Existeix un risc imminent d'enfrontaments violents a la regió de l'Amazònia brasilera tret que el govern protegeixi les terres ancestrals dels pobles indígenes de les creixents confiscacions de terres i extracció il·legal de fusta per part d'intrusos armats. 

Amnistia Internacional ha visitat recentment tres territoris indígenes diferents al nord de Brasil en els quals intrusos il·legals havien augmentat els esforços per confiscar terres i/o tallar arbres. Els líders indígenes van explicar a l'organització que havien rebut amenaces de mort per defensar les terres ancestrals. També temen noves intrusions durant l'estació seca (de maig/juny a octubre/novembre), quan l'accés a la selva és més senzill i facilita la tala i la crema.

"Els pobles indígenes de Brasil i les seves terres s'enfronten a amenaces enormes, i la situació aviat es tornarà insostenible durant l'estació seca" ha manifestat Richard Pearshouse, assessor general d'Amnistia Internacional sobre crisi i medi ambient. "El govern ha de protegir els pobles indígenes que defensen les seves terres, o hi haurà un vessament de sang".

A l'abril de 2019, Amnistia Internacional va entrevistar 23 indígenes en tres territoris del nord de Brasil: els territoris karipuna i uru-eu-wau-wau a l'estat de Rondônia, i el territori arara a l'estat de Parà. Amnistia Internacional també va entrevistar 13 persones amb coneixements sobre les intrusions en territoris indígenes, entre les qquals autoritats governamentals, fiscals i representants d'organitzacions no governamentals.

Segons els representants d'organitzacions no governamentals i les autoritats, els intrusos sovint són persones de la zona que es veuen encoratjades i amb suport d'agricultors locals i polítics per ocupar parcel·les de terra i/o vendre la fusta.

Els pobles indígenes d'alguns territoris realitzen patrulles per vigilar i protegir les seves terres davant d'aquestes intrusions, ja que els intrusos solen estar armats i existeix un alt risc d'enfrontaments violents amb pobles indígenes.

Als tres territoris visitats, els líders indígenes han denunciat reiteradament a les autoritats governamentals confiscacions de terres i extracció il·legals realitzades recentment. No obstant això, la resposta de les autoritats governamentals ha estat limitada, i les confiscacions de terres i extracció maderera il·legals han continuat.

Una incursió realitzada al gener de 2019 per uns 40 intrusos il·legals al territori uru-eu-wau-wau va donar lloc, uns dies després, a una operació de vigilància governamental a la zona en la qual es va detenir a una persona que més tard va ser posada en llibertat. A l'abril de 2019 es va produir una intrusió molt major al territori uru-eu-wau-wau, en la qual es calcula que van participar molts centenars d'intrusos il·legals. El govern va dur a terme una operació de vigilància que va donar lloc a la detenció de dues persones una setmana després de la intrusió d'abril.

Trets en plena nit

Els pobles indígenes dels tres territoris van explicar a Amnistia Internacional que els intrusos il·legals havien obert recentment nous camins en la selva prop dels seus poblats i carreteres. En alguns territoris també van explicar que amb freqüència sentien sorolls de tractors i motosierras a l'interior dels territoris.

Una dona uru-eu-wau-wau de 22 anys va descriure com s'havia sentit en els dies posteriors a la intrusió de gener de 2019:

"Quan em vaig assabentar de la invasió, em vaig espantar, perquè està molt a prop del poblat. Mai no n'havia vist una tan a prop. Tenia por que vinguessin aquí. No podia dormir. Durant diverses nits, es van sentir trets en plena nit. Estava espantada. Vaig portar els nens al llit, però no podia dormir".

L'equip d'investigació d'Amnistia Internacional va observar rastres de carreteres i camins utilitzats per intrusos prop dels territoris indígenes, i va veure fotos i vídeos de senyals que delineaven parcel·les i camins, i un tractor que transportava fusta.

Un líder karipuna va explicar a Amnistia Internacional la por que sentien que la situació s'intensifiqués fins a arribar a enfrontaments violents en l'estació seca:

"[Els intrusos il·legals] van deixar un missatge en què deien que [els líders indígenes] no havíem de transitar pels seus camins, o desapareixeríem [...] Si el govern no protegeix el territori, pot haver-hi una tragèdia entre intrusos i indígenes. Durant l'estació seca, les intrusions augmentaran encara més perquè les autoritats no han pres cap mesura?.

La resposta del govern a aquestes confiscacions de terres i extracció il·legal de fusta segueix sent inadequada. La vigilància dels territoris indígenes depèn en gran mesura de la coordinació entre diferents òrgans governamentals. La Fundació Nacional de l'Indi (FUNAI) del Brasil no té poders policials, i depèn del suport d'altres institucions, com l'Institut Brasiler de Recursos Renovables i del Medi ambient (IBAMA) i la Policia Federal. Els experts van explicar a Amnistia Internacional que les operacions de vigilància s'havien reduït en els últims mesos per les limitacions pressupostàries.

