Les autoritats colombianes han de posar fi a la repressió de les manifestacions, aturar la militarització de les ciutats i assegurar que el respecte i garantia dels drets humans es trobin en el centre de qualsevol proposta de política pública, incloent la reforma tributària. Això ho ha afirmat Amnistia Internacional després de publicar evidència audiovisual de l'ús excessiu i innecessari de la força per part de la Força Pública en el control de les manifestacions, verificada pel seu Equip de Verificació Digital.
"Les autoritats colombianes han d'investigar de forma ràpida, independent i imparcial totes les denúncies d'ús excessiu i innecessari de la força contra manifestants, que ha deixat com a resultat dotzenes de persones mortes i ferides, detencions arbitràries, actes de tortura i violència sexual, i denúncies de persones desaparegudes. Així mateix, han de respectar la llibertat d'expressió i de premsa i garantir que els qui exerceixen el periodisme puguin cobrir els fets de manera segura", ha afirmat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.
Des del 28 d'abril es vénen produït manifestacions, en la seva majoria pacífiques, en diferents punts de país en resposta al projecte de llei de reforma tributària presentat pel president Iván Duque, les quals han estat reprimides, amb freqüència, de manera violenta. El Primer de maig, el president va anunciar la presència militar en "els centres urbans on existeix un alt risc per a la integritat dels ciutadans", i va afirmar: "vull fer un advertiment clar a qui, per la via de la violència, el vandalisme i el terrorisme, pretenen acovardir la societat i pensen que per aquest mecanisme doblegaran les institucions"
"El descontentament de la població per mesures econòmiques que no percep com a justes i que poden posar en risc els seus drets humans no ha de ser qualificat com a vandalisme i terrorisme, com ho ha fet el president Iván Duque, i ser utilitzat com a excusa per reprimir violentament", ha afirmat Erika Guevara- Rosas.
El 3 de maig, organitzacions de la societat civil van denunciar 26 persones mortes a conseqüència de la repressió de la Policia Nacional i 761 detencions arbitràries. Així mateix, van reportar 142 víctimes de maltractaments, nou víctimes de violència sexual i 56 de denúncies de persones desaparegudes en el context de les manifestacions. A tot això, se sumen denúncies d'atacs contra periodistes, entre els quals es destaquen actes de violència física, detencions arbitràries i eliminació de material periodístic.
A través de l'anàlisi i verificació d'imatges audiovisuals, Amnistia Internacional ha confirmat que la policia colombiana ha fet ús d'armament letal en diversos incidents, així com ús d'armes menys letals de forma indiscriminada, com ara gasos lacrimògens i canons d'aigua i altres materials contra manifestants en diverses parts del país. Es va identificar, per exemple, l'ús del rifle Galil Tavorn a Cali durant la repressió de manifestacions el 30 d'abril, o de policies apuntant armes semiautomàtiques directament contra manifestants desarmats el 2 de maig en Popayán. En un altre incident, l'1 de maig a Bogotà, es va verificar un vehicle blindat disparant munició real. Tot aquest tipus d'armament està prohibit per a la dispersió de protestes segons els estàndards internacionals de drets humans.
Amnistia Internacional considera que les violacions de drets humans i crims de dret internacional comeses per les forces de seguretat no són fets aïllats o esporàdics, sinó que responen a un patró consistent en el tipus de violacions i en el modus operandi dut a terme al llarg de tot el país.
La Cort Interamericana de Drets Humans ha establert que els Estats part de la Convenció Americana sobre Drets Humans, com Colòmbia, han de "limitar al màxim l'ús de les forces armades per al control de disturbis interns, ja que l'entrenament que reben està dirigit a derrotar l'enemic, i no a la protecció i control de civils, entrenament que és propi dels cossos policials". Així mateix, la Cort ha establert que la participació excepcional de les forces armades en aquestes tasques ha de ser extraordinària; subordinada i complementària; regulada mitjançant mecanismes legals i protocols sobre l'ús de la força, sota els principis d'excepcionalitat, proporcionalitat i absoluta necessitat i d'acord amb la respectiva capacitació en la matèria, i fiscalitzada, per òrgans civils competents, independents i tècnicament capaços.
A més, davant d'actes de violència perpetrats per manifestants en algunes protestes, les autoritats tenen el deure de prendre totes les mesures que corresponguin per fer front a aquests episodis de violència sense deixar de garantir que els qui protesten de forma pacífica puguin seguir fent-ho.
Davant la retirada del projecte de llei de reforma tributària i l'anunci d'un nou, el govern ha de garantir que qualsevol política pública en matèria tributària que adopti, es dissenyi i s'apliqui en línia amb les obligacions internacionals de Colòmbia en matèria de drets humans. Això vol dir que cal assegurar-se que les mesures siguin temporals, raonables i proporcionades, que s'hagin esgotat mesures alternatives menys restrictives i de garantir la participació real de les persones i els grups implicats. El govern ha de realitzar amb urgència una avaluació de l'impacte d'aquestes mesures en els drets humans, per assegurar-se que no siguin discriminatòries i que respectin, en particular, els drets dels grups històricament marginats i en el context de la pandèmia del COVID-19 i les seves afectacions diferenciades.
Davant els anuncis de noves mobilitzacions, Amnistia Internacional fa una crida a les autoritats a garantir el dret del poble colombià a manifestar-se pacíficament i recorda al president Iván Duque que desplegar a les Forces Armades en el control de manifestacions nomésincrementa el risc que es cometin més violacions de drets humans i crims de dret internacional.