Al mateix temps que coneixem pels informes més recents que el món es precipita cap a nivells d'escalfament global d'almenys 2,5 °C, un nou document informatiu d'Amnistia Internacional il·lustra els efectes devastadors que ja provoca la crisi climàtica. La vigíliade la COP27, l'organització insta tots els Estats Part en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) a actualitzar el seu objectiu de reducció de les emissions per a 2030 a fi de garantir que és compatible amb el de mantenir l'increment mitjà de la temperatura mundial per sota d’1,5 °C. Els Estats han de comprometre's a prescindir gradualment de l'ús i la producció de combustibles fòssils sense recórrer a “dreceres” nocives d'eficàcia no demostrada, com els mecanismes de retirada del carbó, i crear un fons per a danys i perjudicis que ofereixi reparació a les persones els drets de les quals han estat vulnerats a causa de la crisi climàtica.
“La COP27 se celebrarà després d'un estiu aterridor en el qual l'Àrtic va cremar, Europa va ser assolada per onades de calor abrusadores, i al Pakistan i Austràlia les inundacions van submergir enormes extensions de terreny. En resum, la crisi climàtica ja està colpejant tot el planeta; tot i això, la majoria dels governs han optat per mantenir el seu vincle letal amb el sector dels combustibles fòssils, presentant a la desesperada objectius insuficients de reducció de les emissions que després ni tan sols compleixen”, ha manifestat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
“L'incompliment dels objectius significa que actualment ens encaminem cap a un escalfament global que supera els 2,5 °C, una situació que conduirà a la fam, a persones sense sostre, a malalties i a desplaçaments a una escala gairebé inimaginable. Aquestes violacions de drets humans ja s'estan produint en gran part del món.”
“A mesura que la crisi colpeja els qui menys responsabilitat en tenen són els qui l'estan patint, en primer lloc, i amb més duresa, la qual cosa agreuja la marginació que ja sofreixen. A la COP27 s'han de prendre mesures que canviïn radicalment el repartiment de responsabilitats i abordin aquesta injustícia. Els governs rics han d'augmentar el seu compromís en matèria de finançament climàtic per ajudar els països d'ingressos més baixos a abandonar gradualment l'ús de combustibles fòssils i ampliar les mesures d'adaptació. Així mateix, han de crear un fons de pèrdues i danys per proporcionar reparacions sense demora a les persones els drets de les quals han estat vulnerats per la crisi que ells van ajudar a originar.”
“Cada dia soc més pobre”
El nou document informatiu d'Amnistia Internacional, Any tidal wave could drown us – Stories from the climate crisis, inclou els casos pràctics de set comunitats marginades de diferents llocs del món, inclosos Bangladesh, Fiji, el Senegal i l'Àrtic rus.
Amnistia Internacional va treballar amb activistes locals per a entrevistar persones marginades, entre elles algunes que viuen en zones del planeta que es troben entre les més vulnerables al clima, i difondre les seves històries i les seves crides a l'acció. Els seus relats permeten observar la vida en primera línia de la crisi climàtica, que es caracteritza per la discriminació, el desplaçament forçat, la perduda dels mitjans de vida, la inseguretat alimentària i la destrucció del patrimoni cultural.
A Bangladesh, les persones entrevistades de comunitats costaneres empobrides i marginades, inclosa població dalit i població indígena munda, van explicar que les inundacions freqüents les obligaven a reconstruir les seves cases una vegada i una altra o a viure entre les ruïnes de les cases inundades. Les inundacions també van danyar la infraestructura d'aigua i sanejament, la qual cosa ha deixat a les comunitats amb aigua per al consum salada i lavabos inutilitzables.
Els pobles indígenes de la regió àrtica de Yakutia viuen en l'extrem nord-est de Rússia, on la temperatura mitjana ha augmentat entre 2 i 3 °C en els últims anys. Això ha causat que el permagel es descongeli, la qual cosa ha intensificat els incendis i provocat pèrdua de biodiversitat.
Les condicions meteorològiques impredictibles tenen repercussions greus en la forma de vida dels pobles indígenes, com un home chukcha va explicar: “Les condicions meteorològiques són essencials per a la forma de vida tradicional dels pobles indígenes. Basant-nos en patrons meteorològics, determinem on pasturaran els cérvols, on podem establir un campament entre migracions, quan hi haurà tempestes de neu, quan i on migraran els animals, els ocells i els peixos”.
Al Quebec, el Canadà, el poble indígena innu de la comunitat de Pessamit s'enfronta a perills similars. L'augment de la temperatura ha donat lloc a una reducció del gel costaner i a altres canvis meteorològics que han tingut repercussions greus en la forma de vida de la comunitat. Per exemple, el fet que els llacs no es gelin a l'hivern fa que la gent gran no pugui viatjar tant pel seu territori ancestral i transmetre el seu coneixement tradicional sobre les seves pràctiques de desplaçament.
“És una llàstima quan deixes de poder compartir els teus coneixements. Perds una mica la teva dignitat”, va manifestar David Toro, assessor ambiental del Consell Tribal Mamuitun.
