Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Desenes de milers de persones continuen desaparegudes a tot el món per motius polítics

Mukhmed Gazdiev mira la foto del seu fill Ibrahim, desaparegut fa tres anys a Inguxètia, Federació Russa © Amnistia Internacional

La Convenció de l'ONU sobre Persones Desaparegudes, a un pas de la seva entrada en vigor

Més de 114.000 famílies espanyoles segueixen sense saber on són els seus éssers estimats, desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme


En el Dia Internacional dels Desapareguts, Amnistia Internacional vol sumar la seva veu a la de les famílies de les persones desaparegudes, i demanar als governs de tot el món que obrin investigacions imparcials sobre tots els casos de desaparició forçada, que portin davant els tribunals als responsables i que ratifiquin la Convenció sobre Persones Desaparegudes de Nacions Unides per lluitar contra aquesta pràctica abominable.

La desaparició forçada és una greu violació de drets humans comesa pels Estats o amb la seva col·laboració
, que ha afectat i afecta desenes de milers de persones a tot el món, amb casos registrats en més de 80 països. Des que el Grup de Treball de l'ONU sobre Desaparicions Forçades comencés a documentar casos fa 30 anys, s'han registrat 53.232 desaparicions forçades; en 42.600 casos es continua sense saber on és la víctima. Només al 2009, Nacions Unides ha derivat centenars de denúncies de desaparició forçada a 25 governs de tots els continents.

Aquestes són les xifres denunciades davant l'ONU. Però sens dubte, el nombre de persones que continuen desaparegudes a tot el món és dramàticament molt superior. Avui dia, desenes de països a tot el món continuen utilitzant la pràctica il·legal de la desaparició forçada emparats en l'excusa de la seguretat. A l'Iraq, segons Nacions Unides, existeixen 16.409 casos pendents de desaparicions forçades. A Inguxètia, en el marc de 'operacions de lluita contra el terrorisme' del Govern rus, des de 2002 s'han registrat 179 casos de desaparició forçada, una xifra molt elevada per a una república amb una població aproximada de només 500.000 persones.  A més, alguns països utilitzen la seguretat nacional com a pretext per eliminar qualsevol tipus d'oposició i silenciar totes les crítiques. Al Txad, desenes d'homes desapareguts entre 2006 i 2008 romanen en situació desconeguda, entre ells alguns opositors polítics. Al Iemen, les forces de seguretat sotmeten a desaparició forçada periodistes o dissidents crítics amb el Govern. Impunitat per als perpetradors Desenes de milers de casos de desaparicions forçades produïdes en les últimes dècades en nombrosos països continuen sense ser investigades. Quinze anys després d'acabada la guerra a Bòsnia-Hercegovina, entre 10.000 i 12.000 persones continuen desparegudes, i els seus victimaris segueixen gaudint d'impunitat. Al Nepal, seguien sense investigar-se els casos de més d'1.300 persones que van ser detingudes i sotmeses a desaparició forçada durant el conflicte que va patir el país entre 1996 i 2006. Tampoc el govern d'El Salvador ha engegat mesures per resoldre els 2.270 casos de desaparicions forçades dutes a terme durant el conflicte intern en la dècada dels 80. A Mèxic, va haver-hi almenys 700 casos de desaparició forçada durant la ‘guerra bruta’ empresa per l'exèrcit i les forces de seguretat en les dècades dels 70 i els 80, fets que continuen en la més completa impunitat.

Però darrere de cada xifra, hi ha la història d'una persona detinguda en secret, torturada, assassinada, i la d'una família que pateix anys o dècades sota el pes d'aquests crims governamentals. Dia rere dia, els familiars i amics de les milers de persones que han desaparegut suporten el patiment de no saber què ha estat dels seus fills, els seus pares, els seus cònjuges, les seves germanes o els seus germans. No saben si estan vius o morts, si han estat empresonats, torturats, mantinguts en condicions inhumanes o enterrats en una fossa comuna. No saben si algun dia apareixeran, ni en quines condicions. I es veuen privats de justícia i veritat per la clara manca de voluntat política dels governs per aclarir la sort dels seus éssers estimats. Per a ells la desaparició s’allarga sense fi, i per aquesta raó el dret internacional la considera una violació continuada de drets humans i per tant imprescriptible davant de qualsevol tribunal, a més d'una forma de torturaLa Convenció sobre Persones Desaparegudes El 20 de desembre de 2006 l'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades. La Convenció esdevé una oportunitat decisiva per eradicar l'abominable pràctica de les desaparicions, garantir que les víctimes i les seves famílies tinguin accés a la justícia i evitar que els crims del passat caiguin en l'oblit. No obstant això, encara ha de ser ratificada per 20 Estats per a la seva entrada en vigor, i ja només necessita una signatura més per ser vinculant, després de convertir-se el Paraguai en l'Estat número 19 en ratificar-la a l'agost de 2010.

