Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

COVID-19: Ja són 17.000 les morts de personal sanitari arreu del món

Personal sanitari en un homenatge a un infermer mor per COVID a l'hospital Severo Ochoa de Leganés (Madrid) © REUTERS/Susana Vera/File Photo

Almenys 17.000 professionals de la salut han mort per COVID-19 en l'últim any, segons un nou estudi d'Amnistia Internacional, Internacional de Serveis Públics (ISP) i UNI Global Union, en el qual aquestes organitzacions insten a adoptar mesures urgents per accelerar la vacunació de milions de professionals sanitaris de primera línia a tot el món.

Aquest advertiment arriba en un moment en el qual les desigualtats en l'accés a la vacuna a nivell mundial no deixen de créixer. Fins avui, més de la meitat de les dosis disponibles a tot el món s'han administrat en tan sols 10 països rics en els quals viu menys del 10% de la població mundial mentre que, en més de 100 països, encara no han vacunat ni una sola persona. Atès que molts dels països més pobres rebran els seus primers lots de vacunes en les properes setmanes i mesos, les organitzacions han demanat als governs que incloguin a tot el personal sanitari de primera línia en els seus plans de distribució, com els i les professionals que en molts casos han estat ignorats durant la pandèmia, per exemple personal de neteja, personal de salut comunitària i personal de serveis socials, per salvar vides i garantir condicions laborals segures.

"Cada 30 minuts mor de COVID-19 un treballador o treballadora de la salut. És una tragèdia i una injustícia. El personal sanitari de tot el món ha arriscat la seva vida per intentar protegir-nos enfront de la COVID-19 i, no obstant això, en massa casos ho han fet sense comptar amb protecció alguna, i han pagat el pitjor preu per això", afirma Steve Cockburn, director de Justícia Econòmica i Social d'Amnistia Internacional.

"Els governs han de garantir la protecció de tot el personal sanitari, a tot el món, davant de la COVID-19. Han arriscat les seves vides durant tota la pandèmia, i ha arribat l'hora de donar-los prioritat en l'administració d'aquestes vacunes que salven vides. És necessari adoptar mesures urgents per posar fi a les enormes desigualtats en l'accés a les vacunes a nivell mundial, de manera que un treballador o treballadora de la salut al Perú estigui tan protegit com un metge o una metgessa del Regne Unit".

Les organitzacions han analitzat les dades disponibles publicades per governs, sindicats, mitjans de comunicació i organitzacions de la societat civil de més de 70 països. No obstant això, si tenim en compte que molts governs no han recopilat dades oficials o ho han fet només parcialment, és molt probable que aquestes xifres estiguin bastant per sota de la realitat.

Abandonament i desprotecció
La inseguretat de les condicions laborals, sumada a la manca d'equips de protecció individual (EPI), han generat enormes problemes per al personal sanitari de tot el món durant la pandèmia, especialment en les primeres fases. Un informe d'Amnistia Internacional de juliol de 2020 va revelar que pràcticament la totalitat dels 63 països analitzats mancaven d'EPI suficients. Alguns col·lectius s'han vist especialment afectats per aquest abandonament, i en països com Malàisia, Mèxic i els Estats Units, el personal de neteja, de serveis auxiliars i de serveis socials han sofert represàlies, entre elles acomiadaments i detenció, per exigir EPI i unes condicions de treball segures.

En un considerable nombre de països, l'abandonament del personal sanitari s'ha convertit en una constant durant la pandèmia. Fins avui, 1.576 treballadors i treballadores de residències de persones grans han mort per COVID-19 als Estats Units. En el Regne Unit van morir 494 treballadors i treballadores socials el 2020, i les dades públiques del govern revelen que les persones que treballaven en residències de gent gran com a assistents socials tenien més del triple de probabilitats de morir per COVID-19 que la població activa en general.

Un recent informe d'UNICARE, un departament d'UNI Global Union, destacava que el personal d'assistència social que fa la seva feina en diferents contextos, amb contractes temporals amb agències i en instal·lacions amb menors ràtios de personal per llit presentava índexs més alts de contagi i mortalitat.