Els casos pràctics també revelen que la població que sofreix pèrdues i danys a causa de la crisi climàtica sol quedar abandonada a la seva sort després de les catàstrofes, la qual cosa l'obliga a demanar préstecs exorbitants, migrar, retallar la despesa en alimentació o retirar als seus fills i filles de l'escola.
“Abans podia enviar al meu fill a l'escola… però ara no em puc donar aquest luxe. Cada dia soc més pobre”, va explicar un pescador que viu en la zona del golf de Fonseca, a Hondures, que periòdicament sofreix inundacions i ciclons.
“No ens escolten”
Algunes de les persones entrevistades van compartir informació sobre les estratègies d'adaptació que han desenvolupat, que aporten aprenentatges importants a la resta del món i posen en relleu la importància d'incloure en les comunitats més perjudicades en la creació d'estratègies per a abordar l'emergència climàtica. Per exemple, la comunitat indígena de Pessamit, a Quebec (el Canadà), ha posat en marxa projectes per a protegir el salmó i el caribú.
“Durant els últims deu o dotze anys, la caça comunitària, i fins i tot la individual, del caribú ha estat prohibida”, va explicar Adelard Benjamin, coordinadora de projecte sobre Territori i Recursos en Pessamit.
L'enginy de les comunitats més afectades posa en relleu la importància d'incloure-les de manera genuïna en els processos de presa de decisions relacionats amb les respostes a l'emergència. Per al poble pessamit l'impacte del canvi climàtic i la degradació ambiental ha consolidat les desigualtats causades per llargues històries de colonialisme, racisme i discriminació.
L’Eric Kanapé, assessor ambiental de la comunitat pessamit, va dir: "Ens consulten per complir. Proposem formes noves de fer les coses, però no ens escolten. No ens prenen de debò”.
Langue de Barbàrie és una península de sorra pròxima a la ciutat senegalesa de Saint Louis en la qual viuen entorn de 80.000 persones en pobles pesquers densament poblats i amb un alt risc d'inundar-se. L'erosió costanera provoca la pèrdua d'entre cinc i sis metres de platja anualment; “la mar està avançant”, explica un pescador.
Les persones entrevistades a Saint Louis han desenvolupat diverses iniciatives pròpies per a batallar contra la crisi climàtica. Per exemple, un projecte dirigit per la comunitat ajuda a la població local afectada per l'elevació del nivell de la mar a construir cases i posar en marxa activitats de reciclatge que generin ingressos. Unes altres han posat en marxa una caixa solidària comunitària per a ajudar a la gent en moments de dificultat econòmica, encara que a vegades es queda sense fons perquè els problemes econòmics afecten a tota la comunitat.
La falta de mesures de suport i reparacions efectives per les pèrdues i danys causats pel canvi climàtic és una gran injustícia. Els països rics que més han contribuït al canvi climàtic i aquells que disposen de més recursos tenen una major obligació de proporcionar reparació. Durant la COP27 s'hauria d’arribar a un acord per a establir un fons de pèrdues i danys i adquirir el compromís de destinar suficient finançament per a aquest propòsit.
Última oportunitat
Amnistia Internacional assistirà a la COP27 a Sharm al-Sheikh, Egipte, entre el 5 i el 19 de novembre. L'organització demana a tots els governs que garanteixin urgentment que els seus objectius de reducció d'emissions per a 2030 són compatibles amb el de mantenir l'augment de la temperatura global per sota d’1,5 °C.
Si se satisfà l'objectiu d’1,5 °C es mitigarien algunes de les pitjors conseqüències del canvi climàtic, però el marge de temps per a fer-lo s'està estrenyent ràpidament. Malgrat que la decisió del Pacte Climàtic de Glasgow en la COP26 requeria a tots els Estats que reforcessin els seus propòsits per a 2030, només 22 Estats han presentat compromisos actualitzats el 2022. A més, la majoria de les polítiques nacionals que s'estan aplicant actualment són inadequades perquè es compleixin els compromisos dels Estats.
Els Estats rics han de presentar un pla clar per a augmentar la seva contribució al finançament climàtic, de manera que puguin complir col·lectivament l’objectiu de llarga data de recaptar almenys 100.000 milions de dòlars estatunidencs a l'any per a ajudar els països d'ingressos més baixos a prescindir gradualment dels combustibles fòssils i ampliar les mesures d'adaptació. A més, els països rics han de garantir la provisió ràpida de nou finançament de suport i reparació a les comunitats que han sofert pèrdues i danys greus a conseqüència dels efectes del canvi climàtic.
La participació de la societat civil en la COP27 està greument amenaçada per la repressió dels drets a la llibertat d'expressió, associació i reunió pacífica que les autoritats egípcies fa anys que practiquen i que Amnistia ha documentat. Tots els Estats assistents a la COP27 han de pressionar al govern egipci perquè protegeixi l'espai de la societat civil i garanteixi la participació de les ONG i els pobles indígenes.
“Estem vivint un fenomen natural causat per l'escalfament global i causat per nosaltres mateixos per no reparar el mal ecològic que hem fet”, va manifestar un resident de Punta Ratolí, a Hondures. “Ara hem de cuidar del que queda per a les generacions que vindran."