Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

COVID-19: el personal sanitari a tot el món, silenciat, exposat i atacat

Protesta de professionals sanitaris al Brasil © Andressa Anholete/Getty Images

"Els governs han de retre comptes per les morts del personal sanitari i dels treballadors i treballadores essencials a qui no han protegit de la COVID-19", ha declarat avui Amnistia Internacional amb motiu de la publicació d'un nou informe que documenta les experiències de professionals de la salut de tot el món. L'anàlisi que ha fet l'organització de les dades disponibles ha revelat que més de 3.000 professionals de la salut han mort per la COVID-19 a tot el món, xifra probablement molt inferior a la real.

Resulta alarmant que Amnistia Internacional hagi documentat casos en els quals professionals de la salut que van denunciar problemes de seguretat en el context de la resposta a la COVID-19 van patir represàlies: des de l'arrest i la detenció fins a amenaces i acomiadaments.

"Quan la pandèmia de COVID-19 encara s'està accelerant al món, instem els governs a començar a prendre's de debò les vides del personal sanitari i dels treballadors i treballadores essencials. Els països que encara no han viscut el pitjor de la pandèmia no han de repetir els errors de governs en què la manca de mesures per protegir els drets dels treballadors i treballadores ha tingut conseqüències desastroses", ha afirmat Sanhita Ambast, investigadora i assessora sobre drets econòmics, socials i culturals d'Amnistia Internacional.

"És especialment preocupant veure que alguns governs castiguen els qui expressen la seva preocupació per unes condicions laborals que podrien posar en perill les seves vides. Els treballadors i treballadores de la salut que estan en primera línia són els primers a saber si la política del govern no funciona, i les autoritats que els silencien no poden afirmar de debò que donen prioritat a la salut pública".

Milers de professionals han perdut la vida

No existeix actualment cap seguiment sistemàtic global del nombre de treballadors i treballadores de la salut i essencials que han mort després de contreure la COVID-19.

No obstant això, Amnistia Internacional ha recopilat i analitzat tot un seguit de dades disponibles que mostren que han mort més de 3.000 treballadors i treballadores de la salut després d'haver contret la COVID-19 en 79 països del món.

Segons el seguiment d'Amnistia Internacional, els països amb més nombre de morts de personal sanitari fins ara són els Estats Units (507), Rússia (545), Regne Unit (540, inclosos 262 assistents socials), Brasil (351), Mèxic (248), Itàlia (188), Egipte (111), l'Iran (91), Equador (82) i Espanya (63).

És probable que aquesta xifra sigui significativament superior, en no comunicar-se tots els casos, i a més és difícil fer comparacions exactes entre països per les diferències en la manera de comptabilitzar-los. Per exemple, França ha recollit dades únicament d'alguns hospitals i centres de salut, mentre que les xifres de professionals de la salut morts que han facilitat les associacions de sanitaris a Egipte i Rússia han estat qüestionades pels seus governs.

Escassetat d'equips de protecció que salven vides

El personal sanitari va denunciar una greu escassetat d'equips de protecció individual (EPI) en gairebé la totalitat dels 63 països i territoris que va estudiar Amnistia Internacional.

Entre aquests, figuren països que encara no han viscut el pitjor de la pandèmia, com l'Índia i Brasil, i diversos països d'Àfrica. Un metge que treballava a Ciutat de Mèxic va explicar a Amnistia Internacional que els professionals de la medicina dedicaven prop del 12% del seu salari mensual a comprar de la seva butxaca equips de protecció individual.

A més de l'escassetat de subministraments global, les restriccions comercials podrien haver agreujat el problema. Al juny de 2020, 56 països i dos blocs comercials (la Unió Europea i la Unió Econòmica Euroasiàtica) havien implantat mesures per prohibir o restringir l'exportació d'aquests equips, d'alguns d'ells o dels seus components.

"Si bé els Estats han de garantir que hi ha suficients EPI per als qui treballen dins del seu territori, les restriccions comercials podrien agreujar l'escassetat en països que depenen de les importacions", ha assenyalat Sanhita Ambast.

