Els grups marginats, entre els quals es troben les persones LGBTI+, les persones que realitzen treball sexual, les que consumeixen drogues i les que no tenen llar, es van veure desproporcionadament afectats per les normatives relatives a la COVID-19, que els van exposar a més discriminació i abusos contra els drets humans. Així ho ha manifestat avui Amnistia Internacional en un nou informe que avalua l'impacte de les restriccions imposades per la pandèmia a tot el món.
Basant-se en una enquesta en línia de 54 organitzacions de la societat civil a 28 països, l'informe documenta com un enfocament excessivament punitiu de l'aplicació de la normativa relativa a la COVID-19 -que va donar lloc a multes, detencions i empresonaments per no complir les mesures de salut pública- va provocar que els grups ja de per si mateix marginats s'enfrontessin a un assetjament i una violència cada vegada més grans per part de les forces de seguretat. L'enfocament també els va deixar un accés reduït a serveis essencials com l'aliment, l'atenció mèdica i l'habitatge.
Més de dues terceres parts de les organitzacions que van participar en l'enquesta (el 69%) van dir que les respostes de l'Estat a la COVID-19 havien agreujat les conseqüències negatives de lleis i normes preexistents que criminalitzaven i marginaven les persones amb què treballen. D'aquestes, el 90% van informar que les comunitats amb les quals treballen s'havien vist específicament afectades i/o havien sofert conseqüències desproporcionades per l'aplicació de les mesures contra la COVID-19. Entre altres mesures punitives, les organitzacions van esmentar l'ús generalitzat de multes, detencions, amonestacions, prevencions per escrit i ordres policials de "circulin" o de no apropar-se a algun lloc públic.
"Encara que les mesures adoptades contra la COVID-19 han variat d'un país a un altre, els enfocaments dels governs per abordar la pandèmia han tingut un defecte comú. L'èmfasi excessiva en l'ús de sancions punitives contra persones per no complir la normativa, en lloc de donar-los suport per complir-la millor, va tenir un efecte molt desproporcionat en els qui ja s'enfrontaven a discriminació sistemàtica", ha manifestat Rajat Khosla, director general de Política d'Amnistia Internacional.
"Quan els governs utilitzen enfocaments punitius per fer complir mesures de salut pública, senzillament resulta més difícil complir-les. Les persones que van perdre els seus mitjans de vida de la nit al dia i les que no tenien llar es van veure criminalitzades per no complir les mesures contra la COVID-19, en lloc de rebre suport per accedir a habitatge o altres serveis essencials".
"Aquesta poca previsió va deixar a aquests grups a mercè d'una actuació policial violenta i discriminatòria i va impulsar la gent a prendre decisions més arriscades per satisfer les seves necessitats bàsiques, la qual cosa va donar lloc a malalties evitables, morts i un ampli ventall d'abusos contra els drets humans".
Actuació policial punitiva
Els grups que abans de la pandèmia ja estaven sotmesos a un control policial excessiu han sofert discriminació, ús il·legítim de la força i detencions arbitràries per part de les forces de seguretat.
La gran majoria (71%) de les 54 organitzacions que van respondre a l'enquesta d'Amnistia Internacional van afirmar que s'havia castigat a persones de les comunitats amb les quals treballaven -entre elles, persones que realitzen treball sexual, que consumeixen drogues, persones LGBTI i persones que necessitaven avortar- per incomplir les mesures contra la COVID-19.
Segons l'organització mexicana de drets humans Elementa, la punitiva "guerra contra les drogues" empresa pel país ha permès que les forces policials, utilitzant les mesures relacionades amb la COVID-19, ataquin persones per consum o possessió de drogues. En un alarmant cas que va desencadenar protestes generalitzades, un treballador de la construcció, que en aquest moment es trobava sota l'efecte de les drogues, va ser detingut a l'estat occidental de Jalisco, en teoria per no portar mascareta. L'home va morir sota custòdia de la policia dies després. Tenia el cos ple d'hematomes, i una ferida de bala a la cama.
A Belize, Indonèsia, Mèxic, Nigèria, Uganda, Filipines, Tanzània i Regne Unit, les organitzacions de la societat civil que treballen sobre qüestions tals com els drets LGBTI, la reforma de la política sobre drogues, els drets de les treballadores i els treballadors sexuals i la fi del sensellarisme han informat que les comunitats marginades han sofert un augment de la vigilància i l'assetjament per part dels cossos encarregats de fer complir la llei i s'han vist desproporcionadament afectades per detencions, multes i reclusions durant la pandèmia.
A l'Argentina, una organització dirigida per persones dedicades al treball sexual va denunciar la violència exercida per la policia contra les persones transgènere que realitzaven aquest treball, una violència que incloïa "cops, requises i detencions arbitràries", i va afirmar que la policia hi havia assetjat treballadores sexuals per violar la quarantena quan anaven al supermercat o a la farmàcia del barri.
Estigma i obstacles a la protecció social, la salut i un habitatge adequat
L'ús per part dels Estats de mesures punitives contra la COVID-19 també ha creat obstacles addicionals per accedir a serveis essencials i suport, especialment per a les persones que sofreixen pobresa i discriminació sistèmica. Els grups marginats han estat culpats, fins i tot per autoritats públiques, d'infringir la normativa contra la COVID-19 i propagar el virus. Això, alhora, ha alimentat la violència contra els grups marginats i els ha descoratjat per buscar atenció mèdica, perquè temen sofrir detenció, reclusió o processos judicials.
Encara que molts governs van adoptar algun tipus de mesures de protecció social, els països no van considerar les realitats socials i econòmiques en les quals es van aplicar aquestes mesures, i poques vegades van proporcionar un suport integral a les comunitats més marginades.
Entre els qui han sofert conseqüències desproporcionades es troben persones que treballen en el sector informal o en ocupacions precàries. Al Nepal, moltes persones dalit que viuen per sota del llindar de pobresa i depenen de salaris diaris es van enfrontar a un endeutament extrem i a la fam a causa de les creixents dificultats provocades per la pandèmia.
Les organitzacions van informar també que l'estigma cap a les persones LGBTI, per exemple, havia provocat que aquestes es veiessin excloses de les donacions estatals i municipals d'aliments i dels centres de crisis en països com Indonèsia i Zàmbia.
A més, les mesures contra la COVID-19 van tenir un impacte negatiu en la provisió de serveis de salut essencials. En particular, l'accés a serveis comunitaris i a projectes sectorials adreçats a persones marginades es va veure severament restringit o va cessar per complet quan els sistemes de salut van abocar la seva atenció en la seva resposta a la COVID-19. A Canadà es van cancel·lar clíniques gestionades en col·laboració amb les autoritats de salut, que formaven part de projectes sectorials dirigits a persones que realitzen treball sexual. També es va informar de preocupacions similars sobre els tancaments generalitzats de clíniques comunitàries en països de l'Àfrica oriental.
En alguns països, la pandèmia de COVID-19 es va explotar per restringir encara més l'accés a serveis de salut essencials, com els serveis d'avortament i de reducció del dany. A l'Índia, l'organització Hidden Pockets Collective, que defensa els drets sexuals i reproductius, va informar que, al principi, el govern no va reconèixer l'avortament com a servei de salut essencial; en conseqüència, els proveïdors de serveis deien a les dones que l'avortament era un servei "no essencial" i que no havia de prestar-se durant una pandèmia. A més, l'estigma associat a l'avortament va provocar que les dones no s'atrevissin a explicar a la policia per què sortien de casa seva per rebre atenció mèdica durant el confinament.
"En lloc de recórrer a mesures punitives que fan recaure tota la responsabilitat i la culpa en persones que ja sofrien discriminació sistemàtica, els governs haurien d'haver-se centrat a protegir els drets humans de totes les persones i a garantir que les comunitats marginades tenen accés universal a serveis mèdics i a serveis essencials per a la seva protecció", ha manifestat Rajat Khosla.
"Aquesta és una qüestió clau que els governs han de tenir en compte en negociar un tractat per millorar la prevenció, la preparació i la resposta a la pandèmia sota els auspicis de l'OMS. Situar els drets humans en el nucli dels esforços governamentals per abordar les respostes d'emergència de salut pública no és una consideració opcional, és una obligació".