Els Governs han de commemorar aquest Dia Internacional dels Desapareguts donant prioritat a la ratificació d'aquest tractat. Amnistia Internacional porta més d'un quart de segle fent campanya per una convenció per prevenir i combatre les desaparicions forçades a tot el món. Amb aquesta eina les autoritats s’ho pensaran dues vegades abans de cometre aquest crim atroç o de prestar la seva ajuda a tercers per cometre’l. Espanya: víctimes sense justícia Avui, Dia Internacional dels Desapareguts, Amnistia Internacional demana al Govern espanyol que assumeixi un compromís categòric amb els drets humans pel que fa a les desaparicions forçades. Les autoritats espanyoles han de facilitar l'accés a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de desaparició forçada durant la Guerra Civil i el Franquisme. També han d'exigir al Govern nord-americà un aclariment sobre la situació del ciutadà espanyol Mustafà Setmariam Nasar. Promeses buides Desenes de milers de persones van ser víctimes de desaparició forçada tant durant la Guerra Civil com durant el franquisme. Més de 114.000 persones així ho han denunciat davant els tribunals espanyols. Però el Govern segueix obviant la responsabilitat de l'Estat d'investigar aquestes greus violacions de drets humans i garantir justícia i reparació a les víctimes. Espanya té el deure posar fi a la prolongada injustícia de la qual han estat objecte les víctimes de desaparició forçada i les seves famílies, duent a terme les investigacions necessàries per donar a conèixer la situació de les restes d'aquestes persones, i aclarir les circumstàncies en què es van produir aquests greus abusos.

No obstant això, les autoritats espanyoles continuen sense complir els seus compromisos amb la legalitat internacional. Al juny, Espanya modificava el seu Codi Penal amb un deliberat i injustificable “oblit”: no s'ha incorporat expressament el delicte de desaparició forçada, conforme a la definició de la Convenció de Nacions Unides per a la Protecció de les Persones davant la Desaparició Forçada, que Espanya ja ha ratificat. Igualment, el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades de Nacions Unides porta anys sol·licitant al Govern espanyol informació sobre quatre casos de desaparicions forçades durant la Guerra Civil i el franquisme, sense que l'Executiu encara no hagi facilitat cap tipus d'informació sobre aquest tema. El Grup va expressar també preocupació al maig de 2010 per la suspensió del jutge Baltasar Garzón i va posar èmfasi sobre el dret de les víctimes a la veritat. Durant l'Examen Periòdic Universal d'Espanya a Nacions Unides celebrat aquest any, el Govern es comprometia a examinar la recomanació d'investigar, castigar i reparar els crims de desaparició forçada, independentment del moment de la seva comissió, donada la naturalesa continuada del delicte i de conformitat amb les seves obligacions internacionals. Amnistia Internacional ha demanat a Espanya que investigui els crims comesos durant el franquisme i garanteixi que no s'aplica cap amnistia als crims internacionals. Ara Espanya ha d'aprovar aquesta recomanació abans del període de sessions del Consell de Drets Humans de setembre de 2010. Mustafá Setmariam: un any més, “desaparegut” Al novembre de 2005, el ciutadà espanyol d'origen sirià, Mustafá Setmariam Nasar, va ser detingut per agents pakistanesos i lliurat a les autoritats nord-americanes. Amb anterioritat a la seva “desaparició”, al novembre de 2004, el nom de Mustafá Setmariam apareixia en una llista de “terroristes més buscats” de l’FBI. Les autoritats nord-americanes van oferir una recompensa de cinc milions de dòlars per informació sobre la seva situació. Però el seu nom va ser esborrat d'aquesta llista amb posterioritat a la seva presumpta detenció al Pakistan. El Govern espanyol té la responsabilitat de dur a terme totes les gestions possibles i exigir al Govern dels Estats Units que aclareixi on es troba Setmariam.