Tot i les crides urgents per garantir la distribució equitativa de les vacunes contra la COVID-19 el 2021, les empreses farmacèutiques van fracassar estrepitosament a l'hora d'afrontar el repte d'una crisi sanitària i de drets humans global sense precedents. Per contra, van monopolitzar la tecnologia, van bloquejar i van pressionar per evitar que no es compartís la propietat intel·lectual, van cobrar preus elevats per les vacunes i van prioritzar el subministrament als països rics, ha afirmat avui Amnistia Internacional en una nova avaluació dels principals desenvolupadors de vacunes contra la COVID-19.

L'any passat es van produir 10.000 milions de dosis de vacunes contra la COVID-19, més que suficients per aconseguir l'objectiu del 40% de vacunació mundial fixat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). No obstant això, l'informe Money calls the shots: Pharma's response to the Covid-19 vaccines crisis (actualització de l'informe d'Amnistia Internacional de setembre de 2021 Doble dosis de desigualdad: Las empresas farmacéuticas y la crisis de las vacunas contra la COVID-19) revela que poc més del 4% de la població de països de baixos ingressos s'havia vacunat amb pauta completa a finals de l'any passat.

"Més de 1.200 milions de persones en països d'ingressos baixos i mitjans baixos podrien haver-se vacunat per a finals de 2021 si els països d'ingressos alts i els productors de vacunes es prenguessin de debò les seves obligacions i responsabilitats en matèria de drets humans", ha declarat Rajat Khosla, director general d'Investigació, Treball d'Incidència i Política d'Amnistia Internacional.

"Mentre els països d'ingressos alts acaparaven vacunes i restringien cruelment el subministrament a zones més pobres del món, les empreses farmacèutiques van ser decisives en la catàstrofe de drets humans que s'estava produint, en deixar a l'estacada els qui més ho necessitaven. Aquestes empreses podrien haver marcat una fita el 2021. En canvi, van donar l'esquena a qui més necessitava les vacunes i van seguir com sempre, anteposant els beneficis a les persones. Si volem que el 2022 sigui l'últim any d'aquesta pandèmia, necessitem canviar el rumb ara".

El 2021, Pfizer, BioNTech i Moderna van preveure uns ingressos de fins a 54.000 milions de dòlars, i no obstant això van subministrar menys del 2% de les seves vacunes a països de baixos ingressos. Les empreses xineses Sinovac i Sinopharm només van lliurar a països de baixos ingressos el 0,5%i 1,5% de les seves vacunes, respectivament.

Els registres de Johnson & Johnson i AstraZeneca quant a la distribució van ser millors: el 50% de les seves existències van arribar a països d'ingressos baixos i mitjans baixos (moltes d'aquestes dosis es van subministrar com a "donacions" de països d'ingressos alts i no com a part de contractes de venda). No obstant això, ambdues empreses segueixen negant-se a compartir la tecnologia i propietat intel·lectual mitjançant iniciatives coordinades per l'Organització Mundial de la Salut i ara estan abandonant els seus sistemes de preus sense ànim de lucre.

"Tot i els milers de milions de finançament públic, aquestes empreses segueixen anteposant la seva pròpia cobdícia a les seves responsabilitats en matèria de drets humans. És molt  preocupant que es doni prioritat als beneficis per sobre de les persones, especialment quan, fins avui, han mort més de 5,6 milions de persones a causa de la COVID-19. A quantes variants més haurem de sobreviure perquè els països d'ingressos alts i les empreses farmacèutiques comprenguin que la població dels països de baixos ingressos -no només la dels països rics- ha de tenir accés a les vacunes?", ha assenyalat Rajat Khosla.

