Després d'una nova onada de protestes al llarg de Cuba en els últims dies, hi ha indicadors preocupants que les autoritats estan repetint les tàctiques repressives que es van utilitzar durant dècades i també durant la repressió dels manifestants l'11 de juliol de l'any passat, ha declarat avui Amnistia Internacional.

“En l’última onada de protestes que ha durat diversos dies, les persones cubanes estan exercint els seus fonamentals, però històricament reprimits, drets a la llibertat d’expressió i d’assemblea. De manera alarmant, les autoritats semblen estar repetint les tàctiques de repressió que van fer servir l’any passat per a detenir i silenciar als qui es manifesten, centenars de persones de les quals encara continuen a la presó,” va dir Erika Guevara Rosas, directora per a les Amèriques d’Amnistia Internacional.

"La comunitat internacional ha de condemnar els cicles de repressió que estem veient a Cuba en els termes més enèrgics possibles. És inacceptable que les autoritats continuïn intimidant, amenaçant, detenint, estigmatitzant i intentant silenciar a qualsevol que exigeixi necessitats bàsiques com electricitat, aliments i llibertat.”

Des de l'inici de les protestes a finals de setembre, Amnistia Internacional ha rebut informes sobre talls d'Internet continus, desplegament de policies i militars per a reprimir les protestes —inclosos cadets— i detencions arbitràries de manifestants.

A partir de la nit del 29 de setembre, les autoritats cubanes semblaven haver tallat intencionadament l'accés a Internet en tot el país. El tall d'Internet va durar almenys dues nits consecutives.

Les autoritats cubanes controlen l'única xarxa de telecomunicacions del país i sovint han restringit l'accés a Internet en moments políticament delicats o de protestes.

Amnistia Internacional ha sabut que els últims talls d'Internet han dificultat la comunicació de les famílies després del pas de l'huracà Ian, en un moment en què moltes persones han sofert danys en les seves llars. També han afectat la capacitat dels observadors independents de drets humans, inclosa Amnistia Internacional, i de periodistes independents per a documentar la situació dels drets humans al país.

La periodista Luz Escobar va dir a Amnistia Internacional que se li va tallar Internet tres nits seguides, la qual cosa va afectar la seva capacitat de treball, i que, sent aquell dia 4 d'octubre, diversos altres periodistes que treballen en el seu periòdic digital independent, “14 i mig”, estaven sense Internet.

El Laboratori d'Evidències de Crisis d'Amnistia Internacional també ha analitzat diversos vídeos que no van aparèixer en línia abans d'aquestes protestes. Un dels vídeos que Amnistia Internacional ha analitzat va ser gravat al carrer 41, cantonada amb el 66, a l'Havana, Cuba, i sembla mostrar el desplegament de cadets militars vestits de civil, armats amb bats de beisbol, que coregen consignes progovernamentals, entre elles “Jo soc Fidel”.

Un altre vídeo, que també va aparèixer per primera vegada a Internet en el context de les protestes, i que coincideix amb altres vídeos que Amnistia Internacional ha verificat de les protestes, sembla mostrar també a cadets amb bats de beisbol perseguint i després detenint a manifestants.

Les autoritats cubanes han desenvolupat una sofisticada maquinària per a controlar qualsevol forma de dissidència i protesta, com ja ha documentat Amnistia Internacional. Mentre que els funcionaris de la seguretat de l'Estat solen dur a terme la vigilància i les detencions arbitràries de les persones crítiques del govern, el Comitè de Defensa de la Revolució (membres locals del Partit Comunista que col·laboren amb els funcionaris de l'Estat i els organismes encarregats de fer complir la llei) també proporciona a l'Estat informació sobre el que consideren “activitat contrarevolucionària”. Els “actes de repudi” —manifestacions dirigides per partidaris del govern amb la suposada participació de funcionaris de la seguretat de l'Estat— també són habituals i tenen com a objectiu assetjar i intimidar a les persones crítiques del govern.

Mentre que la comunicació amb Cuba continua obstaculitzada a causa de la interferència d'Internet, Justícia J11, un grup creat després de la repressió dels manifestants el juliol de 2021, ha informat de 26 detencions des del 30 de setembre, en la seva majoria de joves i artistes, 19 dels quals, segons informen, encara estaven detinguts a dia 4 d'octubre de 2022.

Les autoritats cubanes van criminalitzar a gairebé totes les persones que van participar en les protestes de juliol de 2021, inclosos algunes nenes i nens, però van negar rotundament qualsevol violació dels drets humans, i van culpar de la situació econòmica gairebé exclusivament a l'embargament econòmic estatunidenc. Així mateix, el 2 d'octubre de 2022, el president Díaz-Canel va restar importància a la naturalesa generalitzada de les últimes protestes i va suggerir que una minoria de “contrarevolucionaris” amb connexions fora de Cuba, havia dut a terme “actes de vandalisme, com tancar vies o tirar pedres” i que serien tractats amb tot el “rigor de la llei”.

Antecedents

Després del pas de l'huracà Ian, l'electricitat s'ha tallat en múltiples parts de l'illa, la qual cosa se suma als freqüents talls d'electricitat dels últims mesos. Les dades de llum nocturna de la NASA van mostrar una important disminució de les llums entre el 23 de setembre, abans del pas de l’huracà, i després, el 30 de setembre.

Els talls d'electricitat han agreujat les violacions dels drets econòmics i socials al país, ja que en els últims mesos les persones cubanes han hagut de fer cua durant moltes hores per a comprar aliments i altres productes de primera necessitat, en un context d'escassetat generalitzada d'aliments.

Les recents protestes s'han produït només 14 mesos després de les àmplies protestes similars de l'11 de juliol de 2021, a les que va seguir una repressió de la dissidència. Centenars de persones segueixen empresonades per les protestes de l'11 de juliol, inclosos tres presos de consciència: els artistes Luis Manuel Otero Alcántara i Maykel Castillo Pérez, així com el líder de l'oposició no oficial, José Daniel Ferrer García. Altres presos de consciència nomenats per Amnistia Internacional en el seu moment van ser posats en llibertat amb la condició d'anar a l'exili.