"Aquestes morts són terribles, catastròfiques, i reflecteixen tan sols una part del veritable cost de la pandèmia per al personal de cures de tot el món. El virus no distingeix entre un cirurgià o cirurgiana i un infermer o infermera d'una residència de majors o un assistent d'atenció domiciliària, i tampoc ha de fer-ho nostra estratègia sobre vacunació, distribució d'equips de protecció i protocols de seguretat per al personal de cures exposat a la COVID-19", assenyala Christy Hoffman, Secretària General d'UNI Global Union.

"La nostra resposta a la COVID-19 ha de donar lloc a canvis fonamentals en l'assistència ja que, en cas contrari,reproduirà les desigualtats que han posat en risc tantes vides innecessàriament".

Desigualtat en la vacunació
En la majoria dels països, els plans nacionals de vacunació donen prioritat al personal sanitari, molt exposat al virus; no obstant això, a causa de la desigualtat en l'accés a les vacunes a nivell mundial, en més de 100 països no s'ha vacunat ni a un sol professional de la salut.

Alhora, el personal sanitari d'alguns països que ja han iniciat els seus programes de vacunació corre el risc de no ser considerat un col·lectiu prioritari o d'haver d'esperar per vacunar-se, sigui per la falta de subministrament, sigui per problemes d'execució dels plans de vacunació, o bé per una definició limitada del concepte de professional de la salut.

En termes generals, el personal sanitari a Europa ha estat un grup prioritari en el marc dels plans nacionals, però els problemes de subministrament han alentit el procés de vacunació. En alguns països, els sindicats també han hagut d'advocar perquè el personal de les residències de gent gran s'inclogués en la definició de personal sanitari, de manera que també es comptessin entre els col·lectius prioritaris per a la vacunació.

En països com el Brasil i el Perú, on la vacunació del personal sanitari va començar al gener i febrer, respectivament, les organitzacions de professionals de la salut han denunciat que, en determinats contextos, s'ha vacunat al personal administratiu i directiu abans que als treballadors i treballadores de primera línia. Al Perú, part del personal de neteja i recollida de residus tampoc està rebent les vacunes, malgrat la seva exposició al virus.

A Sud-àfrica, on el 2020 van morir més de 492 professionals de la salut, el govern ha començat fa poc a vacunar a part del personal sanitari, en el marc d'un assaig de la vacuna de Johnson & Johnson, i es preveu que rebi més subministraments de la vacuna en els propers mesos, encara que els seus plans de vacunació inicials es van veure obstaculitzats per la suspensió de l'ús de la vacuna d'Oxford i AstraZeneca. Al febrer, el sindicat de personal d'infermeria de Sud-àfrica (Democratic Nursing Organisation of South Africa, DENOSA) va instar el govern a garantir la vacunació de tot el personal d'infermeria de les zones rurals del país, que havia quedat relegat en la distribució d'EPI:

És imprescindible que els governs donin prioritat en els seus plans de vacunació al personal sanitari. Com a mostra de suport a la campanya per una vacuna universal, Amnistia Internacional, Internacional de Serveis Públics i UNI Global Union també insten als governs a adoptar mesures urgents per impulsar el subministrament mundial de vacunes, invertint en capacitat de fabricació i garantint que les empreses productores comparteixen les seves tecnologies i coneixements, a fi de garantir que totes les persones tinguin l'oportunitat de vacunar-se.

"Un mecanisme clau per accelerar la vacunació i evitar més morts innecessàries entre el personal de primera línia passa per una exempció de l'OMC sobre les patents que permeti abaratir les vacunes, i que ha d'anar acompanyada de subvencions per als països més pobres que, malgrat això, segueixin sense tenir capacitat per adquirir-les", assenyala Rosa Pavanelli, Secretària General d'ISP.

"Tots els governs han de tenir capacitat per adquirir vacunes contra la COVID-19, així com per administrar-nos-les, a nosaltres i les nostres comunitats, al més aviat possible. El personal sanitari no estarà segur fins que tots i totes ho estiguem".