L'empresa d'anàlisi i informació de caràcter científic Airfinity ha aportat altres conclusions que inclouen, a data 31 de desembre de 2021, les següents:

• AstraZeneca va produir una mica menys de 2.400 milions de dosis de vacunes el 2021, de les quals va subministrar l'1,7% a països de baixos ingressos i el 70% a països d'ingressos mitjans baixos, la qual cosa suposa un increment respecte a l'avaluació anterior.
• Johnson & Johnson va produir una mica més de 300 milions de dosis el 2021, de les quals va distribuir el 20% a països de baixos ingressos i el 31% a països d'ingressos mitjans baixos, la qual cosa representa un increment significatiu respecte a l'avaluació anterior.
• Moderna va produir 673 milions de dosis el 2021, de les quals va distribuir el 2% a països de baixos ingressos i un 23,5% a països d'ingressos mitjans baixos, la qual cosa suposa un increment significatiu respecte a l'avaluació anterior, encara que segueix sent insuficient.
• Pfizer/BioNTech va produir 2.400 milions de dosis el 2021, de les quals va distribuir el 1% a països de baixos ingressos i el 14% a països d'ingressos mitjans baixos, la qual cosa suposa un lleuger increment respecte a l'avaluació anterior, però per sota de l'objectiu del 50% fixat per Amnistia Internacional.
• Sinopharm va produir una mica més de 2.200 milions de dosis el 2021, la majoria de les quals es van subministrar a la Xina. L'empresa va subministrar l'1,5% de les dosis a països de baixos ingressos i el 24% a països d'ingressos mitjans baixos, per sota del requerit per a una distribució equitativa de les seves vacunes.
• Sinovac va produir més de 2.400 milions de dosis el 2021, la majoria de les quals es van subministrar a la Xina. L'empresa va subministrar el 0,4% de les dosis a països de baixos ingressos i el 20,5% a països d'ingressos mitjans baixos.

L'informe d'Amnistia també assenyala que aquestes empreses no comparteixen la seva propietat intel·lectual, els seus coneixements ni la seva tecnologia, posen obstacles a l'accés just a les vacunes, i pressionen activament contra la flexibilització dels drets internacionals de propietat intel·lectual.

"La lluita per les vacunes equitatives encara no s'ha acabat", ha afirmat Rajat Khosla. "Seguirem instant les empreses farmacèutiques que donin prioritat al subministrament als països de baixos ingressos per complir l'objectiu de l'OMS de vacunar el 70% de la població mundial abans de mitjans 2022. Totes les persones mereixen l'oportunitat de rebre una vacuna i, ara que entrem en el tercer any de la pandèmia, és hora que totes les persones, visquin on visquin, hi tinguin accés immediat".

Amnistia Internacional també exigeix a les empreses que comparteixin la propietat intel·lectual mitjançant l'expedició de llicències obertes i no exclusives o participant en l'Accés Mancomunat a Tecnologia contra la COVID-19 (C-TAP), creat per donar suport a l'intercanvi de llicències obertes i no exclusives, divulgar públicament tots els termes i condicions i fixar el preu de les dosis de manera que els beneficis no s'interposin en l'accés a les vacunes contra la COVID-19.

"Els inversors també han exercit un important paper en aquesta crisi mundial. La seva manca d'actuació efectiva demostra que, mentre la COVID-19 deslligava un sofriment inimaginable en milions de persones a tot el món, els inversors prosperaven, però sense fer gens per garantir que les seves inversions no provoquessin perjudicis en els drets humans a causa de l'enfocament basat en els beneficis que adopten les empreses farmacèutiques", ha afegit Rajat Khosla. "Fem una crida als inversors perquè es responsabilitzin dels seus actes immediatament i utilitzin la seva considerable influència per pressionar-les a fi que eliminin els obstacles a l'accés equitatiu a les vacunes i promoguin la responsabilitat i la transparència".

Notes per a periodistes

Coincidint amb l'informe de l'any passat, Amnistia Internacional va llançar la campanya Compte enrere de 100 dies: 2.000 milions de vacunes ara!, en la qual instava els desenvolupadors de vacunes a lliurar almenys el 50% de les vacunes produïdes abans de finalització d'any als països d'ingressos baixos i mitjans baixos. La campanya també exigia als Estats que acaparaven vacunes que redistribuïssin les dosis sobrants entre els països que més les necessitaven.