internet i alcen la veu per reclamar drets humans tot i que s'enfronten a una amenaça real de segrest, detenció arbitrària i fins i tot assassinat a les mans d'innombrables milícies.

Les organitzacions i plataformes líbies recentment fundades que se centren en la justícia i la documentació de drets humans han treballat incansablement per trencar el cercle d'impunitat i han exercit un paper fonamental en l'establiment amb èxit de la Missió d'Investigació de l'ONU en el Consell de Drets Humans.

A Síria, el conflicte armat nascut de l'aixecament ha desplaçat 6,7 milions de persones dins del país i ha fet que 5,5 milions busquin refugi fora. Desenes de milers de persones que s'oposen al govern sirià han estat detingudes i sotmeses a desaparició forçada des de 2011; entre elles es troben manifestants, activistes polítics, defensors i defensores dels drets humans, professionals dels mitjans de comunicació, professionals de la medicina i personal d'ajuda humanitària.

Enmig d'aquesta ombrívola imatge, a l'estranger s'han creat noves organitzacions dirigides per persones de la regió del Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica amb l'objectiu d'aconseguir justícia i rendició de comptes i documentar abusos contra els drets humans. Entre elles es troben grups fundats per comunitats sirianes en la diàspora en col·laboració amb organitzacions europees per documentar crims de dret internacional, i aquesta documentació ha donat lloc a processaments a Alemanya i França. Aquesta mateixa setmana, Eyad al-Gharib es va convertir en el primer agent governamental sirià condemnat per crims de lesa humanitat pel seu paper en la tortura de persones detingudes a Síria.

El grup iemenita de drets humans Mwatana ha encapçalat iniciatives internacionals de captació de suports perquè es retin comptes en l'àmbit global, i ha estat nomenat candidat al Premi Nobel de la Pau de 2021.

A Egipte, la repressió ha anat en augment des que el president Hosni Mubarak va ser enderrocat. Sota el govern del president Abdel Fattah al-Sisi, les autoritats han endurit les restriccions a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica i han fet un ús generalitzat de la detenció arbitrària, la tortura, la desaparició forçada i els judicis injustos per silenciar les crítiques pacífiques. Les autoritats han seguit atacant defensors i defensores dels drets humans, a qui han detingut o reclòs o a qui han sotmès a prohibicions de viatjar i a congelació de béns. No obstant això, malgrat això, en els últims deu anys les persones que fan activisme de drets humans al país han continuat amb el seu treball, i han nascut diverses organitzacions noves tant dins del país com a l'estranger.

A Bahrain, les autoritats han intensificat la seva repressió de la llibertat d'expressió i de l'activisme pacífic i han atacat dissidents, defensors i defensores dels drets humans, clergues i activistes independents. Els i les activistes  a l'estranger s'han organitzat ràpidament en els últims anys fins a convertir-se en una veu destacada sobre els drets humans al país.

Com a il·lustració del fet que la lluita pels drets humans encara troba ressò en la població de la regió, en els últims tres anys més de 630.000 persones del Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica s'han convertit en membres o simpatitzants d'Amnistia Internacional.

"El predomini i la gravetat de les violacions de drets humans a la regió són una realitat molt alliçonadora que fa que resulti difícil celebrar el desè aniversari. Però el que és clar és que els governs que van fer cas omís de reivindicacions reals el 2011 estan cometent el mateix error avui. Les demandes de drets humans per aconseguir un futur millor no desapareixeran", ha manifestat Heba Morayef.