Un pla de desallotjament i enderrocs a gran escala, dut a terme en el marc de l'estratègia del príncep hereu Mohammad bin Salman per fer realitat el programa Visió 2030 i que afecta mig milió de persones de més de 60 barris de la ciutat costanera de Jiddah, vulnera les normes internacionals de drets humans i discrimina la població estrangera. Així ho ha manifestat avui Amnistia Internacional, que ha demanat a les autoritats que posin fi als desallotjaments forçosos.

Segons l'examen d'un document de l'ajuntament de Jiddah, que inclou un calendari de projectes de desenvolupament urbanístic que es remunten a 2019, els enderrocs afecten més de 558.000 habitants. Van començar l'octubre de 2021 i segueixen de forma intermitent.

El diari The Saudi Gazette va anunciar el 31 de gener de 2022 un sistema d'indemnització per a ciutadans saudites que excloïa els estrangers, que representen el 47% de la població desallotjada. Segons les autoritats, l'import de la indemnització no s'establirà fins que acabi l'enderroc dels edificis.

"Després de la imatge ostentosa i progressista que l'Aràbia Saudita mira de presentar al món hi ha històries terribles d'abusos i violacions de drets humans. El món no va a deixar-se enganyar per la falsa opulència. Un document de l'ajuntament de Jeddah mostra que els plans del projecte es van ultimar fa gairebé tres anys, encara que les autoritats no van emprendre un procés de consulta real amb els habitants, ni van notificar adequadament els desallotjaments, ni van anunciar i van lliurar l'import de la indemnització a la població abans de les demolicions", ha declarat Diana Semaan, directora adjunta en funcions d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

"Les autoritats estan duent a terme el projecte sense importar el preu que pagui la població que viu a la zona. A més d'expulsar despietadament de casa seva els habitants sense donar-los prou temps o indemnització perquè trobin un altre habitatge, també han discriminat entenars de milers de persones estrangeres que han estat excloses del sistema d'indemnització".

Amnistia Internacional va entrevistar un habitant, tres activistes i tres periodistes amb coneixement de la situació en el terreny (dos dels quals van ser a Jeddah entre febrer i maig de 2022). L'organització també va verificar unes imatges de satèl·lit que mostraven que entre octubre de 2021 i maig de 2022 es van efectuar demolicions en almenys 20 barris de tota Yeda, i 13 vídeos que mostraven la destrucció d'edificis.

A l'abril de 2022, Amnistia Internacional es va dirigir a la Comissió de Drets Humans de l'Aràbia Saudita plantejant per escrit preguntes i motius de preocupació sobre les demolicions i els requisits del degut procés en el marc dels desallotjaments, però no ha rebut resposta.

Segons un document oficial públic examinat per Amnistia Internacional, l'avís que van rebre els habitants variava entre 24 hores en un barri i d'una a sis setmanes en els altres. Per exemple, a Al Ghaleel "un dels baris afectats", el servei d'electricitat es va interrompre un dia després que la població veiés la paraula "Desallotgeu" pintada als seus edificis. En altres barris, els programes de desallotjaments i demolicions es van anunciar en tanques publicitàries o mitjançant els mitjans de comunicació afins al govern.

"No em vaig assabentar del desallotjament fins que vaig veure una pintada a l'edifici el 22 de gener i un paper s la paret de la planta baixa que deia que havíem de marxar abans que s'acabés el mes. Mai no vaig veure als agents del govern o de l'ajuntament ni vaig parlar amb ells", va assenyalar un ciutadà estranger que portava tres anys vivint en un dels barris quan al febrer de 2022 es va veure obligat a marxar.

Segons estableix els Principis Bàsics i Directrius de l'ONU sobre els Desallotjaments i el Desplaçament Generats pel Desenvolupament, les autoritats han d'oferir indemnització i reassentament a totes les persones afectades, sense discriminació, i garantir que cap "ciutadà o no ciutadà, amb o sense títol de propietat, o que visqui en règim de lloguer" queda sense llar com a conseqüència dels desallotjaments. A més, han d'incloure totes les persones afectades, informar adequadament, fer pública la informació amb anticipació i proporcionar a tota la població afectada un termini raonable per examinar públicament el projecte proposat -inclosos els plans de protecció dels grups vulnerables- o oposar-se a aquest projecte.

Estigmatitzar i intimidar

Els canals dels mitjans de comunicació afins al govern han desplegat un discurs estigmatizant devastador sobre les persones que

viuen a les zones afectades, i afirmen que la majoria de la població d'algunes d'aquestes zones manca de documentació i els barris estan "plagats de malalties, delictes, droga i robatoris" perquè els seus habitants "vulneren el sistema de treball i residència".

Un dels activistes comunitaris va explicar a Amnistia Internacional: "S'estan destruint comunitats senceres. Què els passarà als més vulnerables? Les persones migrants, documentades i indocumentades, no poden permetre's un altre allotjament en zones més cares. Les que estan en situació irregular són titllades de delinqüents. No es compadeixen d'elles".

Hi ha un clima de por sobre la difusió d'informació i la denúncia de les violacions de drets humans que tenen lloc en el procés de desallotjament. Segons una de les fonts d'Amnistia Internacional que manté contacte directe amb habitants de Jiddah, la població tem represàlies de les autoritats si exigeix els seus drets i, per tant, té por a denunciar. Un habitant va explicar que correria la mateixa sort que Abdul Raheem al Huwaiti, que va morir a mans de les forces de seguretat a l'abril de 2020 després de liderar una comunitat que s'organitzava contra les adquisicions de terres relacionades amb NEOM, un projecte de megaciutat que es construeix a la província de Tabuk (nord-oest del país).

Moltes persones han elegit Twitter per protestar sota pseudònim contra la destrucció dels seus barris i habitatges, així com contra les dificultats que tenen per trobar habitatge alternatiu assequible. També protesten contra l'elevat cost de la vida i l'habitatge per als qui pateixen desallotjament, el retard en el pagament de la indemnització i l'augment dels serveis d'arrendament i reubicació d'habitatges a Jiddah.

Informació complementària

El 2017, Aràbia Saudita va llançar Visió 2030, un pla per diversificar l'economia i crear més oportunitats per a dones i joves.

Al desembre de 2021, el príncep hereu de l'Aràbia Saudita va engegar el projecte Centre de Jiddah, per un import de 75.000 milions de riyales saudites (aproximadament 20.000 milions de dòlars nord-americans), per urbanitzar 5,7 milions de metres quadrats de terreny. Les primeres demolicions relacionades amb aquest projecte van començar a l'octubre de 2021 i van continuar amb una altra ronda al gener de 2022, quan els vídeos de la destrucció van començar a aflorar a les xarxes socials.