Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Colòmbia: Repressió violenta, paramilitarisme urbà, detencions il·legals i tortures contra manifestants pacífics a Cali

La policia deté un manifestant a Cali (Colòmbia) © LUIS ROBAYO/AFP via Getty Images

Les pràctiques evidenciades en l'informe Cali: En el epicentro de la represión, que inclouen ús d'armes letals contra manifestants, ús excessiu i il·legítim d'armes menys letals com ara gasos lacrimògens, detencions il·legals i tortures, són un reflex de centenars de denúncies fetes per manifestants, persones i organitzacions defensores dels drets humans i demostren un modus operandi dut a terme al llarg del país.

"Les autoritats colombianes van violar els drets humans dels qui es manifestaven pacíficament en Cali, fent ús excessiu i innecessari de la força amb l'objectiu de desarticular les protestes. Sota la justificació del restabliment de l'ordre, centenars de persones van patir lesions terribles i desenes de joves van perdre la vida. Els fets de Cali són la manifestació de la resposta violenta de les autoritats i els veritables objectius darrere d'aquesta repressió: infligir por, desincentivar la protesta pacífica i castigar els qui exigeixen viure en un país més just", ha afirmat Erika Guevara Rosas, directora per a les Américas d'Amnistia Internacional.

La ciutat de Cali, capital del departament del Valle del Cauca, es troba en una de les regions més colpejades pel conflicte armat intern i on proliferen els actors armats diversos que continuen deixant milers de persones desplaçades i assassinades. És la segona ciutat amb més població afrodescendent a Llatinoamèrica i es caracteritza per la desigualtat, l'exclusió i el racisme estructural. Aquest context ha estat el detonant que Cali concentri el major nombre de protestes, però també de violacions als drets humans en el context de la repressió.

Des del 28 d'abril, s'han produït manifestacions multitudinàries a Cali, en el marc del conegut com a Paro Nacional. En aquesta ciutat es concentren les més greus denúncies de la repressió violenta soferta per joves manifestants a mans de la força pública i de grups de civils armats, i les autoritats continuen restringint el dret a la protesta pacífica fins avui.

Amnistia Internacional va realitzar una exhaustiva verificació digital de material audiovisual, que documenta l'ús excessiu i innecessari de la força per part d'agents de Policia Nacional, en particular, d'agents de l'Esquadró Mòbil Antidisturbis (ESMAD). Així mateix, l'organització va documentar actes de paramilitarisme urbà comesos per civils armats, que  van acompanyar a agents de la Policia Nacional i, amb la seva aquiescència i tolerància, van atacar manifestants i persones defensores dels drets humans.

L'informe analitza tres esdeveniments específics que van acumular diversos casos de violacions de drets humans a Cali. El primer va passar el 3 de maig, quan, en una incursió denominada Operació Siloé, agents de Policia Nacional, en conjunt amb agents de l'ESMAD i del Grup d'Operacions Especials de la Policia Nacional de Colòmbia (GOES), van emprar armes letals, com ara fusells Tavor 5.56 mm, contra manifestants pacífics. Aquesta nit es van registrar almenys tres morts per ferida d'arma de foc, incloent la del jove Kevin Agudelo, centenars de persones lesionades i diverses detencions arbitràries.

El segon esdeveniment analitzat va ser l'atac contra la Minga Indígena, dut a terme per civils armats, en presència d'agents de la Policia Nacional el 9 de maig. Aquest dia van resultar ferides 11 persones indígenes, entre les quals la defensora de drets humans indígena Daniela Soto.

Finalment, es presenten els fets del 28 de maig, quan agents de la Policia Nacional van utilitzar força excessiva en coordinació amb civils armats i van atacar els manifestants al barri limítrof a la Universitat del Valle. Aquest dia una desena de joves manifestants, entre ells Álvaro Herrera, Noé Muñoz i Sebastián Mejía, van ser colpejats i detinguts per civils armats, que després els van lliurar a la Policia Nacional. Álvaro i Sebastián van denunciar haver estat sotmesos a tortures i tractes cruels i inhumans durant aquesta detenció il·legal.

