Després de la mort d'un activista polític en vaga de fam, Amnistia Internacional ha instat el president cubà Raúl Castro a posar en llibertat immediata i incondicional a tots els presos de consciència. Segons s'ha informat, abans de morir a l'Havana el dilluns, Orlando Zapata Tamayo portava diverses setmanes en vaga de fam en protesta per les condicions de reclusió. “La tràgica mort d'Orlando Zapata Tamayo és un terrible exemple de la desesperació a què s'enfronten els presos de consciència que no tenen perspectives de ser alliberats del seu injust i prolongat empresonament”, ha manifestat Gerardo Ducos, investigador d'Amnistia Internacional sobre el Carib. “S’ha de dur a terme una investigació completa per determinar si en la seva mort poden haver intervingut maltractaments”, ha afegit Amnistia Internacional. Orlando Zapata Tamayo va ser detingut el març de 2003 i el maig de 2004 va ser condemnat a tres anys de presó per “desacatament”, “desordres públics” i “resistència”. Posteriorment va ser sotmès a diversos judicis per càrrecs addicionals de “desobediència” i “desordres en establiments penitenciaris”, l'últim d'ells el maig de 2009, i en el moment de la seva mort complia una condemna total de 36 anys de presó. “Que Orlando Zapata Tamayo, al veure's davant una pena de presó tan perllongada, sentís que l'únic camí que li quedava era matar-se de fam com a protesta, constitueix una denúncia terrible de la constant repressió que pateixen els dissidents polítics a Cuba.” “La mort d'Orlando Zapata subratlla també la urgent necessitat que Cuba convidi experts internacionals a visitar el país per verificar que es respecten els drets humans, especialment les obligacions establertes pel Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.”
Informació complementària Orlando Zapata Tamayo era un dels 55 presos de consciència adoptats per Amnistia Internacional a Cuba. La majoria formaven part de les 75 persones detingudes durant l'onada massiva de repressió empresa per les autoritats el març de 2003 contra els activistes polítics. A Cuba, sense un poder judicial independent, els judicis són sovint sumaris i incompleixen greument les normes internacionals sobre judicis justs; una vegada dictada la sentència, les possibilitats d'apel·lar són pràcticament nul·les.