Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Bangladesh: les errades en la resposta al coronavirus posen en perill imminent les persones refugiades rohingyes de més edat

  • Les persones refugiades més grans són les que més perill corren com a conseqüència de la pandèmia i les que menys incloses estan en la resposta humanitària
  • Perillosa manca d'accés fins i tot a la informació bàsica
  • S'estan repetint els errors comesos durant la resposta humanitària general a la situació de la població refugiada rohingya

Les persones refugiades rohingyes d'edat avançada que viuen en els superpoblats camps d'acolliment de Bangladesh estan quedant desateses en la resposta humanitària al coronavirus, COVID-19, la qual cosa podria tenir conseqüències devastadores donat el gran risc que corren a tot arreu les persones ancianes com a conseqüència d'aquesta  pandèmia mortal, ha manifestat Amnistia Internacional avui.

Juntament amb l'ONU i altres socis humanitaris, Bangladesh s'ha esforçat per reduir el risc de propagació de la COVID-19 als camps establerts als afores de Cox's Bazar, com mostra, entre altres, la decisió del 23 de març d'augmentar l'assistència específica per a la malaltia, impedir la grans concentracions de persones i prendre mesures preventives. No obstant això, a moltes persones dels camps, especialment a les d'edat avançada, no els arriba informació bàsica i precisa sobre la malaltia i les mesures preses per prevenir-ne la la propagació, perquè la resposta humanitària no presta prou atenció a les seves necessitats específiques.

"En les circumstàncies més favorables, les organitzacions humanitàries ja tenen problemes per atendre les necessitats concretes de la població gran dels camps per a persones refugiades i desplaçades o no s'ocupen d'elles en absolut. Cometre el mateix error enmig de la pandèmia de COVID-19 posa en perill imminent les persones grans rohingyes, alguns dels quals ni tan sols reben la informació més bàsica sobre el que està passant i com poden protegir-se", ha assenyalat Matt Wells, director adjunt de Resposta a les Crisis per a Qüestions Temàtiques d'Amnistia Internacional.

"Les entitats donants i les organitzacions humanitàries han de fer amb urgència tasques conjuntes per solucionar aquesta manca d'informació accessible i aplicar un pla per garantir que les persones refugiades d'edat avançada no queden una altra vegada desateses en aquests moments d'elevat risc mundial".

En l'última setmana de març, Amnistia Internacional va entrevistar 15 persones grans rohingyes residents en els 34 camps per a persones refugiades dels voltants de Cox's Bazar, en el sud-est de Bangladesh. L'Agència de l'ONU per a les Persones Refugiades (ACNUR) assenyala que hi ha més de 31.500 persones refugiades de 60 anys o més en els camps, entre les gairebé 860.000 persones rohingyes que s'han vist o obligades a fugir de Myanmar, la majoria des de finals des de 2017, com a conseqüència de crims que, segons l'ONU, probablement constitueixin genocidi.

Errors que es repeteixen

Al juny de 2019, Amnistia Internacional va publicar un informe sobre l'impacte del conflicte i el desplaçament en les persones d'edat avançada de Myanmar. S'hi examinava com, en els camps de Bangladesh per a persones refugiades, la resposta humanitària no ha respectat el dret de les persones grans a atenció de salut, aliments, aigua i sanejament. Molts problemes tenen el seu origen en el fet que no es tinguin en compte les opinions i aportacions de les persones d'edat ni es considerin les seves necessitats i riscos en preparar l'assistència.

Amb la resposta al coronavirus s'estan cometent aquests mateixos errors, malgrat totes les dades mèdiques que demostren que les persones d'edat avançada són una de les poblacions que més perill corren.

La majoria de les persones grans entrevistades per Amnistia Internacional havien rebut molt poca informació específica sobre la COVID-19. Abans que es prohibissin les grans concentracions i es prenguessin mesures preventives com la distància social, va haver-hi algunes reunions informatives en els camps, però a moltes persones d'edat no se les va avisar. Les que ho sabien no hi van poder assistir perquè, a causa de discapacitats físiques, els resultava molt difícil, si no impossible, desplaçar-se per l'abrupte terreny dels camps.

Por generalitzada

Només una de les 15 persones grans entrevistades per Amnistia Internacional tenia algú que anava al seu habitatge a informar-la de la COVID-19. Algunes més s'havien assabentat de la malaltia i de la necessitat de rentar-se les mans sovint i altres mesures preventives pels seus familiars. La majoria s'havien assabentat principalment per líders religiosos i veïns, però sense més dades que saber que el virus era molt perillós i que havien de "estar netes". Com a conseqüència d'això, la por és generalitzada.

"Tinc molta por perquè si el virus arriba al camp no quedarà ningú viu, perquè hi ha molta gent vivint en aquest lloc tan petit", va explicar Hotiza, dona de 85 anys.

Manca d'accés a informació sobre el coronavirus

L'accés de totes les persones residents en els camps a la informació està molt restringit en general des que les autoritats de Bangladesh van tallar les comunicacions i Internet al setembre de 2019. Amnistia Internacional, l'ONU i moltes altres organitzacions han demanat que s'aixequin immediatament aquestes restriccions.

