Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Bielorússia: La impunitat de qui comet actes de tortura confirma necessitat de justícia internacional

Un nou informe d'Amnistia Internacional revela com les autoritats de Bielorússia han utilitzat el sistema judicial com a instrument per castigar  les víctimes de tortura en comptes dels qui la perpetren, com a part d'una repressió generalitzada i brutal de la dissidència després de les protestes posteriors a les eleccions. L'organització ha descrit la recerca de justícia al país com "impossible", i ha instat la comunitat internacional a prendre mesures actives per brindar justícia a les víctimes i exigir responsabilitats als perpetradors.

Tot i que les autoritats bielorusses han admès haver rebut més de 900 denúncies per abusos comesos per la policia des del principi de les protestes a l'agost de 2020, no s'ha obert ni una sola investigació penal contra els agents encarregats de fer complir la llei. En canvi, s'han obert centenars d'investigacions penals contra persones que es manifestaven de forma pacífica, moltes d'elles víctimes de tortura i maltractaments.

"Des que van començar les protestes posteriors a les eleccions a Bielorússia, els grups de drets humans han recopilat evidències de la tortura de centenars de persones que es manifestaven pacíficament, i n'han documentat la mort d'almenys quatre. Hem demanat reiteradament investigacions eficaces per portar a les persones responsables davant la justícia, però no es pot esperar molt d'un sistema que no només protegeix la policia amb l'anonimat, sinó que a més fomenta la intimidació i la violència contra víctimes i testimonis", ha afirmat Marie Struthers, directora d'Amnistia Internacional per a Europa Oriental i Àsia Central.

"El rotund fracàs del sistema judicial de Bielorússia per garantir la rendició de comptes implica que cal recórrer a la justícia internacional. Els governs, organitzacions internacionals i regionals han de fer servir tota la seva influència per pressionar les autoritats bieloruses perquè posin fi a aquest atac contra els drets humans. També demanem a la comunitat internacional que adopti totes les mesures necessàries per fer justícia a Bielorússia".

Detenció, reclusió i judicis de manifestants pacífics

En el nou document, Belarus: "You are not Human Beings", Amnistia Internacional presenta relats esgarrifosos de persones que es manifestaven de forma pacífica i van ser detingudes en massa i sotmeses a tortura, les van despullar, les van colpejar sense pietat, les van sotmetre a postures en tensió i les van privar d'aliments, aigua potable i atenció mèdica durant dies.

Durant les protestes i després, els funcionaris encarregats de fer complir la llei a Bielorússia van utilitzar desenes de centres de detenció, entre els quals l'infame centre de Minsk, Akrestsina, per detenir de forma arbitrària manifestants pacífics a tot el país.

La nit del 13 al 14 d'agost de 2020, familiars de les persones detingudes en Akrestsina van gravar els sons d'incessants pallisses que podien escoltar-se clarament des del carrer, així com nombroses veus que cridaven en agonia, algunes suplicant clemència.

Tsimur (nom fictici), metge de Minsk de 25 anys, detingut arbitràriament el 10 d'agost de 2020 i enviat a Akrestsina, va explicar el següent a Amnistia Internacional:

"A qui cridés o supliqués [als funcionaris] que no el colpegessin, el pegaven amb més força".

Mikalai (nom fictici), que va passar cinc dies sota custòdia policial a la ciutat d'Orsha, va explicar que li van fer caminar juntament amb altres persones detingudes per un "passadís" format per uns 50 policies que els van colpejar amb porres. A Mikalai li van assestar repetits cops en el cap, i les cames se li van tornar blaves a causa dels cops.

Segueix sense conèixer-se el nombre exacte de manifestants detinguts arbitràriament que han passat per Akrestsina i altres centres de detenció de Bielorússia, però segons l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, a principis de desembre de 2020 superaven les 27.000 persones. Les detencions arbitràries han continuat des de llavors.

Impunitat, noves represàlies i intimidació

Tot i que les autoritats bielorusses han admès haver rebut més de 900 denúncies per abusos comesos per la policia durant les protestes, no s'ha iniciat cap investigació penal. A més de sofrir greus represàlies, les persones denunciants s'han trobat amb traves burocràtiques, tàctiques dilatòries i obstruccions evidents per part d'un sistema dissenyat per desanimar-les i intimidar-les i per invalidar i desatendre les seves denúncies i els seus testimoniatges.

Una supervivent d'Akrestsina va explicar a Amnistia Internacional que, després d'aconseguir que la seva demanda es registrés i que un perit mèdic forense oficial examinés les seves ferides, va escoltar de l'investigador que no obriria una investigació formal sense una "ordre de dalt".

En lloc de garantir el processament de les persones sospitoses de cometre violacions de drets humans, el 28 d'octubre de 2020, la fiscalia general de Bielorússia va informar que hi havia 657 procediments penals oberts contra manifestants i més de 200 persones ja havien estat acusades de disturbis multitudinaris i violència contra els agents de policia. Les organitzacions de la societat civil han documentat desenes de casos oberts contra manifestants pacífics per càrrecs falsos i de motivació política.

Crida a la justícia internacional

Bielorússia està obligada pel dret internacional a protegir els drets humans de totes les persones al seu territori, la qual cosa inclou garantir la prohibició absoluta de la tortura i investigar i castigar les persones responsables de practicar-la.

"L'escala sense precedents de les constants violacions de drets humans i la total impunitat de les persones responsables al país requereixen que s'adoptin o s'estableixin mecanismes internacionals per a la seva investigació i processament", ha manifestat Marie Struthers.

"La comunitat internacional no pot quedar-se de braços creuats".