Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Ucraïna: La invasió russa ha obligat les persones grans amb discapacitat a suportar aïllament i abandonament

© Amnesty International
  • Molts refugis temporals són inaccessibles per a les persones amb discapacitat física
  • El sistema de salut, desbordat, ofereix en general poques alternatives a les institucions per a persones grans
  • Les autoritats i els agents humanitaris han de garantir una resposta inclusiva

Les persones grans amb discapacitat d'Ucraïna no poden accedir ni física ni econòmicament a un habitatge i una atenció adequades, enmig de la invasió russa, i a vegades a penes tenen alternatives de ser ingressades en institucions residencials. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional en un nou informe fet públic avui, la vigília del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.

L'informe They Live in the Dark”: Older people’s isolation and inadequate access to housing amid Russia’s invasion of Ukraine" documenta com la invasió a gran escala llançada per Rússia al febrer de 2022 ha sotmès a una tensió sense precedents al ja desbordat sistema de salut ucraïnès. A conseqüència d'això, moltes persones grans, entre les quals persones amb discapacitat, s'han vist separades de les seves famílies, la qual cosa ha provocat la seva segregació i aïllament.

Els constants atacs indiscriminats llançats per Rússia, molts dels quals constitueixen crims de guerra, han desplaçat de casa seva milions de civils d'Ucraïna. Aquest país té una de les proporcions de persones grans més alta del món: gairebé 10 dels seus aproximadament 45 milions d'habitants (gairebé una quarta part) tenien més de 60 anys abans de febrer de 2022.

“Fins i tot després de ser desplaçades a parts més segures d'Ucraïna, les persones grans, especialment les que tenen discapacitat, continuen enfrontant-se a enormes dificultats a l'hora de refer una vida digna, lluitant per accedir a un habitatge adequat, a serveis de suport i a atenció mèdica”, ha manifestat Laura Mills, investigadora d'Amnistia Internacional sobre persones grans i persones amb discapacitat.

“La invasió russa ha sotmès a una tensió immensa a un sistema d'atenció social ja en dificultats. La resposta humanitària no satisfà aquesta necessitat urgent d'habitatge adequat i serveis de suport, i a conseqüència d'això milers de persones grans amb discapacitat estan sent segregades en institucions, lluny dels seus éssers estimats i aïllades de les seves comunitats.”

“Les institucions no han de veure's com l'opció per defecte per a les persones grans desplaçades, incloses les que tenen discapacitat. Hi ha canvis senzills —com la construcció de rampes en els refugis temporals— que poden fer-se perquè les famílies romanguin juntes, i que millorarien enormement la qualitat de vida de les persones que requereixen suport a la mobilitat.”

Amnistia Internacional va entrevistar per a aquest informe entre maig i setembre de 2023 a 159 persones, entre les quals 89 persones grans, moltes de les quals tenien discapacitat, i a 22 persones que treballaven en els serveis socials o de salut. L'equip d'investigació també va visitar 24 refugis temporals.

Amnistia Internacional reconeix que la manera més ràpida de protegir els drets de tota la població civil d'Ucraïna, incloses les persones grans, és que Rússia posi fi a la seva guerra d'agressió.

Habitatge inaccessible

Encara que la majoria de les persones desplaçades a Ucraïna viuen en allotjaments llogats, l'extremadament baix de les pensions i els elevats lloguers converteixen aquest tipus d'habitatges en inaccessibles per a moltes persones grans

A conseqüència d'això, moltes persones grans viuen en refugis temporals per a persones desplaçades situats en escoles, residències i altres edificis públics.

No obstant això, gairebé tots els refugis que Amnistia Internacional va visitar eren parcial o totalment inaccessibles per a les persones amb discapacitat física. Molts mancaven de rampes per a entrar en l'edifici, ascensors, barres de subjecció per a fer accessibles els lavabos, o espai suficient perquè una cadira de rodes donés un gir complet.

La persona que dirigia un camp per a joves a Koviahy, regió de Khàrkiv, que ha estat convertit en refugi, va comentar a Amnistia Internacional: “Van venir fins aquí persones en cadires de rodes, però ni tan sols vam poder acollir-les perquè passessin la nit; vam haver de dir-los que marxessin. No tenim rampa davant de l'edifici”.

Ucraïna és Estat Part en la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, cosa que significa que el seu govern està obligat a garantir que les persones amb discapacitat tenen accés al seu entorn físic en condicions d'igualtat, fins i tot en situacions de conflicte armat. Els socis internacionals han de fer costat a Ucraïna, amb finançament i materials, per fer que els refugis siguin accessibles físicament.