No obstant això, fins i tot si es restableixen les comunicacions, les iniciatives adreçades específicament a les persones refugiades d'edat avançada seguiran sent essencials, perquè moltes no tenen telèfon mòbil. L'informe d'Amnistia Internacional sobre les persones ancianes va mostrar que la resposta humanitària està sovint massa lligada al supòsit que la informació i l'assistència els arribarà a través de les seves famílies, la qual cosa no respecta els seus drets i és perjudicial per a elles.

Cal reconèixer que les autoritats de Bangladesh i les organitzacions humanitàries han concebut formes creatives de difondre la informació, com col·locar megàfons en els tuk tuks i bombardejar els camps amb missatges en rohingya sobre les mesures d'higiene preventives. Encara que la majoria de les persones ancianes entrevistades sabien que s'estaven difonent aquests missatges, sovint no els sentien bé o no els sentien en absolut.

Sayeda, octogenària ja, va dir: "No sé res d'aquest virus, només que la gent parla d'un virus per megàfon, però no ho sento bé, així que no sé res [...] sempre estic pensant què és el que diuen pel micròfon".

Alguns ancians i ancianes no han rebut la informació més bàsica.

"No he sentit resnou, només que la gent diu: "ve una malaltia, resa", va explicar Abdu Salaam, home de 70 anys que no pot caminar bé per una discapacitat física. Tampoc tenia accés a atenció adequada per al dolor i altres problemes greus de salut que pateix.

Sense un bon assessorament mèdic, la família d'almenys una de les persones ancianes entrevistades havia recorregut a comprar-li una medicina no provada para "salvar-la" del virus.

Millora de la resposta a la pandèmia

La resposta humanitària ha d'accedir a les xarxes de voluntariat rohingya, que poden anar habitatge a habitatge portant informació a les persones grans i saber per elles de quina manera preparar la millor resposta possible per atendre les seves necessitats. Aquesta iniciativa ha de centrar-se en particular en els grups que corrin més risc de no rebre informació oportuna i exacta per altres mitjans, especialment les persones grans que viuen soles, les dones grans i les persones grans amb nens i nenes de poca edat al seu càrrec. S'ha de formar acuradament les persones voluntàries per garantir que no exposen als ancians i ancianes a la infecció, amb mitjanes com mantenir-se a la major distància possible d'ells durant les visites als habitatges.

Entre la informació essencial a la qual ha de donar-se prioritat figura l'explicació clara dels símptomes de COVID-19 i de les mesures preventives. La majoria de les persones ancianes entrevistades per Amnistia Internacional sabien, per exemple, que la higiene era important, però l'associaven fonamentalment a rentar-se les mans després d'anar a l'excusat i abans de menjar i no deixar als nens i nenes jugar en zones brutes. Encara que aquestes mesures són importants en general, resulten del tot insuficients i imprecises per a la COVID-19.

Les entitats donants, l'ONU i les organitzacions humanitàries han de prendre encara més iniciatives urgents per garantir que les persones d'edat apliquen les mesures preventives, la qual cosa inclou proporcionar-los accés a aigua i infraestructura sanitària suficients i atendre les necessitats específiques de les quals viuen soles o tenen mobilitat limitada, entre unes altres.

Les persones d'edat avançada estan també especialment exposades a resultar perjudicades quan es prenen mesures restrictives, encara que siguin bienintencionades, per exemple en l'accés als aliments i a l'atenció de la salut. Com va documentar Amnistia Internacional en el seu informe de 2019, els ancians i les ancianes solen tenir dificultats per accedir als centres de salut dels camps, i fins i tot quan poden accedir-hi, molts manquen de medicaments essencials per a malalties no infeccioses, com la hipertensió. Com a conseqüència d'això, les persones ancianes depenen de manera desproporcionada de l'adquisició de medicaments essencials en els llocs dels mercats.

A data de 31 de març, havia posats farmacèutics oberts en els camps, malgrat que molts altres comerços havien tancat per reduir els riscos associats a la concentració de persones. Qualsevol decisió de tancar els llocs farmacèutics ha d'incloure mesures que garanteixin que les persones d'edat avançada segueixen tenint accés als medicaments essencials.

Les dificultats que es plantegen actualment en els camps dels voltants de Cox's Bazar per la pandèmia de COVID-19 mostren que l'ONU i les entitats donants semblen estar repetint les mateixes errades que han tingut sempre en les iniciatives humanitàries en general pel que fa a donar prioritat a les persones grans. El pla global de resposta humanitària a la COVID-19 de l'ONU no inclou les persones d'edat entre els grups de població més afectats i exposats, com els nens i les nenes i les dones. El que fa és incloure l'edat avançada el final d'una llista de dolències que sofreixen les persones. Com a conseqüència d'això subestima els riscos de la COVID-19 per a les persones ancianes, per no considerar-les un grup específic, i difon la idea discriminatòria que l'edat avançada és uan cosa que es pateix.

"Les persones d'edat desplaçades s'enfronten a una devastadora barreja de factors: són el grup de més risc davant de la COVID-19 i són també el grup menys inclòs en la resposta humanitària. S'ha de posar fi ja a la seva invisibilitat. Els governs, les entitats donants i les organitzacions humanitàries han de posar a les persones ancianes al centre dels seus plans i respostes per minimitzar les conseqüències mortals d'aquesta pandèmia mundial", ha manifestat Matt Wells.