"Els països rics i les empreses farmacèutiques han fracassat catastròficament en no garantir l'accés equitatiu a les vacunes i han deixat aquest any milers de milions de persones sense medicaments que salven vides", ha declarat Amnistia Internacional avui, quan s'acaba 2021.

Malgrat les reiterades crides d'Amnistia Internacional i altres entitats com l'Organització Mundial de la Salut perquè es garantís que, com a mínim, el 40% de la població dels països d'ingressos baixos i mitjos baixos estigués vacunada abans que finalitzés 2021, els països rics i les empreses farmacèutiques han seguit fent cas omís d'aquests precs.

"A pesar que el món ha produït al voltant d'11.000 milions de dosis vacunals, únicament el 7% de la població dels països d'ingressos baixos ha rebut una sola dosi. ¿Per què s'està negant als països més pobres l'accés a medicaments que salven vides mentre els països rics guarden muntanyes de vacunes sense usar?", ha afirmat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

"L'aparició de la variant òmicron hauria de servir d'avís als països rics i les empreses farmacèutiques que no han abordat la pandèmia en l'àmbit global. No vacunar totes les persones -amb independència del lloc on visquin- fa que tota la població mundial sigui vulnerable a noves variants. L'única forma de trencar aquest cercle viciós és garantint que totes les persones tenen accés a les vacunes".

Aquest any, dirigents de tot el món van fer nombroses promeses sobre compartir vacunes, però les han incomplert una vegada i una altra. Al juny, la cimera del G7 es va comprometre a compartir 1.000 milions de dosis abans de finalitzar 2021, encara que les informacions indiquen que aquest objectiu no es va a complir. Al setembre, el president nord-americà Joe Biden i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, es van comprometre a donar 900 milions de dosis extres als països d'ingressos baixos i mitjans baixos abans de setembre de 2022. Encara que aquesta iniciativa és benvinguda, els països més pobres necessiten vacunes ara mateix.

Les empreses farmacèutiques tampoc han estat a l'alçada de les circumstàncies. El gegant farmacèutic nord-americà Pfizer ha afirmat de forma enganyosa que la seva vacuna estaria "disponible per a qualsevol pacient, país i comunitat que busqui accedir-hi"quan, en realitat, ha lliurat la gran majoria de les seves vacunes a països d'ingressos alts i mitjans alts. El seu rival, Moderna, a pesar que només va poder desenvolupar la vacuna amb el suport de científics i científiques del govern nord-americà i d'enormes quantitats d'ajuda econòmica, també ha donat prioritat a les vendes a països rics. Ambdues empreses segueixen entregant menys del 1% de les seves existències a països d'ingressos baixos.

El greu és que, a més, Moderna i Pfizer, juntament amb altres fabricants de vacunes, AstraZeneca i Johnson & Johnson, s'han negat a donar suport a unes mesures que aixecarien temporalment la protecció de la propietat intel·lectual i a compartir tecnologia vacunal amb altres fabricants de tot el món per permetre un augment de la producció global.

Totes les empreses tenen la responsabilitat de respectar els drets humans. Abans de res, aquesta responsabilitat suposa que les empreses tenen el deure "no fer mal". Si s'adonen que provoquen abusos contra els drets humans, han de posar fi de forma immediata a les seves accions perjudicials i proporcionar reparació. Aquest deure esdevé una norma de conducta àmpliament reconeguda que figura en els Principis Rectors de l'ONU sobre les Empreses i els Drets Humans i les Línies Directrius de l'OCDE per a Empreses Multinacionals.

Però, mitjançant les seves accions i omissions, els fabricants de vacunes han acabat per perjudicar els drets humans dels milers de milions de persones que manquen d'accés a la vacuna contra la COVID-19 o han contribuït a aquest dany.

"A l'entorn d'aquesta època de l'any, es va administrar la primera vacuna. Més de 365 dies després, mentre moltes persones dels països més rics han rebut fins a tres dosis, moltes més als països més pobres no n'han rebut cap. Estem davant una fosca realitat -amplificada per la brutal claredat de la pandèmia- que algunes vides es consideren més mereixedores de ser salvades que altres. És un final d'any realment devastador", ha afirmat Agnès Callamard.

"Confiàvem que la pressió internacional ajudaria als països rics i grans farmacèutiques a entrar en raó, deixarien d'acaparar vacunes i compartirien els drets de propietat Intel·lectual, però els ha pogut la cobdícia. Esperem que entre els seus propòsits d'any nou figuri complir les seves promeses i garantir que totes les persones tenen l'oportunitat de vacunar-se".

"Molts països d'ingressos baixos tenen dificultats ara per abordar una variant nova i mortal quan la majoria de la seva població ni tan sols ha estat vacunada. Tret que es prenguin mesures dràstiques ara, la COVID-19 seguirà causant estralls durant els propers anys i la pregunta clau ara és què passarà si grans parts del món segueixen sense estar vacunades. Mai ha quedat més clar que ningú està fora de perill fins que tothom estigui fora de perill".

Informació complementària

Des del 22 de setembre de 2021, d'acord amb altres entitats com l'OMS, Amnistia Internacional ve demanant als Estats i les empreses farmacèutiques, mitjançant la seva campanya Compte enrere de 100 dies: 2.000 milions de vacunes contra la COVID-19 ara!, que garanteixin igualtat d'accés a les vacunes de la COVID-19 perquè almenys el 40% de la població dels països d'ingressos baixos i mitjans baixos estigui vacunada a finals de 2021.

Amnistia Internacional publicarà un informe a principis de 2022 amb dades més recents, detallant com les empreses farmacèutiques i els Estats no han donat prioritat a les necessitats dels països d'ingressos baixos.