"Fa molts decennis que les autoritats cubanes recorren sistemàticament a la legislació penal —o l'amenaça d'usar-la— per a silenciar la dissidència. El nou Codi Penal conté un conjunt de disposicions aterridores que confereixen a les autoritats encara més facultats per a continuar sufocant la llibertat d'expressió i de reunió en 2023 i anys posteriors", ha manifestat Erika Guevara Rosas, directora d'Amnistia Internacional per a les Amèriques.

El nou Codi Penal de Cuba, amb les seves 141 pàgines, substitueix l'anterior, que es remuntava a 1987, i conté diverses disposicions noves i antigues preocupants per als drets humans. Entra en vigor en un moment en què molts centenars de persones continuen a la presó per protestar el juliol de 2021, i després que les onades de protestes d'octubre d'enguany fossin també objecte de repressió.

A continuació s'expliquen cinc aspectes alarmants del nou Codi Penal:

1. Conserva moltes disposicions del Codi Penal que s'empren fa decennis per a silenciar i empresonar activistes

Després de la repressió de les protestes de juliol de 2021, Amnistia Internacional va nomenar sis persones preses de consciència: a penes alguns casos emblemàtics que representen únicament una petita fracció del nombre total de persones que probablement mereixen ser designades com a tals. Tres d'aquestes persones continuen a la presó, mentre que, segons la informació de què disposa Amnistia Internacional, les autoritats van obligar les restants a exiliar-se.

Totes les persones preses de consciència d'Amnistia Internacional, i molts centenars de persones més criminalitzades en el context de les protestes, van ser acusades en aplicació de diverses disposicions del Codi Penal que s'utilitzen històricament per a silenciar la dissidència, com les relatives a "desordres públics", "resistència" i "desacatament." Per exemple, l'artista Luis Manuel Otero Alcántara va ser declarat culpable de "desordres públics", "desacatament" i "ultratge als símbols nacionals". Per part seva, el líder del grup d'oposició política no oficial de Cuba, José Daniel Ferrer García, a qui se li ha limitat sovint l'accés al món exterior des de la seva detenció el juliol de 2021, va ser acusat de "desordres públics".

Totes aquestes disposicions continuen estant en el nou Codi Penal: encara que hi ha alguns canvis de redacció, les penes mínimes augmenten. Per exemple, el "desacatament", els "desordres públics" i la "resistència" comporten actualment una pena mínima de sis mesos a un any de privació de llibertat i/o multa, enfront del mínim de tres mesos a un any de presó i/o multa del Codi Penal anterior. De la mateixa manera, el "ultratge als símbols nacionals", que inclou tacar o mostrar amb altres actes menyspreo a la bandera o a l'himne nacional, inclou ara una pena de privació de llibertat de dues a cinc anys o una multa considerable o ambdues, enfront de la pena de tres mesos a un any de privació de llibertat o multa del Codi anterior.

En un context en el qual el poder judicial continua sense ser independent ni imparcial, i permet que s'entaulin procediments penals contra els qui critiquen al govern com a mecanisme per a prevenir l'expressió d'aquestes opinions, dissuadir d'ella o castigar-la, això podria resultar en l'empresonament d'activistes de drets humans o actors crítics durant períodes encara més llargs.

A més, Amnistia Internacional considera que les persones que ocupen càrrecs públics han de tolerar més crítiques que els individus particulars. L'ús de lleis sobre difamació penal amb la fi o l'efecte d'impedir les crítiques legítimes al govern o a càrrecs públics viola el dret a la llibertat d'expressió. Amnistia Internacional s'oposa també a les lleis que prohibeixen l'insult o les expressions de falta de respecte a caps d'Estat o figures públiques, forces armades i altres institucions públiques, o a banderes o símbols (com les lleis sobre lesa majestat i desacatament). L'organització s'oposa a les lleis que penalitzen la difamació, sigui de personalitats públiques o de particulars, ja que aquest tipus d'afers han d'abordar-se per la via civil.

2. El nou Codi Penal castiga qualsevol persona que "posi en perill l'ordre constitucional i el normal funcionament" del govern.

L'article 120.1 del nou Codi permet que la persona que "posi en perill l'ordre constitucional i el normal funcionament de l'Estat i el Govern cubà" sigui castigada amb privació de llibertat d'entre 4 i 10 anys.