Els pobles indígenes van expressar a Amnistia Internacional la seva frustració pel reduït nombre d'intrusos que reten comptes, mentre que els experts van subratllar la necessitat d'investigar els qui donen suport i financen les confiscacions de terres i extracció maderera il·legals.

Entre gener i abril de 2019, l'oficina del Ministeri Públic Federal va enviar almenys quatre cartes al Ministeri de Justícia i al Ministeri de Dones, Família i Drets Humans -aquest últim, responsable de la Fundació Nacional de l'Indi (FUNAI) des de gener de 2019- descrivint la deterioració de la situació de seguretat als territoris karipuna i uru-eu-wau-wau i advertint del risc de conflicte. L'oficina va sol·licitar el suport immediat de la Força de Seguretat Nacional mentre les autoritats traçaven un pla de protecció a llarg termini per als territoris.

Fins al moment, el Ministeri de Justícia i el Ministeri de Dones, Família i Drets Humans no s'han coordinat amb la Força de Seguretat Nacional per protegir els territoris karipuna i uru-eu-wau-wau, i el pla de protecció a llarg termini segueix sense elaborar-se.

"Tret que la FUNAI i les altres autoritats incrementin la lluita contra les confiscacions de terres i extracció maderera il·legals, hi ha una gran probabilitat que es produeixin enfrontaments violents entre pobles indígenes i intrusos", ha manifestat Richard Pearshouse.

"El govern ha d'afirmar sense demora el seu compromís de protegir els territoris indígenes i garantir que es respecten".

Augment de la desforestació als territoris indígenes

Les confiscacions de terres i extracció maderera il·legals normalment són menys habituals en l'estació de pluges (d'octubre/novembre a maig/juny) que en l'estació seca (de maig/juny a octubre/novembre). L'ONG Imazon ha denunciat la pèrdua de 110 quilòmetres quadrats de selva a l'interior dels territoris indígenes de l'Amazonía durant els tres primers mesos de l'any. Això representa un augment del 82% respecte al mateix període de 2018.

Els estudis assenyalen que, quan les terres ancestrals dels pobles indígenes són selva primària, la demarcació dels territoris indígenes pot protegir enfront de la desforestació. La conservació de la selva primària és fonamental en la lluita contra el canvi climàtic perquè, quan la selva i els boscos són talats o cremats, el carboni emmagatzemat s'allibera a l'atmosfera en forma principalment de diòxid de carboni.

"La protecció dels drets humans dels pobles indígenes és fonamental per evitar que continuï la desforestació de l'Amazonía. La comunitat internacional ha de vigilar atentament i donar suport a les comunitats indígenes que estan en primera línia de la lluita per protegir la selva més preuada del món", ha manifestat Richard Pearshouse.

Informació addicional

A més dels tres territoris investigats per Amnistia Internacional, a Brasil hi ha altres territoris indígenes que també sofreixen una creixent pressió d'intrusos il·legals. Al febrer de 2019, l'organització no governamental Repórter Brasil va informar de l'existència d'almenys 14 territoris indígenes demarcats que havien sofert invasions o intrusions recents d'intrusos il·legals.

Els territoris indígenes estan protegits per les lleis de Brasil i pel dret internacional dels drets humans. La Constitució reconeix el dret dels pobles indígenes a la terra, el seu ús i els recursos naturals. Les confiscacions de terres i extracció il·legal de fusta a l'interior de territoris indígenes constitueixen delicte en virtut de la legislació federal. El Brasil ha ratificat el Conveni 169 de l'OIT, que garanteix als pobles indígenes el dret a una consulta lliure, prèvia i informada respecte als projectes que afectin les seves terres i drets.

El territori uru-eu-wau-wau

El territori uru-eu-wau-wau comprèn un àrea d'1.867.000 hectàrees a l'estat de Rondônia, nord del Brasil. El procés de demarcació del territori va concloure el 1991. El poble uru-eu-wau-wau, amb una població de 200 persones, viu en sis poblats en la parteix nord del territori. A l'abril de 2019, Amnistia Internacional va visitar dos dels poblats propers a la ubicació d'intrusions recents, i va entrevistar membres de la comunitat.

Les persones entrevistades van explicar a Amnistia Internacional que, l'11 de gener de 2019, es van enfrontar a uns 40 invasors que, armats amb falçs i matxets, obrien un camí al seu territori a uns dos quilòmetres d'un poblat indígena, i just al costat de la carretera que els indígenes utilitzen per entrar i sortir del seu territori. Pel que sembla, quan els van dir que es marxessin, els intrusos van respondre que vindrien més, i van amenaçar de matar nens i nenes indígenes.

