Actuem pels drets humans a tot el món

Colòmbia i Perú: Dones veneçolanes s'enfronten a creixent violència de gènere per l'abandonament en països d'acollida

Engativá, Bogotá. Terminal de Transports. Copyright: Fernanda Pineda/Amnistía Internacional

Els Estats colombià i peruà són els grans absents a l'hora de garantir, protegir i respectar el dret a una vida lliure de violència i discriminació per a les dones refugiades veneçolanes, que s'enfronten a violència basada en gènere en tots àmbits de la vida, ha afirmat Amnistia Internacional avui en el nou informe, Desprotegidas: Violencia de Género Contra Mujeres Venezolanas Refugiadas en Colombia y Perú.

"La protecció contra la violència de gènere hauria de ser una prioritat de tots els Estats a les Amèriques, així com la protecció dels qui fugen de violacions massives de drets humans en els seus països d'origen. En el cas de les dones refugiades veneçolanes, aquestes més aviat s'enfronten a una doble i brutal desprotecció, com ho revela el nostre informe sobre la situació a Colòmbia i Perú", ha afirmat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

Més de sis milions de persones han abandonat Veneçuela en els últims anys a causa de massives violacions de drets humans. Colòmbia i Perú són els països que més persones veneçolanes han acollit, sumant més del 50% de totes les persones que han fugit de Veneçuela (1,84 milions i 1,29 milions respectivament). Amnistia Internacional considera que les persones veneçolanes compten amb necessitats de protecció internacional i tenen dret a sol·licitar el reconeixement de la seva condició de persones refugiades.

El nou informe mostra com les dones veneçolanes refugiades, que representen el 50% i el 58% de la població veneçolana a Colòmbia i Perú respectivament, s'enfronten a violència i discriminació en tots els espais de les seves vides pel seu gènere i nacionalitat. A l'espai públic, les agressions ocorren tant en les rutes migratòries com en els seus llocs de residència. En l'àmbit familiar, s'enfronten a violència econòmica, patrimonial, física i sexual, predominantment de les seves parelles o exparelles. I pel que fa a l'entorn laboral, pateixen diverses formes de violència i explotació laboral, inclosa la cooptació per a explotació sexual.

Davant d'aquesta violència omnipresent, Amnistia Internacional conclou que els Estats colombià i peruà clarament no compleixen amb la seva obligació de garantir una vida lliure de violència i discriminació a les dones refugiades veneçolanes, ni de garantir l'accés a la justícia de les dones supervivents de violència basada en gènere.

"Moltes dones veneçolanes, víctimes de violència masclista i les vides de les quals estan en risc, prefereixen no denunciar per temor a ser expulsades del país, a causa del seu estatus de documentació. La situació de violència i vulnerabilitat a què s'enfronten s'agreuja per l'absència de protocols especialitzats per atendre-les i protegir-les. La regularització migratòria és un pas fonamental perquè puguin denunciar les violències a què s'enfronten", sosté Marina Navarro, directora executiva d'Amnistia Internacional Perú.

L'extensa investigació es va realitzar durant el primer semestre de 2022 de manera virtual i en terreny, incloent missions a Lima i Tumbes al Perú, i Bogotà, Cúcuta i Soacha a Colòmbia. Per a l'elaboració d'aquest informe, Amnistia Internacional va entrevistar 63 dones refugiades veneçolanes i va realitzar 45 entrevistes d'investigació amb organitzacions de societat civil, incloses organitzacions conformades per dones veneçolanes; organismes internacionals com l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) i ONU Dones; i institucions estatals.

Segons xifres oficials, la violència de gènere contra dones refugiades veneçolanes a Colòmbia va augmentar un 71% entre 2018 i 2020, i a Perú un 31% entre 2019 i 2020. La xenofòbia, l'estatus migratori, els mites sobre la inseguretat provocada per persones estrangeres, els prejudicis relacionats amb la sexualitat percebuda de les dones, conjuminat als rols de gènere preestablerts socialment, augmenten la vulnerabilitat de dones veneçolanes refugiades.

La investigació revela múltiples àmbits de desprotecció estatal tant a Colòmbia com Perú. En primer lloc, les dones veneçolanes no tenen un accés efectiu a la protecció internacional i als processos de regularització migratòria, la qual cosa representa un primer i significatiu obstacle per a la protecció de la resta dels seus drets.

En segon lloc, els Estats colombià i peruà no garanteixen el dret de les dones veneçolanes d'accedir sense discriminació a la justícia i als serveis de salut. Entre nombroses deficiències de les respostes estatals en tots dos països, la investigació exposa el desconeixement per part de les persones funcionàries encarregades d'atendre supervivents de violència basada en gènere sobre els drets, rutes d'atenció i mesures de protecció de les quals haurien de gaudir les dones veneçolanes, així com els estereotips relacionats amb la nacionalitat i gènere d'aquestes dones, o la seva identitat de gènere. També exposa la manca de disponibilitat i accés a albergs temporals i d'informació estadística adequada.

Amnistia Internacional demana a les autoritats de Colòmbia i Perú que adoptin mesures immediates perquè les dones veneçolanes puguin gaudir d'una vida lliure de violència, sense discriminació pel seu gènere, nacionalitat, estatus migratori o qualsevol altre motiu. En particular, els governs de Colòmbia i Perú han de combatre l'estigmatització i discriminació cap a dones veneçolanes, garantir el seu accés a la protecció internacional, assegurar un accés efectiu a la justícia, millorar l'atenció i prevenció de la violència basada en gènere, i garantir una atenció en salut integral per a les dones supervivents de violència basada en gènere.