Els atacs dels governs a la llibertat d'expressió, combinats amb la circulació de desinformació a tot el món durant la pandèmia de COVID-19, han tingut un impacte devastador en la capacitat de la gent per accedir a informació exacta i oportuna que l'ajudi a fer front a la creixent crisi de salut global, afirma Amnistia Internacional en un nou informe.

L'informe Silenciamiento y desinformación: La libertad de expresión, en peligro durante la pandemia de COVID-19 revela com el recurs durant la crisi a la censura i el càstig per part de governs i autoritats ha reduït la qualitat de la informació que arriba a la població. La pandèmia ha creat una perillosa situació en la qual els governs estan utilitzant noves lleis per silenciar la informació independent, així com per atacar les persones que critiquen directament la seva resposta a la COVID-19, o fins i tot a qui han intentat investigar aquesta resposta.

"Al llarg de la pandèmia, els governs han llançat un atac sense precedents contra la llibertat d'expressió, restringint seriosament els drets de les persones. S'ha posat en el punt de mira als canals de comunicació, s'han censurat les xarxes socials i s'han tancat mitjans de comunicació, la qual cosa ha tingut un terrible impacte en la capacitat de la població per accedir a informació vital sobre com enfrontar-se a la COVID-19", ha afirmat Rajat Khosla, director general d'Investigació, Incidència i Política d'Amnistia Internacional.

"Enmig d'una pandèmia, s'han silenciat i empresonat periodistes i professionals de la salut. La conseqüència és que la gent no ha pogut accedir a informació sobre la COVID-19, inclosa la que els podria ajudar a protegir-se i protegir les seves comunitats. Aproximadament cinc milions de persones han perdut la vida a conseqüència de la COVID-19, i la manca d'informació probablement ha estat un factor que hi ha contribuït".

El govern de la Xina té un llarg historial de control de la llibertat d'expressió. Ja al desembre de 2019, molt al principi de la pandèmia, va haver-hi professionals de la salut i periodistes ciutadans que van intentar disparar les alarmes, però el govern els va posar en el punt de mira per informar sobre el brot del que en aquells dies es tractava d'una malaltia desconeguda. Al febrer de 2020 s'havien obert 5.511 investigacions penals contra persones que havien publicat informació sobre el brot per "inventar i difondre deliberadament informació falsa i perjudicial".

Un cas terrible va ser el de la periodista ciutadana Zhang Zhan, que va viatjar fins a Wuhan al febrer de 2020 per informar sobre el brot de COVID-19 i va desaparèixer al maig de 2020 en aquesta ciutat. Posteriorment es va revelar que havia estat detinguda per la policia, acusada de "provocar baralles i crear problemes" i condemnada a quatre anys de presó.

Molts altres països han introduït lleis opressives que restringeixen el dret a la llibertat d'expressió i silencien la dissidència en el marc de la pandèmia o sota el seu pretext. Entre aquests països es troben Tanzània, Rússia i Nicaragua.

En els últims anys, el govern tanzà ha introduït un seguit de lleis que han utilitzat per silenciar a periodistes, defensors i defensores dels drets humans i membres de l'oposició política. Sota l'administració de l'expresident Magufuli, el govern tanzà va adoptar una postura negacionista sobre la COVID-19. Entre març i maig de 2020, les autoritats van recórrer a lleis que prohibien i penalitzaven les "notícies falses" i altres mesures per restringir la cobertura en els mitjans de comunicació de la gestió de la COVID-19 per part del govern.

Encara que al principi van tractar de minimitzar l'impacte de la pandèmia i intimidar a qui plantejava preocupacions, les autoritats de Nicaragua van utilitzar la COVID-19 per introduir la "Llei Especial de Ciberdelictes" a l'octubre de 2020. En la pràctica, aquesta llei permet a les autoritats castigar els qui critiquin les polítiques governamentals i els concedeix àmplies facultats per reprimir la llibertat d'expressió.

A l'abril de 2020, Rússia va ampliar la seva legislació contra les "notícies falses" i va introduir sancions penals per la "difusió pública d'informació deliberadament falsa" en el context de situacions d'emergència. Encara que es va dir que aquestes reformes formaven part de la resposta oficial a la COVID-19, es tracta de mesures que seguiran en vigor un cop la pandèmia s'acabi.

Atacs a llibertat d'expressió com a excusa per intensificar ofensiva contra els drets humans

"És clar que les restriccions sobre la llibertat d'expressió relacionades amb la COVID-19 no són simples mesures extraordinàries de durada determinada per enfrontar-se a una crisi temporal, sinó que formen part d'una ofensiva contra els drets humans que s'ha viscut a tot el món durant els últims anys. Els governs han trobat una altra excusa per intensificar el seu atac contra la societat civil", ha declarat Rajat Khosla.

"La restricció del dret a la llibertat d'expressió és perillosa i no ha de convertir-se en la nova normalitat. Els governs han d'aixecar urgentment aquest tipus de restriccions i garantir la lliure circulació d'informació per protegir el dret a la salut de la població".

L'informe d'Amnistia destaca el paper de les empreses de xarxes socials a l'hora de facilitar la difusió ràpida de desinformació sobre la COVID-19. Això es deu al fet que aquestes plataformes estan dissenyades per amplificar continguts que capten l'atenció de la gent per aconseguir usuaris, i no han actuat amb la deguda diligència per evitar la difusió d'informació falsa i enganyosa.

Aquest devessall de desinformació "ja sigui a través de les xarxes socials o de persones que des de llocs de poder tracten de difondre missatges de divisió i confusió per al seu propi benefici" suposa una greu amenaça per als drets a la llibertat d'expressió i a la salut. Aquest fenomen fa que per a les persones resulti cada vegada més difícil formar-se una opinió plenament informada i prendre decisions amb fonament sobre la seva salut a partir de la millor evidència científica disponible. És fonamental que les fonts siguin variades i que es pugui qüestionar i discutir la informació disponible.

"Igual que instem governs i empreses farmacèutiques al fet que s'assegurin que les vacunes es distribueixen i es posen a la disposició de tota la població mundial, els Estats i les empreses de xarxes socials també han de garantir que el públic pot accedir sense restriccions a una informació correcta, oportuna i basada en evidències científiques. Això és clau per minimitzar la reticència a la vacunació que provoca la desinformació", ha afirmat Rajat Khosla.

"Fins ara, a tot el món s'han administrat més de 6.000 milions de vacunes, però només el 2,5% de la població de països de baixos ingressos ha rebut almenys una dosi. "Queden 75 dies perquè acabi l'any. Demanem als Estats i les empreses farmacèutiques que canviïn radicalment de rumb i facin tot el necessari per començar a lliurar 2.000 milions de vacunes als països d'ingressos baixos i mitjans-baixos, però necessiten informació segura i fiable per ajudar-los a prendre les seves decisions".

Amnistia Internacional demana als Estats que deixin d'utilitzar la pandèmia com a excusa per silenciar el periodisme independent, que aixequin totes les restriccions indegudes sobre el dret a la llibertat d'expressió i que proporcionin informació creïble, fiable i accessible perquè l'opinió pública pugui estar plenament informada sobre la pandèmia. La desinformació no es combat amb censura, sinó amb uns mitjans de comunicació lliures i independents i una societat civil forta.

Els Estats han de revisar el destructiu model de negoci de les grans empreses tecnològiques, una de les causes fonamentals de la difusió de desinformació i informació incorrecta en línia. A més, les empreses de xarxes socials han de deixar d'amagar-se i prendre mesures per abordar la difusió viral de desinformació, la qual cosa inclou garantir que els seus models de negoci no posen en perill els drets humans.

Amnistia Internacional va llançar el 22 de setembre de 2021 una nova campanya, Compte enrere de 100 dies: 2.000 milions de vacunes contra la COVID-19 ara! L'organització demana als Estats i les empreses farmacèutiques qunee entreguin 2.000 milions de vacunes a qui més ho necessita, començant ara mateix, per aconseguir que s'aconsegueixi l'objectiu de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de vacunar al 40% de la població dels països de renda baixa i mitjana-baixa abans que acabi l'any.