Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Aràbia Saudita: Els beneficis d'Aramco han de donar suport al finançament d'una transició global cap a energies renovables

© Getty Images

Els 161.100 milions de dòlars de benefici el 2022 que ha anunciat avui Saudi Aramco, la petroliera estatal saudita, són la xifra anual més alta mai feta pública er una empresa i haurien de ser utilitzats per a finançar una transició global cap a energies renovables basada en els drets humans, ha declarat Amnistia Internacional.

Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional, ha afirmat: “És escandalós que una empresa aconsegueixi uns beneficis de més de 161.000 milions de dòlars en un sol any gràcies a la venda de combustibles fòssils, que són el principal causant de la crisi climàtica. I resulta encara més escandalós que els beneficis s'hagin aconseguit durant una crisi mundial provocada per l'augment del cost de la vida i amb l'ajuda de l'increment dels preus de l'energia que ha provocat la guerra d'agressió de Rússia contra Ucraïna.”

El govern de l'Aràbia Saudita i el seu fons sobirà estatal, el Public Investment Fund (PIF), posseeixen més del 98% de Saudi Aramco, la qual cosa converteix l'empresa, a través dels seus dividends i dels impostos que paga, en una gran font d'ingressos, riquesa i influència per al regne saudita.

“Ja va sent hora que l'Aràbia Saudita actuï en favor de la humanitat i doni suport a una transició gradual en el sector dels combustibles fòssils, una cosa fonamental per a evitar més danys climàtics”, ha declarat Agnès Callamard.

Amnistia Internacional recolza la crida de Vanuatu i Tuvalu, el Parlament Europeu, l'Organització Mundial de la Salut i milers d'organitzacions de la societat civil perquè s'elabori un Tractat de No Proliferació de Combustibles Fòssils que sigui legalment vinculant. A més, els governs han d'acordar en la pròxima Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP28), que se celebrarà enguany, l'abandó gradual de l'ús i la producció de tots els combustibles fòssils. Una transició energètica justa i ràpida cap a alternatives renovables és ara més urgent que mai.

Una enorme riquesa i un vergonyós expedient de drets humans

El govern de l'Aràbia Saudita té un extens i deplorable historial d'abusos contra els drets humans, amb execucions, detencions arbitràries, detencions sense judici, tortura, repressió del lliure exercici del dret de reunió i de la llibertat d'expressió, discriminació basada en el gènere i criminalització de les persones LGBTI. Les seves forces combaten en el veí Iemen, on han perpetrat possibles crims de guerra i violacions del dret internacional humanitari.

A través fonamentalment del PIF, el regne saudita ha invertit milers de milions a rentar la seva imatge mitjançant l'esport, comprant competicions, esdeveniments esportius i equips de futbol per a distreure l'atenció d'aquest terrible catàleg d'abusos.

“Instem el govern de l'Aràbia Saudita i al PIF que aprofitin aquesta oportunitat per a canviar de rumb. Aquests extraordinaris beneficis, i els futurs ingressos derivats d'Aramco, no han de dedicar-se a finançar abusos contra els drets humans, encobrir-los o tractar de maquillar-los mitjançant l'esport”, ha afirmat Agnès Callamard.

“Els beneficis d'Aramco han d'utilitzar-se en profit del planeta i els seus habitants.” Aquests beneficis podrien dedicar-se al finançament d'una transició cap a energies renovables que sigui justa i estigui basada en els drets humans, i a millorar les vides dels i les saudites del carrer.”

Informació complementària

Saudi Aramco produeix actualment més de 12 milions de barrils de petroli diaris. El seu objectiu és augmentar la seva producció de petroli en un milió de barrils diaris per a 2027, i la seva producció de gas natural en un 50% per a 2030.

S'ha calculat que el petroli i el gas d'Aramco són responsables de més del 4% de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle des de 1965, i segons un estudi, d'aproximadament el 4,8% de totes les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle el 2018, més que qualsevol altra empresa de petroli i gas.

Aramco sol afirmar que les seves emissions són baixes comparades amb les d'altres grans productors del sector, però això és insignificant quan es continuen consumint els milions de barrils diaris que extreu.

Una petita part de les seves accions cotitzen a la borsa de l'Aràbia Saudita i segons els informes està prevista una cotització secundària en un altre mercat de valors per a atreure inversors internacionals.

El febrer de 2022, Mohamed bin Salman, príncep hereu i primer ministre saudita, va transferir aproximadament el 4% de les accions d'Aramco, valorades en 80 mil milions de dòlars, al PIF, del qual és president.

Projectes i empreses propietat del PIF o vinculades a aquest fons s'han vist involucrades en greus abusos contra els drets humans, com el desenvolupament urbanístic per a la construcció de NEOM, una “ciutat del futur” on s'han produït violentes confrontacions amb les tribus que habiten a la regió i abusos contra els drets humans en l'adquisició de terres.

A l'Aràbia Saudita, gairebé tots els defensors i les defensores dels drets humans, activistes en favor dels drets de les dones, periodistes independents i persones crítiques han estat detinguts arbitràriament o sotmesos a prolongats judicis sense garanties. En els últims mesos, les autoritats saudites han intensificat la seva brutal repressió de la llibertat d'expressió i han condemnat a penes d'entre 10 i 45 anys de presó a persones que simplement es van expressar pacíficament a Internet.

Està prohibit qüestionar públicament la gestió econòmica del país. L'empresari i economista Essam al-Zamel, que va qüestionar la possible sortida a borsa de les accions d'Aramco, va ser detingut el 2017 i condemnat a 15 anys de presó l'octubre de 2020.