L’informe, From words to deeds (De les paraules als fets), mostra que aquestes activitats han continuat malgrat la introducció el 2006 de controls en l’àmbit europeu que prohibeixen el comerç internacional de materials de seguretat i per a la policia dissenyats per infligir tortures i maltractaments i regulen el comerç d’altres materials àmpliament utilitzats per infligir tortures a tot el món.
L'informe es debatrà oficialment a la reunió que celebrarà el 18 de març la Subcomissió de Drets Humans del Parlament Europeu a Brussel·les. Amnistia Internacional i Omega Research Foundation demanen a la Comissió Europea i als Estats membres de la UE que esmenin les llacunes legislatives que es posen en relleu a l'informe, i que els Estats membres de la UE apliquin i facin complir de manera adequada el Reglament.
“La introducció de controls europeus sobre el comerç d’instruments de tortura, després d’una dècada de campanya de les organitzacions de drets humans, va ser una norma jurídica històrica. Però tres anys després de l’entrada en vigor d’aquests controls, diversos Estats europeus no han aplicat o no han fet complir de forma adequada el Reglament", ha afirmat Nicolas Beger, director de l'Oficina d'Amnistia internacional davant la Unió Europea.
"La nostra investigació mostra que malgrat els nous controls, diversos Estats membres, com Alemanya i la República Txeca, han autoritzat després del 2006 l’exportació d’armes i de dispositius de subjecció destinats a la tasca policial a un mínim de nou països en els quals Amnistia Internacional ha documentat l’ús d'aquests materials en actes de tortura. A més, només set Estats han complert les seves obligacions legals d’informar públicament de les seves exportacions en virtut del Reglament. Ens temem que alguns Estats no s’estiguin prenent seriosament les seves obligacions legals”, ha afirmat Brian Wood, director de l’equip de treball sobre Transferències Militars, de Seguretat i Policials d'Amnistia Internacional.
Les llacunes en la legislació afavoreixen també que els proveïdors de material destinat a fer complir la llei comerciïn amb equips que tenen com a únic ús infligir tortures o maltractaments.
“Com a part dels seus compromisos de combatre la tortura allà on es produeixi, els Estats membres de la UE han de passar ara de les paraules als fets. Han d’imposar controls realment efectius sobre el comerç europeu de material amb finalitats policials i de seguretat, i garantir que aquests articles no passen a formar part del conjunt d’instruments del torturador”, ha afirmat Michael Crowley, investigador d'Omega Research Foundation.
Les conclusions principals de l'informe inclouen:
- Entre el 2006 i el 2009, la República Txeca va emetre llicències d’exportació per grillons, armes d'electroxoc i polvoritzadors químics –i Alemanya per a cadenes per als peus i polvoritzadors químics– a nou països on la policia i les forces de seguretat havien utilitzat amb anterioritat aquests materials per infligir tortures i altres maltractaments.
- Proveïdors de material destinat a fer complir la llei d'Itàlia i Espanya han publicitat la venda de manilles o mànegues d'electroxoc de 50.000 volts per utilitzar-les amb persones detingudes. Un buit legal permet el seu comerç malgrat ser en essència semblants als cinturons paralitzants elèctrics la importació i exportació dels quals es prohibeix en tot el territori de la Unió Europea.
- El 2005, un Estat membre de la Unió Europea -Hongria- va declarar la seva intenció d'introduir cinturons paralitzants elèctrics a les seves presons i comissaries de policia, malgrat que la importació i exportació d'aquest tipus de cinturons va ser prohibida posteriorment per considerar-se que el seu ús constitueix intrínsecament tortura o maltractaments.
- Només 7 dels 27 Estats membres de la Unió Europea han informat públicament de les seves autoritzacions d'exportació d'equips policials i de seguretat controlats pel Reglament, tot i que que aquest exigeix legalment a tots els Estats membres que així ho facin.
- L’informe també posa de manifest l’abast del comerç en tota la Unió Europea, i la necessitat que els Estats membres prenguin mesures adequades per informar de les seves obligacions a les empreses que participen en aquest comerç. Cinc Estats membres han declarat que no tenien coneixement que cap fabricant (Bèlgica, Xipre, Finlàndia, Itàlia, Malta) o exportador (Bèlgica, Xipre, Itàlia) dels seus respectius països comerciés amb material controlat pel Reglament. Malgrat això, l'informe mostra que en tres d’aquests cinc països (Finlàndia, Itàlia i Bèlgica), existeixen empreses que han manifestat obertament en entrevistes amb els mitjans de comunicació o a les seves pàgines web que subministren articles inclosos al Reglament, sovint fabricats a tercers països.
Més informació:
INFORME. From words to deeds. Making the EU ban on the trade in 'tools of torture' a reality. Amnistía Internacional, març de 2010.
- RESUM I RECOMANACIONS extretes de l'informe (en castellà)
- DADES SOBRE ESPANYA extretes de l'informe (en <em>Brussel·les</em>.-castellà)