En el cas de Siloé, es va recórrer de forma il·legítima i excessiva a l'ús de gasos lacrimògens, fins i tot contra manifestants pacífics que no tenien per on dispersar-se, a través de Venom, un sistema inadequat per ser utilitzat en operacions de manteniment de l'ordre públic.

Els fets documentats no van ser aïllats o esporàdics, sinó que responen a un patró d'actuació violenta per part de les autoritats colombianes, que han respost a la protesta amb estigmatització, criminalització, repressió policial il·legal i militarització. Quan el president Iván Duque va decretar la militarització de diverses ciutats del país, incloent Cali, el 28 de maig, lluny de donar un missatge de diàleg, va avivar les protestes en manar a les callis cossos militars amb més de sis dècades de formació per al conflicte armat.

Davant l'anunci de mobilitzacions pel 20 de juliol i la celebració de l'Assemblea Nacional Popular, integrada per persones, col·lectius i moviments de l'Atur Nacional, en diferents ciutats del país, incloent Cali, la Governació del Valle del Cauca va dictar mesures restrictives de mobilitat de transport i/o persones per ingressar al departament del 16 al 22 de juliol, limitant així el dret a la protesta pacífica.

L'informe destaca les recents observacions de la visita a Colòmbia de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) i fa una crida a l'Estat a complir amb les seves recomanacions, així com a cooperar i no obstaculitzar la geina del recentment creat Mecanisme Especial de Seguiment en Matèria de Drets Humans per a Colòmbia de la CIDH.

L'informe insta les autoritats colombianes a donar amb promptitud una ordre inequívoca d'aturar e detenir la repressió violenta per part de les forces de seguretat. Això inclou la prohibició de l'ús d'armes letals com a mitjà de dispersió de multituds i l'ús de gasos lacrimògens contra reunions pacífiques i/o de manera que impliqui un risc de causar danys excessius i injustificats ?d'acord amb les 30 regles per a l'ús de substàncies químiques irritants en l'aplicació de la llei que Amnistia Internacional ha publicat aquesta setmana.

Així mateix, s'han d'obrir investigacions diligents, independentes i imparcials sobre les violacions de drets humans i crims de dret internacional comeses en el context del Paro Nacional, concretament, a la ciutat de Cali i els casos presentats en l'informe, tenint en compte totes les responsabilitats dins de la línia de comandament de la força pública, així com en la participació de persones civils armades amb la seva tolerància. No ha de prevaler la impunitat davant aquests greus delictes.

El 12 de juliol Amnistia Internacional va sol·licitar informació sobre els tres casos documentats en l'informe al Ministre de Defensa, al Director General de la Policia Nacional i al Fiscal General de la Nació, per rebre els seus comentaris en un termini de deu dies i incloure'ls en l'informe. El 23 de juliol el Jutge 158 d'Instrucció Penal Militar envia la seva resposta amb informació sobre investigacions iniciades sota aquesta jurisdicció. Al 23 de juliol, data de tancament de l'informe, no s'ha rebut resposta de les altres autoritats.

El 19 de juliol el president Duque va presentar públicament "el procés de transformació integral de la Policia Nacional" que, segons va indicar, té com a pilars la priorització de l'enfocament de drets humans. Malgrat aquest anunci, el 20 de juliol Amnistia Internacional va rebre informacions d'agents de l'ESMAD fent ús il·legal de la força durant les protestes a Bogotà, Barranquilla, Cali i Medellín, resultant diverses persones manifestants ferides.

"A Amnistia Internacional esperem que el procés de reforma policial, anunciat pel president Duque, no sigui nomést una promesa de paper, sinó que inclogui les reformes ordenades per la Cort Suprema de Justícia al setembre de 2020 i un canvi en el modus operandi repressiu de la Policia Nacional enfront de les manifestacions pacífiques", ha afirmat Erika Guevara Rosas.

Més informació: