La Llei sobre l'Estatut Personal de l'Aràbia Saudita, aprovada el 8 de març de 2022, avui fa un any, i pregonada per les autoritats com una reforma important, perpetua el sistema de tutela masculina i codifica la discriminació de les dones en la majoria dels aspectes de la vida familiar”, ha declarat Amnistia Internacional avui, quan el món celebra el Dia Internacional de la Dona.
 
En una anàlisi detallada, Amnistia Internacional troba que, encara que és cert que la Llei introdueix algunes reformes positives com una edat mínima per al matrimoni, també codifica algunes de les pràctiques inherents del sistema de tutela masculina, no protegeix prou les dones de la violència de gènere intrafamiliar, i reforça un sistema basat en la discriminació de gènere en el matrimoni, el divorci, la custòdia i l'herència.
 
“Tot i que el príncep hereu Mohamed bin Salman la va qualificar de pas cap al progrés i la igualtat, la Llei sobre l'Estatut Personal de l'Aràbia Saudita no respecta la capacitat d'acció de les dones en la presa de decisions clau sobre la seva vida i la vida dels seus fills i filles, i perpetua la seva discriminació”, ha afirmat Heba Morayef, directora regional d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.
 
“Per a aconseguir un progrés autèntic, les autoritats saudites han de complir les seves obligacions contretes en virtut del dret internacional dels drets humans reformant amb caràcter urgent la Llei sobre l'Estatut Personal i derogant les disposicions que discriminen les dones, incloses les relatives al sistema de tutela masculina. Alhora, han de garantir que les dones tenen eks mateixos drets i responsabilitats que els homes en el matrimoni, el divorci, la cura i tutela dels fills i filles, i l'herència.”
 
Aquesta llei era part d'un paquet de reformes legislatives que va anunciar Mohamed bin Salman al febrer de 2021, destinades a “preservar els drets, reforçar els principis de la justícia, imposar la transparència, protegir els drets humans i aconseguir un desenvolupament integral i sostenible”.
 
Abans de la introducció d'una Llei sobre l'Estatut Personal codificat, els afers relatius a la vida familiar estaven sotmesos a l'aplicació discrecional de la llei islàmica pels jutges. La codificació d'una llei sobre l'estatut personal limita les resolucions judicials discrecionals i contradictòries sobre afers de família. No obstant això, l'anàlisi d'Amnistia Internacional continuava trobant que la Llei deixa un marge significatiu perquè els jutges facin ús de les seves facultats discrecionals.
 
Drets conjugals i violència de gènere intrafamiliar
 
La Llei no protegeix adequadament les dones de la violència de gènere intrafamiliar. Per contra, reforça els papers assignats al gènere en suposar que les dones “obeiran” els seus marits. També condiciona el suport econòmic que ofereix l'espòs a la dona durant el matrimoni al fet que aquesta “se sotmeti” al marit. Aquestes disposicions posen les dones en risc de sofrir explotació i abusos, inclosa la violació conjugal, que la legislació saudita no penalitza.
 
En virtut de la nova llei, les dones —a diferència dels homes— han de tenir el consentiment d'un tutor masculí legal per a casar-se i perquè es validi el contracte de matrimoni.
 
Encara que la Llei estableix l'edat legal per al matrimoni en 18 anys, permet que els tribunals autoritzin matrimonis de menors d'aquesta edat en unes determinades circumstàncies. El Ministeri de Justícia va publicar un esborrany de normes per a l'aplicació de la Llei a l'abril de 2022 en què figuraven les condicions en les quals les persones menors de 18 anys poden contreure matrimoni. No obstant això, aquestes normes no s'han adoptat formalment encara, per la qual cosa segueix sense quedar clar com decidiran els tribunals sobre aquests matrimonis.
 
Obstacles al divorci, càrregues econòmiques injustes
 
Segons la Llei sobre l'Estatut Personal, només els homes tenen el dret incondicional d'iniciar un divorci. La Llei només estipula que la dona haurà de ser “informada” del divorci i que tindrà dret a una indemnització econòmica si no ho ha estat. En canvi, les dones no tenen dret a posar fi unilateralment a un matrimoni.
 
En tots els casos de dissolució matrimonial, la Llei perjudica econòmicament les dones. En els casos de khula‘ (separació) i faskh (anul·lació del matrimoni decretada per un tribunal), en els quals la dona pot iniciar la dissolució del matrimoni, aquesta afronta obstacles legals, econòmics i pràctics codificats en la Llei sobre l'Estatut Personal i que només s'apliquen a les dones.
 
Una khula‘ es pot iniciar a petició de l'esposa, però exigeix el consentiment de l'espòs i només es pot concedir si l'esposa retorna la seva mahr (dot).
 
La dona també podria obtenir una faskh, però aquesta opció només existeix en determinades circumstàncies, com en cas de malaltia, quan l'espòs no pagui la mahr, quan l'espòs es negui a mantenir econòmicament a l'esposa o no pugui fer-ho, o quan maltracti a l'esposa “si es demostra mal”. Fins i tot en el cas que l'esposa sigui maltractada pel seu espòs, la càrrega de la prova del mal recau en ella i la llei podria exigir a la parella que se sotmeti a un procés d'arbitratge que pot durar fins a dos anys. Aquestes disposicions, que creguin obstacles addicionals per a posar fi a un matrimoni, donen prioritat a la reconciliació de la família enfront de la seguretat de la dona.
 
D'altra banda, segons la Llei, en cas de separació, la mare no gaudeix dels mateixos drets que el pare quant als seus fills i filles. Encara que es concedeix automàticament la custòdia a la mare, el pare continua sent el tutor legal del fill o filla i té capacitat per a prendre decisions fonamentals sobre la vida d'aquest. La Llei també dificulta que les mares divorciades viatgin amb els seus fills i filles, es traslladin a l'estranger o es tornin a casar.
 
La Llei també discrimina les dones quant a l'herència en donar als homes una part molt més gran dels béns que a les dones, la qual cosa reforça encara més la discriminació econòmica basada en el gènere.
 
“Donada la prevalença dels rols de gènere patriarcals a l'Aràbia Saudita i tenint en compte del fet que les dones solen dependre econòmicament del seu espòs, aquestes injustes disposicions econòmiques fan que les dones siguin vulnerables econòmicament al final d'un matrimoni”, ha afegit Heba Morayef.
 
Reforma i repressió de la llibertat d'expressió
 
Durant anys, les autoritats saudites van detenint, empresonant i condemnat les valentes dones activistes saudites que han fet campanya en favor de la fi del sistema de tutela masculina. Fins i tot les que han estat excarcerades després de diversos anys de presó, avui s'enfronten a prohibicions de viatjar i a restriccions a la seva llibertat d'expressió.
 
Activistes de drets humans van explicar a Amnistia Internacional que aquestes activistes que estaven en primera línia de les crides en favor dels drets de les dones no van tenir oportunitat de fer cap aportació a la Llei. Les dones que tenen problemes en relació amb el matrimoni, el divorci i la custòdia dels fills i filles a causa de la Llei sobre l'Estatut Personal no poden parlar lliurement de les seves preocupacions per temor a la repressió de les autoritats.
 
El 8 de març, Amnistia Internacional va publicar una declaració conjunta amb Human Rights Watch i altres organitzacions en la qual es demana a les autoritats saudites que prenguin més mesurades per a posar fi a la discriminació de les dones i que desmantellin totalment el sistema de tutela masculina.