Les forces armènies i azerbaidjaneses, en utilitzar repetidament armes conegudes per la seva imprecisió i efectes indiscriminats -com ara munició de fragmentació i armes explosives amb efectes en una àmplia superfície de zones civils densament poblades-, van violar el dret internacional humanitari, van causar desenes de mortsi centenars de lesions entre la població civil i van destruir habitatges i infraestructures bàsiques en el recent conflicte; així ho ha manifestat avui Amnistia Internacional.

El nou informe de l'organització,In the Line of Fire: Civilian casualties from unlawful strikes in the Armenian-Azerbaijani conflict over Nagorno-Karabakh, es basa en una investigació sobre el terreny a una banda i l'altra del conflicte i documenta detalladament 17 atacs de forces armènies i azerbaidjaneses que van matar il·legalment civils. En el conflicte, que es va allargar 44 dies (des de finals de setembre fins a principis de novembre de 2020), van morir almenys 146 civils, entre els quals hi havia menors d'edat i persones d'edat avançada.

Les forces armènies van emprar armament poc precís com ara míssils balístics, llançacoets múltiples no guiats i artilleria. Les forces azerbaidjaneses van usar també artilleria i llançacoets múltiples no guiats. Les autoritats d'ambdues parts asseguren que no van llançar atacs indiscriminats sobre zones civils ni van usar municions de fragmentació, malgrat els clars indicis que tots dos ho van fer.

"En utilitzar aquest armament imprecís i mortal en els voltants de zones civils, les forces armènies i azerbaidjaneses van violar les lleis de la guerra i van mostrar menyspreu per la vida humana", ha manifestat Marie Struthers, directora d'Amnistia Internacional per a Europa Oriental i Àsia Central.

"Van morir civils, es van trencar famílies i es van destruir incomptables habitatges perquè totes les parts del conflicte van usar armes notòriament imprecises contra ciutats i pobles".

El nombre de víctimes civils segurament hauria estat molt superior si molta gent no hagués fugit de les zones afectades o no s'hagués refugiat en soterranis en esclatar el conflicte.

Desenes d'escenaris d'atacs visitats

Després de l'acord tripartit que va posar fi al conflicte, signat el 10 de novembre, Amnistia Internacional va visitar desenes d'escenaris d'atacs a Azerbaidjan i Armènia a finals de novembre i principis de desembre de 2020.

L'organització va entrevistar 79 supervivents, testimonis i familiars de civils que havien mort o sofert lesions en els atacs, així com autoritats locals civils i militars, personal d'ONG i periodistes.

L'Equip de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional va analitzar fragments de municions usades en els atacs i va examinar vídeos, fotografies i imatges de satèl·lit del conflicte.

"La nostra investigació va revelar un quadre sistemàtic d'atacs indiscriminats i desproporcionats d'ambdues parts que van causar morts i lesions entre la població civil així com danys en béns de caràcter civil. Es van efectuar atacs repetidament sobre zones residencials civils allunyades dels fronts del conflicte i on normalment no hi havia objectius militars recognoscibles en les proximitats", ha dit Marie Struthers.

Atacs de les forces armènies

Amnistia Internacional va documentar vuit atacs aeris de les forces armènies sobre ciutats i pobles d'Azerbaidjan, que van matar un total de 72 civils.

A la ciutat de Ganyá, 21 civils van perdre la vida i més de 50 van resultar ferits el 17 d'octubre, quan un míssil balístic SCUD-B va impactar al barri de Mukhtar Hajiyev. La filla de Suava Asgarova, Nigar, va morir en l'atac, la vigília del seu 15è aniversari. "Era la meva única filla. L'única cosa que tenia", va dir Suava a Amnistia Internacional.

Ramiz Gahramanov, de 64 anys, va explicar a l'organització que en el mateix atac havien mort la seva filla Khatira, de 34, el seu nét Orhan, d'11, i les seves nétes Maryam, de 6, i Laman, de 18. Així va explicar Ramiz el succeït després de l'explosió: ?"En mirar a baix vaig veure que la casa estava completament derruïda i vaig saber a l'instant que tots havien mort, perquè ningú hauria sobreviscut a una destrucció semblant. No vaig poder trobar els cadàvers dels meus néts. Van passar dies fins que van aparèixer fragments dels seus cossos, al carrer contigu, i els altres restes mai es van trobar".

El 27 d'octubre, les forces armènies van llançar un atac amb bombes de fragmentació sobre el poble de Qarayusufli que va causar 5 víctimes mortals, 14 persones ferides i danys generalitzats en habitatges. Una de les víctimes mortals va ser una nena de 7 anys, Aysu Iskandarli, que estava jugant en un gronxador en el jardí de casa.