"La pandèmia de COVID-19 és un problema global que exigeix una cooperació global".

Represàlies

En almenys 31 dels països que ha analitzat Amnistia Internacional, l'equip d'investigació va registrar informes de vagues, amenaces de vaga o protestes del personal sanitari i de treballadors i treballadores essencials a causa de condicions laborals perilloses. En molts països, les autoritats van respondre a aquestes accions amb represàlies.

A Egipte, per exemple, Amnistia va documentar els casos de nou treballadors i treballadores de la salut que van ser detinguts arbitràriament entre març i juny per càrrecs imprecisos i excessivament amplis de "difusió de notícies falses" i "terrorisme". Totes les persones detingudes havien expressat preocupació per problemes de seguretat o havien criticat la gestió de la pandèmia pel govern.

Un altre metge egipci va explicar a Amnistia Internacional que els professionals de la medicina que protesten reben amenaces i són sotmesos a interrogatoris de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA), interrogatoris administratius i sancions. Va dir:

"Molts [metges i metgesses] prefereixen pagar de la seva butxaca l'equip de protecció individual per evitar aquest esgotador estira-i-arronsa. [Les autoritats] estan obligant al personal mèdic a triar entre la mort i la presó".

En alguns casos, s'ha respost a vagues i protestes amb duresa.

A Malàisia, per exemple, la policia va dispersar un piquet pacífic que protestava contra l'empresa de serveis de neteja d'un hospital. Les queixes dels qui es manifestaven giraven al voltant del que qualificaven de tracte injust als membres del sindicat per part de l'empresa, així com per la manca de protecció suficient per al personal de neteja. La policia va arrestar, va detenir i va presentar càrrecs contra cinc dels membres del personal sanitari que protestaven per "reunió no autoritzada", violant els seus drets a la llibertat d'associació i reunió.

"El personal sanitari i els treballadors i treballadores essencials tenen dret a alçar la veu contra un tracte injust", ha declarat Sanhita Ambast.

"El personal sanitari pot ajudar als governs a millorar la seva resposta a la pandèmia i mantenir fora de perill a tota la població, però no pot fer-ho si està a la presó, o si té por de protestar".

També hi ha hagut informes a diversos països sobre personal sanitari i treballadors i treballadores essencials acomiadats o sotmesos a mesures disciplinàries per parlar dels seus problemes.

Als Estats Units, per exemple, l'assistent d'infermeria certificada Tainika Somerville va ser acomiadada després de publicar un vídeo a Facebook on llegia una petició en la qual reclamava més EPI. Tainika diu que no es va informar al personal de la residència d'Illinois on treballa que estaven treballant amb pacients de COVID-19, i que ho van descobrir a través dels mitjans de comunicació. A data 29 de maig, la residència havia informat de 34 infeccions i 15 defuncions relacionades amb la COVID-19.

A Rússia, Amnistia Internacional destaca els casos de dues metgesses, Yulia Volkova i Tatyana Reva, que podrien ser represaliadas per queixar-se de la manca d'EPI. Yulia Volkova ha estat acusada en aplicació de les lleis russes sobre notícies falses i podria ser condemnada al pagament d'una multa de fins a 100.000 rubles (1.443 dòlars nord-americans), mentre que Tatyana Reva és objecte d'unes actuacions disciplinàries que podrien culminar en el seu acomiadament.

Salari injust i absència de prestacions

A més de treballar en unes condicions laborals perilloses, Amnistia Internacional ha documentat que alguns treballadors i treballadores de la salut i essencials reben un salari injust i, en alguns casos, la seva feina no és remunerada.

Al Sudan del Sud, per exemple, els professionals mèdics contractats pel govern porten sense cobrar el seu salari des de febrer i no tenen prestacions socials ni cobertura mèdica. A Guatemala, el personal d'almenys 46 centres no va rebre el seu salari durant els dos mesos i mig que va treballar en un hospital dedicat a pacients de COVID-19.

