Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Bielorrússia du a terme dues execucions

Cel·les de presos condemnats a mort, al centre de presó preventiva (SIZO) de Minsk, Bielorrússia. © Legal initiative
Amnistia Internacional ha demanat al president de Bielorússia, Alexander Lukashenko, que declari una suspensió immediata de l’aplicació de la pena de mort després que s’hagi conegut la notícia que dos homes van ser executats a finals de la setmana passada.

Andrei Zhuk
i Vasily Yuzepchuk havien estat condemnats a mort el 2009 per crims diferents però compartien cel·la en el pavelló dels condemnats a mort a la capital, Minsk. La mare d'Andrei Zhuk va explicar a Amnistia Internacional que el personal de la presó la va informar dilluns que ambdós havien estat afusellats.

“La pena de mort és la màxima expressió d’un càstig cruel i inhumà. Vulnera el dret a la vida i ha de ser abolida” va afirmar Halya Gowan, directora del Programa Regional d'Amnistia Internacional per a Europa i Àsia Central.

“El 2009 no va haver-hi informes sobre execucions a Bielorússia i, per primera vegada des que Amnistia Internacional va començar a documentar les xifres, aquest any Europa va ser una zona lliure d’execucions. Resulta molt decebedor que les autoritats bielorusses hagin donat aquest pas en contra del corrent d’opinió mundial favorable a l’abolició de la pena de mort.”

La mare d'Andrei Zhuk va intentar lliurar un paquet d’aliments el matí de divendres 19 de març, però l’hi van retornar i li van dir que ambdós homes “havien estat traslladats” i que ja no havia d’acudir a la recerca del seu fill mai més, encara que havia d’esperar a rebre la notificació del tribunal.

El pare d'Andrei, en conèixer la notícia de l’execució, va patir un atac de cor i va haver de ser hospitalitzat dilluns.

“Andrei Zhuk i Vasily Yuzepchuk van ser executats sense que se’ls concedís una última trobada amb els seus familiars. Les autoritats han de lliurar els cossos i les pertinences als familiars si aquests desitgen rebre’ls. Si es neguen a lliurar els cadàvers, almenys han d’informar les famílies on estan enterrats els seus éssers estimats” va afirmar Halya Gowan.

Vasily Yuzepchuk
va ser condemnat a mort el 29 de juny de 2009 per l’assassinat de sis dones d’ edat avançada després d’una investigació i un judici que, en opinió del seu advocat, van tenir greus defectes; el lletrat afirma que Vasily Yuzepchuk va ser colpejat perquè confessés.

Andrei Zhuk
va ser condemnat a mort el 22 de juliol de 2009 per assalt a mà armada i pels assassinats d'un home i una dona el febrer de 2009. El seu advocat ha expressat diversos motius de preocupació en relació amb infraccions de procediment durant l'interrogatori inicial d'Andrei. 

Ambdós van apel·lar contra les seves sentències i ambdós recursos van ser desestimats. Els dos havien sol·licitat l'indult però, segons la informació rebuda per Amnistia Internacional, la decisió del president sobre l'indult es comunica als presos minuts abans de l’hora prevista per a la seva execució.

L’octubre de 2009, el Comitè de Drets Humans de l'ONU va acceptar ambdós casos i va demanar al govern de Bielorússia que no executés els homes fins que el Comitè hagués examinat els seus casos.

Les condemnes a mort contra Andrei Zhuk i Vasily Yuzepchuk es van dictar poc després que l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa votés a favor de restituir al Parlament de Bielorússia la condició de convidat especial si l’Estat declarava una moratòria sobre l’ús de la pena de mort.