Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Canadà: Abusos i discriminació en la detenció d'immigrants

© 2021 Brian Stauffer for Human Rights Watch

El Canadá empresona cada any milers de persones, incloses persones amb discapacitat, per motius relacionats amb la migració en condicions que freqüentment són abusives, han assenyalat avui Human Rights Watch i Amnistia Internacional en un informe conjunt elaborat en ocasió del Dia Mundial de les Persones Refugiades, el 20 de juny.

L'informe de 100 pàgines ‘I Didn’t Feel Like a Human in There’: Immigration Detention in Canada and Its Impact on Mental Health) documenta com a les persones detingudes per qüestions d'immigració, incloses les que fugen de contextos de persecució i que sol·liciten protecció al Canadà, són regularment emmanillades, encadenades i mantingudes amb poc o cap contacte amb el món exterior. Sense dates certes i definides per al seu alliberament, aquestes persones poden romandre detingudes durant mesos o fins i tot anys. Moltes són enviades a presons provincials, amb la població carcerària comuna, i amb freqüència són recloses en règim d'aïllament. Les persones amb discapacitat psicosocial "o amb condicions de salut mental" experimenten discriminació durant tot el procés.

"L'abusiu sistema de detenció de migrants del Canadà planteja un dràstic contrast amb la rica diversitat i els valors d'igualtat i justícia pels quals aquest país és conegut a tot el món", ha assenyalat Ketty Nivyabandi, secretària general d'Amnistia Internacional Canadà. "Amnistia Internacional i Human Rights Watch fan una crida a les autoritats canadenques per posar fi al tracte inhumà de persones en el sistema de protecció de migrants i refugiats, posant gradualment fi a les detencions de migrants al Canadà".

La investigació va incloure 90 entrevistes amb immigrants que havien estat detinguts i amb els seus familiars, experts en salut mental, acadèmics, advocats, representants de la societat civil i funcionaris públics. Els investigadors també van consultar informes i documents de l'ONU sobre el tema, així com documents governamentals no publicats que es van obtenir mitjançant 112 comandes d'accés a la informació.

Les persones detingudes per motius migratoris no estan acusades o condemnades penalment, però moltes són sotmeses a les condicions de confinament més restrictives del país, la qual cosa inclou presons provincials de màxima seguretat i reclusió en règim d'aïllament. Són emmanillades, encadenades, registrades i confinades en espais extremadament petits, amb rutines rígides i sota vigilància constant.

"Sentia que el món s'estava acabant per a mi. No em deien què passava, què havia fet malament jo", va assenyalar una dona procedent d'un país d'Àfrica que va ser detinguda en arribar al Canadà el 2019. "Li vaig dir [a la funcionària de fronteres] tot el que m'havia passat en el lloc d'on venia, i com havia escapat per salvar la meva vida... Però no em va entendre i no va deixar que li expliqués... Vaig pensar: "Potser hauria estat millor quedar-me on estava i morir allí".

Entre abril de 2019 i març de 2020, el Canadà va tancar 8.825 persones d'entre 15 i 83 anys, 1.932 d'elles en presons provincials. En el mateix període, altres 136 nens i nenes van ser "allotjats" en centres de detenció per evitar separar-los de la seva família detinguda. D'aquests nens i nenes, 73 tenien menys de 6 anys. Human Rights Watch i Amnistia Internacional van determinar que, des de l'any 2016, Canadà ha mantingut retingudes més de 300 persones per motius migratoris per més d'un any.

"El Canadà es vanta de rebre refugiats i persones arribades de diferents latituds amb els braços oberts, malgrat ser un dels pocs països del nord global on les persones que busquen seguretat corren el risc de quedar detingudes per temps indefinit, ha assenyalat Samer Muscati, sotsdirector de drets de les persones amb discapacitat d'Human Rights Watch. "Això deixa a molts sense la certesa -o fins i tot l'esperança?- de saber quan recuperaran la seva llibertat, la qual cosa pot tenir un impacte devastador en la seva salut mental".