A l'equip d'investigació d'Amnistia Internacional li van dir reiteradament que la falta de refugis físicament accessibles deixava al seu personal sense més opció que enviar les persones grans amb discapacitat a institucions.

Absència d'un sistema adequat d'atenció mèdica i social

Nina Melnytxenko, de 85 anys, va descriure les lesions duradores que va sofrir després d'una explosió prop de la seva casa a la regió de Mikolaiv: “La metralla va volar fins al meu pati. Vaig perdre la consciència [...] Ja no veig per l'ull esquerre [...] Abans caminava amb només un bastó, ara en necessito dos”.

Les persones grans amb discapacitat, inclòs el nombre creixent de persones que la pateixen a causa del conflicte, sovint no poden accedir a atenció mèdica o serveis relacionats amb la seva condició. Aquesta manca d'atenció i suport es veu agreujada pel fet que molts familiars més joves que abans ajudaven a les persones grans amb les seves necessitats d'atenció han fugit a l'estranger o a altres parts d'Ucraïna, o s'han allistat a l'exèrcit.

A conseqüència d'això, els serveis socials que proporcionen atenció domiciliària estan totalment saturats i no poden satisfer les necessitats ni proporcionar suport a totes les persones grans que ho necessiten.

La falta d'assistents socials suficients ha contribuït a la institucionalització de persones grans amb discapacitat, ja que sense suport especialitzat aquestes persones no poden romandre a casa seva.

“El més dur és la falta d'interacció social”

Les persones grans amb discapacitat que han estat ingressades en institucions sovint es veuen separades dels seus familiars, que viuen en refugis per a la població general. Separar les persones amb discapacitat en entorns institucionals —que poden incloure ingressos en hospitals, on també viuen moltes persones majors amb discapacitat— és una forma de segregació, segons el Comitè de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

La institucionalització pot donar lloc a nombroses violacions de drets humans, com ara abusos físics i abandó, i pot tenir efectes perniciosos en el dret a la salut. Tal com va explicar una persona que treballava com a assistent social, moltes persones majors a Ucraïna ara “viuen en la foscor”.

Halyna Dmitriieva, de 52 anys, té paràlisi cerebral, i mentre vivia en una institució va passar diversos mesos sense poder usar la seva cadira de rodes. Segons va explicar: “La vida en llit és insuportable. El més dur és la falta d'interacció social. Mai vaig ser una persona prostrada, sempre havia pogut usar la meva cadira de rodes”.

Les persones grans amb demència o altres discapacitats cognitives semblaven estar especialment perill de perdre's en el sistema institucional després de perdre el contacte amb els seus familiars durant el conflicte.

Una dona de 83 anys amb demència va ser ingressada en una institució a Odessa després de ser desplaçada, i va perdre el contacte amb el seu fill. Segons va explicar: “No sé com buscar-lo. No hi ha manera de trucar-li [...] No tinc cap altre lloc on anar”.

Moltes persones grans expressaven sentiments d'aïllament després de veure's separades dels seus familiars més joves, que havien fugit a l'estranger o s'havien traslladat a altres parts del país.

“Els donants estrangers i les organitzacions humanitàries han de proporcionar suport econòmic i tècnic per a ajudar a alleujar la càrrega de treball dels i les assistents socials que valentament posen la seva vida en perill, i per a ajudar a augmentar la seva capacitat”, ha declarat Laura Mills.

“Els costos i la logística d'una resposta inclusiva que garanteixi que totes les persones majors poden viure de manera independent i digna en la comunitat no han de ser suportats només per Ucraïna”.

Informació complementària

Amnistia Internacional va encarregar un documental de 15 minuts a la directora independent ucraïnesa Marina Txankova, "Dreaming in the Shadows", que retrata tres persones grans d'Ucraïna que han estat desplaçades o continuen vivint en zones directament afectades per la guerra.

Amnistia Internacional ve documentant crims de guerra i altres violacions greus del dret internacional humanitari des del començament de la invasió a gran escala d'Ucraïna per Rússia. Aquesta documentació inclou l'informe de desembre de 2022 titulat “I used to have a home”: Older people’s experience of war, displacement, and access to housing in Ukraine".

Si desitgeu més informació sobre el treball d'Amnistia Internacional sobre els drets de les persones grans, podeu visitar https://www.amnesty.org/es/what-we-do/older-people/