Les forces armènies també van disparar diversos coets de gran calibre contra la ciutat de Bardá, a més de 230 quilòmetres del front, el 28 d'octubre. Tres coets van impactar al centre de la ciutat, dues d'ells prop d'hospitals. El tercer, un coet Smerch 9M55 de fabricació russa que contenia 72 submunicions de fragmentació 9N235, va impactar al centre d'una glorieta plena de gent, matant 21 civils.

El 27 de setembre, data de l'inici del conflicte, les forces armènies van llançar un atac d'artilleria a Gashalti, prop de Naftalan, que va causar la mort a cinc membres de la família Gurbanov i va destruir parcialment el seu habitatge. Bakhtiar Gurbanov, qui va perdre al seu, pare, la seva mare, la dona del seu germà i els seus dos nebots, va explicar el següent a Amnistia Internacional: "Va destrossar la nostra família. Havíem començat a reformar la casa abans de la guerra; ara ja no suportem estar aquí".

Atacs de les forces azerbaidjaneses

Amnistia Internacional va documentar nou atacs aeris de les forces azerbaidjaneses sobre ciutats i pobles de l'Alt Karabakh i un sobre Armènia, en els quals un total d'11 civils van perdre la vida. Segons les autoritats de facto, almenys 52 civils armenis van resultar morts en el conflicte.

La ciutat més important de la regió, Stepanakert, va patir freqüents atacs, de vegades fins i tot diversos atacs en el mateix dia. Alguns es van dur a terme utilitzant armes d'efecte intrínsecament indiscriminat, com ara coets Grad de 122 mm i municions de fragmentació internacionalment prohibides.

Una successió d'atacs perpetrats el 4 d'octubre van matar 4 civils i van ferir-ne 12. Naver Lalayal va explicar a Amnistia Internacional com havia mort el seu pare, Arkadi, de 69 anys, a causa d'aquest atac:

"Des que va començar la guerra, el meu pare i la meva mare romanien amb altres residents en un refugi habilitat en el soterrani de l'edifici, i pujaven de tant en tant al pis per utilitzar el lavabo i la cuina. Aquest matí, el meu pare havia pujat al pis i estava apuntat a la terrassa quan un coet va explotar en el jardí. Va morir en l'acte, i el pis va patir greus destrosses.

Una jove amb discapacitat física i mental greu va resultar ferida en el mateix atac i va quedar traumatizada.

Personal independent especialitzat en armes va examinar els fragments de munició trobats per Amnistia Internacional en el lloc de l'atac i els va identificar com a "parts probables d'un míssil balístic EXTRA", arma fabricada per Israel de la qual se sap que ha estat venuda a l'Azerbaidjan.

Diversos llocs més de la ciutat van patir atacs aquest mateix dia, entre els quals un de proper a una escola quan ja no hi havia classes i un altre proper a la seu del Comitè Internacional de la Creu Roja.

En altres atacs contra Stepanakert, pel que sembla les forces azerbaidjaneses van atacar deliberadament infraestructures essencials, inclòs el gran complex de serveis d'emergència situat en l'extrem oriental de la ciutat. El 2 d'octubre, cap a les dues de la tarda, un coet va impactar en l'aparcament adjacent al complex; com a conseqüència, un membre del personal d'emergència, Hovhannes Aghajanyan, de 25 anys, va patir ferides mortals,10 dels seus col·legues van resultar ferits i l'hangar que alberga els vehicles d'emergència va sofrir greus danys.

A Martuni es van perpetrar 12 atacs en un lapse de quatre minuts el 27 de setembre, que van causar la mort d'una nena de 8 anys, Victoria Gevorgyan, i van deixar greument ferit i traumatitzat al seu germà de dos anys, Artsvik.

"Victoria era el nostre angelet. Ha marxat [...] El meu fill petit encara es desperta dient que hi ha avions al cel llançant bombes", va explicar la seva mare, Anahit Gevorgyan, a Amnistia Internacional.

Davit Khachatran, resident de Martakert, va explicar a l'organització que tant el seu pare i la seva mare com la seva tia, tots de prop de 60 anys, van morir en l'acte quan un coet Grad va impactar en l'entrada d'un edifici enfront del negoci familiar de fruita i verdura el 30 de setembre. El coet seguia incrustat en les escales de l'edifici quan Amnistia Internacional va visitar el lloc a mitjans de  desembre.

"Les autoritats armènies i azerbaidjaneses han d'emprendre immediatament investigacions imparcials sobre l'ús incessant i sovint irresponsable d'armament pesat explosiu en zones civils densament poblades. Ara que els dirigents armenis i azerbaidjanesos han començat a establir acords de seguretat, és imprescindible que els responsables d'aquestes violacions de drets humans siguin obligats sense demora a retre comptes i que es proporcioni reparació a les víctimes", ha afirmat Marie Struthers.