Les organitzacions van arribar a la conclusió que les persones amb discapacitat psicosocial tenen més probabilitats de ser detingudes en presons provincials que en centres de detenció per a migrants. A les presons provincials d'Ontario, solen ser recloses en règim d'aïllament. Pot no permetre-se'ls prendre decisions autònomes sobre la seva situació jurídica, i representants oficiosament designats per l'Estat prenen aquestes decisions en el seu nom. Moltes d'aquestes persones també enfronten obstacles significatius per ser alliberades i, una vegada que ho aconsegueixen, han de complir amb condicions d'alliberament més rigoroses, la qual cosa pot fer que tornin a ser arrestades si les incompleixen.

"Per expressar-ho de manera senzilla, les autoritats d'immigració discriminen a les persones amb discapacitat en endurir les condicions de la seva detenció i disposant condicions d'alliberament més oneroses que per a la majoria d'altres detinguts", va manifestar Muscati. "En lloc de sotmetre les persones amb discapacitat psicosocial a condicions punitives en règim de detenció migratòria, el govern hauria de brindar serveis psicosocials, legals i altres modalitats d'assistència que respectin la seva autonomia i dignitat en la comunitat".

Les organitzacions també van descobrir que moltes de les persones detingudes per qüestions migratòries manifesten pensaments suïcides quan comencen a perdre l'esperança de ser alliberades. Les persones que estan fugint d'experiències traumàtiques i de persecució es veuen particularment afectades. Moltes persones que van estar en centres de detenció migratòria continuen vivint amb les afectacions psicosocials que van desenvolupar al llarg dels mesos d'empresonament i fins i tot anys després del seu alliberament.

L'Agència de Serveis Fronterers de Canadà (Canada Border Services Agency, CBSA) comtinua sent l'única, entre els principals organismes encarregats de fer complir la llei, que no és supervisada per autoritats civils independents. La no supervisió de l'ampli mandat en l'exercici de les facultats de la CBSA, repetidament ha resultat en greus violacions de drets humans en el context de la detenció migratòria, han assenyalat Human Rights Watch i Amnistia Internacional.

Les persones detingudes per motius migratoris que pertanyen a comunitats de color, particularment les persones negres, semblen quedar privades de la llibertat per períodes més llargs, sovint en presons provincials. El 2019, la major part de les persones detingudes per qüestions migratòries que van romandre privades de la llibertat per més de 90 dies provenien de països d'Àfrica.

"Al Canadà, no hi hauria d'haver lloc per al racisme, la crueltat i les violacions de drets humans contra persones que arriben a aquest país buscant seguretat i una vida millor", va assenyalar Nivyabandi. "Instem el Canadà a signar i ratificar el Protocol Facultatiu de la Convenció contra la Tortura per prevenir aquestes violacions en el futur, i a obrir els centres de detenció perquè siguin inspeccionats per observadors internacionals".

El Grup de Treball de l'ONU sobre la Detenció Arbitrària ha assenyalat que la detenció migratòria "no ha de produir-se en establiments com a estacions de policia, institucions de detenció preventiva o presons", i "no ha de ser de naturalesa punitiva".

El govern canadenc hauria de deixar de detenir persones amb discapacitat física o psicosocial en centres de detenció migratòria, ha manifestat Human Rights Watch i Amnistia Internacional. Ningú no hauria de rebre un tracte punitiu per motius relacionats amb la migració, la qual cosa inclou la reclusió en règim d'aïllament o en establiments utilitzats per compurgar penes, com a presons o centres similars a presons.

"Des de l'inici de la pandèmia de Covid-19 al març de 2020, les autoritats canadenques han alliberat un nombre sense precedents de migrants detinguts", va dir Muscati. "En comptes de tornar a antigues pràctiques a mesura que la pandèmia sigui controlada al Canadà, el govern té una oportunitat concreta de reformar el seu sistema de protecció a immigrants i refugiats, amb l'objecte de prioritzar la salut mental i els drets humans".