Les autoritats brasileres han d'investigar i processar els responsables de les cremes il·legals a l'Amazònia per evitar que continuï la destrucció de la selva, ha dit avui Amnistia Internacional en el llançament d'una campanya online per pressionar el president Jair Bolsonaro i al seu govern aperquè augmentin la protecció dels territoris indígenes i les reserves ambientals.
"Els devastadors incendis de l'Amazònia són el símptoma d'una crisi més gran d'activitats il·legals de desforestació i confiscació de terres. Sobre el paper, el Brasil té lleis sòlides per protegir els territoris indígenes i les reserves ambientals. No obstant això, el president Bolsonaro ha soscavat activament aquestes proteccions, i la conseqüència d'això és la devastació que veiem avui", ha declarat Kumi Naidoo, secretari general d'Amnistia Internacional.
"Si bé el president Bolsonaro ja ha signat un decret que prohibeix temporalment la crema per preparar les terres amb finalitats agrícoles, això no elimina la possibilitat que hi hagi més incendis, ja que ha pres molt poques mesures per descoratjar o impedir les activitats il·legals de desforestació i confiscació de terres que els provoquen".
"Les autoritats brasileres han d'investigar i processar immediatament els responsables d'aquests incendis catastròfics, ja que en cas contrari assistirem al seu agreujament durant el mandat del president Bolsonaro".
El 29 d'agost, Bolsonaro va signar un decret que prohibia les cremes amb finalitats agrícoles durant 60 dies com a part de la resposta del govern a la crisi. No obstant això, un empleat de l'organisme brasiler del medi ambient que va parlar amb Amnistia Internacional demanant que es respectés el seu anonimat va afirmar que temia que el decret tingués un efecte limitat, perquè la majoria de les cremes recents ja estaven prohibides per la legislació.
Segons representants d'organitzacions no governamentals i funcionaris locals, les persones que inicien els incendis solen ser particulars a qui polítics i agricultors locals animen perquè ocupin terrenys situats en territoris indígenes i reserves ambientals.
La conversió de la selva en zona de pastures a l'Amazònia sol seguir la mateixa pauta: s'identifiquen i confisquen il·legalment terres de selva, es talen i eliminen els arbres i s'hi pren foc (sovint reiteradament a la mateixa zona), per després plantar herba i, finalment, introduir bestiar.
Amnistia va presenciar un incendi incontenible al territori manoki, a l'estat de Mato Grosso, el 23 d'agost. La zona de la selva que es cremava havia estat barrada. Dirigents manoki van explicar a Amnistia Internacional que creien que amb el foc es pretenia aconseguir pastures per al bestiar.
Petició al govern de Brasil perquè faci complir i financi les proteccions existents
"Enviar l'exèrcit i prohibir per poc temps les cremes són només solucions provisionals per a un problema molt més gran. Més enllà de combatre els incendis, Brasil necessita aplicar les seves pròpies lleis, incrementar la vigilància i augmentar les patrulles que vigilen les confiscacions il·legals de terres en zones protegides i territoris indígenes, i investigar els abusos contra els drets humans i exigir comptes als seus responsables", ha declarat Kumi Naidoo.
Des d'abril de 2019, Amnistia Internacional ha visitat quatre territoris indígenes de l'Amazònia del Brasil: els territoris karipuna i uru-eu-wau-wau a l'estat de Rondônia, el territori arara a l'estat de Pará i el territori manoki a Mato Grosso. Experts i indígenes entrevistats per Amnistia van expressar la seva intensa frustració per que no es fessin complir les lleis del Brasil per a la protecció de territoris indígenes i zones de protecció ambiental. També van explicar a Amnistia Internacional que les operacions de vigilància del govern per controlar i evitar les activitats il·legals de confiscació de terres i desforestació s'han reduït en els últims mesos a causa de lmitaciones pressupostàries.
En els quatre territoris indígenes que vam visitar, el ritme de desforestació és gairebé un 80% superior al del mateix període del 2018. En alguns llocs, dirigents comunitaris indígenes van afirmar també que rebien amenaces de mort per defensar els seus territoris tradicionals.
“Pel bé de la selva amazònica, dels pobles que hi habiten, i de la resta del món que en depèn per a l'estabilitat climàtica, el Brasil ha de fer més per combatre aquestes activitats il·legals”
Kumi Naidoo, Amnistia Internacional
Un treballador de l'organisme brasiler de medi ambient que va parlar amb Amnistia Internacional demanant que es respectés el seu anonimat va afirmar: "Si tinguéssim personal per dur a terme inspeccions, la situació no hauria arribat a aquest nivell".
Un indígena manoki que també va demanar no ser identificat, ens va dir: "L'IBAMA [Institut Brasiler de Recursos Renovables i del Medi ambient] ha deixat de venir. No sé per què. Hem fet informes, assenyalat les coordenades on s'estan produint activitats d'extracció de fusta il·legal i hem enviat aquest material a l'IBAMA. Però ja no vénen".
La Fundació Nacional de l'Indi (FUNAI) del Brasil i el principal organisme ambiental del país, l'IBAMA, han sofert importants retallades pressupostàries aquest any. Segons xifres oficials, des de gener fins a fins al 28 d'agost d'aquest any la FUNAI ha gastat un 10% menys en la protecció dels territoris indígenes que en el mateix període de 2018. Els mitjans de comunicació internacionals han informat que el pressupost general de l'IBAMA s'ha reduït un 25%.
"Es tracta d'una crisi de drets humans i també una crisi ambiental", ha declarat Kumi Naidoo. "A llarg termini, l'únic camí és potenciar les autoritats civils responsables de combatre les activitats il·legals de confiscació de terres i desforestació. Pel bé de la selva amazònica, dels pobles que hi habiten i de la resta del món que en depèn per a la seva estabilitat climàtica, el Brasil ha de fer més per combatre les activitats il·legals de desforestació i confiscació de terres".