Segons el dret internacional dels drets humans, el dret a la llibertat d'expressió només pot restringir-se en circumstàncies molt limitades. Tota restricció ha de complir tots els elements d'una estricta anàlisi de tres parts: ha d'estar prevista en la llei, ha de ser necessària i ha de ser proporcionada per al propòsit de protegir la seguretat nacional, l'ordre públic o la salut o moral públics, o els drets o la reputació d'altres persones. A més, per a impedir la imposició abusiva de restriccions, ha d'existir un procés efectiu d'apel·lació davant un òrgan independent o un procés de revisió judicial. Les disposicions de redacció ambigua, com "posar en perill l'ordre constitucional" i "normal funcionament de l'Estat i el Govern cubà", són incompatibles amb les normes i lleis internacionals sobre el dret a la llibertat d'expressió.

3. Criminalitza la recepció de fons, la qual cosa limita encara més les activitats de periodistes independents i activistes

L'article 143 del nou Codi Penal limita encara més la capacitat d'organitzacions de la societat civil, activistes i periodistes independents d'actuar al país en prohibir la recepció o ús de fons quan es consideri que el seu propòsit és "sufragar activitats contra l'Estat cubà i la seva ordre constitucional". Tota persona trobada culpable d'estar en possessió de fons que es consideri que s'utilitzen a aquest efecte pot ser castigada amb una pena d'entre 4 i 10 anys de presó.

El dret internacional prohibeix criminalitzar als defensors i defensores dels drets humans per rebre finançament estranger. Aquestes limitacions són contràries al dret d'associació, ja que constitueixen un impediment perquè els defensors i defensores dels drets humans realitzin la seva labor, perquè el finançament és una eina essencial per a l'existència i el funcionament efectiu de qualsevol associació.

Aquesta nova disposició ja està creant un efecte alarmant en els qui exerceixen el periodisme independent que, segons l'ONG Article 19, han rebut pressions per a renunciar abans de l'entrada en vigor del nou Codi Penal.

4. Limita severament la llibertat d'expressió en línia

Per primera vegada, el nou Codi Penal de Cuba permet expressament a les autoritats limitar severament la llibertat d'expressió a les xarxes socials i tipifica una sèrie de delictes de redacció ambigua relacionats amb "telecomunicacions, les tecnologies de la informació i la comunicació" que, en un context en el qual les autoritats històricament reprimeixen la llibertat d'expressió, podrien ser utilitzats per a cometre abusos.

A més, segons l'article 391.1 del nou codi, qualsevol persona que difongui "fets falsos" pot ser condemnat a entre sis mesos i dos anys de presó o multa, o ambdues, i incorrerà en penes més severes, entre altres motius, si la informació es divulga en les xarxes socials o en mitjans de comunicació social en els seus espais físic i digital. Igualment, qui, "de propòsit, per escrit o de paraula, per mitjà de dibuixos, gestos o actes, ofengui a una altra persona en el seu honor, incorre en sanció de privació de llibertat de sis mesos a un any o multa [...] o ambdues." Aquest delicte es considera així mateix agreujat si la informació es divulga en xarxes socials.

Segons el dret internacional dels drets humans, les lleis redactades de manera ambigua i excessivament general, per exemple, les que prohibeixen la difusió de "informació falsa" o castiguen a qui ofèn el "honor" d'una persona, no compleixen els tres requisits abans citats i són incompatibles amb el dret a la llibertat d'expressió.

5. El nou Codi Penal manté la pena de mort per a 23 delictes

Mentre la majoria dels països del món va cap a l'abolició de la pena de mort, el nou Codi Penal de Cuba va a contracorrent en mantenir-la per als delictes greus.

La pena de mort és l'exponent màxim de pena cruel, inhumana i degradant. Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció, independentment de qui sigui la persona acusada, de la naturalesa o les circumstàncies del delicte, de la seva culpabilitat o innocència i del mètode d'execució.

"Quan ens acostem al final de 2022, centenars de persones continuen a la presó a Cuba per expressar pacíficament les seves creences, es continuen reprimint les protestes i presenciem una de les majors ones de migració forçada des de Cuba de la història recent els protagonistes de la qual tracten de construir una vida nova amb més llibertat en un altre país", va concloure Erika Guevara Rosas. "Continuarem observant atentament les autoritats el 2023 i demanant a la comunitat internacional que condemni amb la màxima contundència l'ús indegut de la legislació penal per a silenciar la dissidència."

L'artista Luis Manuel Otero Alcántara va ser condemnat per "desordres públics", "desacatament" i de "ultratge als símbols nacionals". Amnistia Internacional continua fent campanya en favor de la llibertat de Luis Manuel i defensa els drets de moltes persones més que han estat castigades per criticar les autoritats cubanes.

Firma la petició: Demaneu la llibertat de Luis Manuel Otero Alcántara