En alguns països no hi ha prestacions addicionals per al personal sanitari i els treballadors i treballadores essencials en el context de la pandèmia de COVID-19 i, en altres, les prestacions exclouen determinades categories professionals.

Amnistia Internacional demana als Estats que considerin la COVID-19 una malaltia professional.

En aquest context, hauran de garantir que el personal sanitari i els treballadors i treballadores essencials tenen accés a una compensació i a altres ajudes en el cas que contreguin la infecció. També han de ser inclosos en els grups prioritaris per a la realització de proves de COVID-19.

Estigma i violència

Amnistia Internacional va documentar diversos casos en els quals personal sanitari i treballadors i treballadores essencials van experimentar estigma i violència a causa del seu treball. Per exemple, segons informes, a Mèxic van llançar clor a una infermera quan anava pel carrer, i a Filipines van llançar lleixiu a la cara d'un treballador d'un hospital.

Aquests incidents indiquen l'existència d'un clima de desinformació i estigma, i subratllen la importància que els governs facilitin informació precisa i accessible sobre la propagació de la COVID-19.

Al Pakistan, Amnistia Internacional ha tingut constància de diversos casos de violència contra personal sanitari des d'abril: hospitals destrossats, agressions a professionals mèdics i fins i tot un membre de la Força Antiterrorista que va disparar a un metge.

Hi ha hagut diverses declaracions de ministres al Pakistan en les quals afirmen que els hospitals compten amb els recursos necessaris tot i que alguns informes indiquen que els centres s'han vist obligats a no admetre fins i tot a pacients en estat crític per la manca de llits, respiradors i altres equips vitals. Això posa en perill als treballadors i treballadores de la salut, perquè la gent no els creu quan diuen que no tenen lloc per més pacients.

Recomanacions

"Demanem a tots els Estats afectats per la COVID-19 que facin un examen públic i independent de la seva preparació per a la pandèmia i les seves respostes a aquesta amb la finalitat de protegir millor els drets humans i les vides en cas que es produeixi un brot massiu de la malaltia en el futur", ha conclòs Sanhita Ambast.

Aquest examen hauria d'incloure si s'ha protegit adequadament els drets del personal sanitari i dels treballadors i treballadores essencials, inclosos els relatius a unes condicions de treball equitatives i satisfactòries i a la llibertat d'expressió.

Els Estats han de garantir una compensació adequada a tots els treballadors i treballadores de la salut i essencials que hagin contret la COVID-19 com a conseqüència de la seva activitat laboral. També han d'investigar els casos de treballadors i treballadores que hagin sofert represàlies per exposar inquietuds sobre salut i seguretat, i proporcionar un recurs efectiu als qui hagin rebut un tracte injust, inclosa la readmissió dels qui hagin perdut la seva feina per protestar.

A Espanya, amb més de 52.000 casos de professionals sanitaris contagiats i almenys 63 morts fins al moment, Amnistia Internacional té en marxa una campanya per exigir la protecció del personal sanitari i que es destinin més recursos per a la sanitat pública. L'organització recorda que és necessari tenir clara la radiografia d'on han estat els forats negres, és a dir, on s'ha fallat a l'hora de protegir els professionals sanitaris, perquè s'adoptin mesures que blindin aquesta protecció en el futur, especialment davant possibles rebrots. Per a això, és essencial comptar amb dades desagregades de les persones contagiades i mortes en el sector per sexe, tipus de professional i centre mèdic on treballen.

Informació complementària

A efectes d'aquest informe, pertany al "personal sanitari" qualsevol persona que intervingui en la prestació de serveis de salut i assistència social sigui quina sigui la seva feina, inclosos, entre altres, els i les professionals de la medicina, de la infermeria, de l'assistència social, i de la neteja; conductors d'ambulàncies i personal dels centres. Encara que l'informe està dedicat en la seva major part al personal sanitari, donada la informació disponible, les mateixes qüestions s'apliquen a un ventall més ampli de "treballadors i treballadores essencials" que estan exposats a la COVID-19 en diverses ocupacions en primera línia durant la pandèmia.

Les xifres facilitades arriben fins al 6 de juliol de 2020.