A principis d'abril de 2019 va tenir lloc una altra intrusió al territori uru-eu-wau-wau. Els mitjans de comunicació locals van informar que els intrusos havien dit que havien entrat al territori indígena partint del supòsit que el govern dividiria el territori i assignar-los a ells títols de propietat. Els mitjans locals van informar de la presència de més d'un miler d'intrusos a la zona de Nova Boscatge, mentre que la FUNAI va comunicar als pobles indígenes locals que en la intrusió havien participat probablement 500 persones. La xifra real d'intrusos il·legals que van participar en la intrusió d'abril de 2019 no s'ha determinat.

Poc després que el poble uru-eu-wau-wau denunciés la invasió a les autoritats, agents de la FUNAI i de la Policia Federal van acudir a l'inici del camí obert pels intrusos il·legals, però no van detenir a ningú. A la fi d'abril de 2019, una nova operació realitzada per la FUNAI, la Policia Federal, l'IBAMA i ICMBio va concloure amb la detenció de dues persones.

El territori karipuna

El territori indígena karipuna es compon d'un àrea de 153.000 hectàrees en els municipis de Porto Velho i Nova Mamoré (estat de Rondônia), i es va demarcar com a tal el 1998. Els karipuna són un poble indígena de 58 membres, i el seu únic poblat està a les ribes del riu Jaci Paraná. Al costat del poblat hi ha una plantació on conreen mandioca, carabassa, batata, bananes i blat de moro.

Els líders karipunas van explicar a Amnistia Internacional que els camins més propers al seu territori estan a dos quilòmetres del seu poblat, i han estat buidats de nou recentment. La presència d'intrusos, fins i tot durant l'estació de pluges, sumada a les amenaces de mort que van rebre fa uns mesos, limiten les seves activitats, com la caça i la recol·lecció d'anacards. Temen que esclati un conflicte si els intrusos il·legals s'apropen encara més.

Un líder karipuna de 26 anys va explicar:

"Som pocs per vigilar, i no tenim poders policials. És molt arriscat, i ja hem rebut amenaces. Si el govern no actua, podríem perdre el nostre territori, podria ser el final dels karipunas. No sé si hi ha camins nous, perquè no patrullem tan sovint per evitar el contacte amb els intrusos. Porten armes de foc".

Malgrat la decisió judicial provisional de juny de 2018 que ordenava a les autoritats federals i estatals que implementessin un pla per protegir el territori, amb un mínim de 10 dies de vigilància al mes, les patrulles governamentals s'han reduït severament.

El territori arara

El territori indígena arara està situat en l'estat de Pará, nord de Brasil. Demarcat el 1991, aquest territori, de 274.000 hectàrees, alberga aproximadament 400 araras que viuen en sis poblats diferents. Quatre d'ells estan al llarg del riu Iriri, mentre que altres dos estan en el límit nord del territori, al costat de la carretera BR-230, coneguda també com l'autopista transamazónica.

El poble ararar va explicar a Amnistia Internacional al desembre de 2018 que els intrusos il·legals havien començat a obrir nous camins al seu territori des de la carretera, i a marcar parcel·les de terra amb els seus noms. Les parcel·les estaven separades per uns centenars de metres. En veure's enfrontats a agents de la FUNAI en una operació a la fi de desembre de 2018, els intrusos, segons els informes, van explicar als agents que Bolsonaro autoritzarà la subdivisió de la terra i l'extracció de fusta.

Després dels informes presentats per la FUNAI, al gener de 2019 l'IBAMA i la Policia Federal van volar al territori arara i van identificar tres nous punts de desforestació. Al febrer de 2019 es va identificar un altre intent de confiscació il·legal de terres en una ubicació més remota del territori. Aleshores, el poble arara va enviar al Ministeri Públic una carta en la qual denunciava les invasions i demanava el suport del govern per evitar un conflicte. Segons el poble arara i les autoritats, la intervenció governamental ha detingut temporalment la confiscació il·legal de terres, però l'extracció  il·legal de la fusta segueix sent un problema.

Durant una visita realitzada al territori a l'abril de 2019, els investigadors d'Amnistia Internacional van veure camins i carreteres utilitzats per a l'extracció maderera il·legal. Quan recorrien un dels camins, també van sentir una motosierra que s'estava utilitzant en les rodalies. El poble arara va explicar a Amnistia Internacional que l'extracció il·legal de fusta continua al seu territori. Segons un arara de 43 anys:

"La FUNAI solia acompanyar-nos per inspeccionar algunes vegades. L'última vegada va ser al febrer. Des de llavors no han tornat. Ho vam denunciar, i [la FUNAI] va al·legar que no té recursos. Si no es prenen mesures, hi haurà més confiscacions de terres".