Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Andorra: Activista jutjada per plantejar en una reunió de l'ONU la preocupació per la prohibició total de l'avortament

© Associacio Stop Violencies

Vanessa Mendoza Cortés, activista que treballa sobre el dret a l'avortament, mai noi hauria d'haver estat acusada d'un delicte o jutjada per defensar els drets humans. Així ho han manifestat Amnistia Internacional, el Centre de Drets Reproductius i Women’s Link a tocar del seu judici per difamació, que es farà dilluns.

Vanessa Mendoza Cortés, presidenta de l'organització de la societat civil Stop Violències, va ser acusada de difamació criminal després de manifestar la preocupació per la prohibició total de l'avortament a Andorra durant una reunió celebrada pel Comitè de les Nacions Unides per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) per a examinar l'historial del país sobre els drets de les dones el 2019.

“Aquest judici de motivació política és l'intent més recent de les autoritats andorranes de silenciar les crítiques sobre el nociu impacte de la seva prohibició total de l'avortament. Aquest processament és un intent deliberat i escandalós de castigar una respectada defensora dels drets humans per la seva participació en una reunió de l'ONU”, ha manifestat Monica Costa Riba, directora de Campanyes d'Amnistia Internacional sobre Justícia de Gènere a Europa.

El 2020, la fiscalia va presentar tres càrrecs de difamació criminal contra Vanessa però, a causa de la indignació internacional, dos dels càrrecs que implicaven penes de presó van ser retirats. En l'actualitat, Vanessa està acusada de “un delicte contra el prestigi de les institucions” i, si és declarada culpable, s'enfronta a una multa de 6.000 euros, més 6.000 euros en concepte de danys civils, i una prohibició d'ocupar cap càrrec públic durant sis mesos.

Tenint en compte la profunda preocupació en matèria de drets humans que desperta el prolongat processament de Vanessa Mendoza Cortés, dues eminents expertes en drets humans assistiran dilluns a la vista judicial com a observadores independents i avaluaran si els procediments del tribunal compleixen les normes internacionals de drets humans.

Andorra és l'únic país d'Europa que prohibeix totalment l'avortament. Com a conseqüència, les persones que necessiten avortar es veuen obligades a viatjar a l'estranger per a rebre l'atenció mèdica que necessiten, la qual cosa viola els seus drets i les sotmet a un estrès addicional.

“L'avortament és una part essencial de l'atenció mèdica i l'accés a l'avortament és un dret humà. Les defensores dels drets humans com Vanessa Mendoza Cortés que defensen els drets reproductius mai no haurien de ser objecte de represàlies i altres formes d'intimidació. Els càrrecs contra Vanessa han de retirar-se, i les autoritats andorranes han de posar fi a les represàlies contra els defensors i defensores dels drets humans que participen en les Nacions Unides”, ha manifestat Katrine Thomasen, directora associada per a Europa del Center for Reproductive Rights.

Les organitzacions senten una profunda preocupació per les disposicions del Codi Penal sobre la difamació contra les institucions de l'Estat i contra el cap o la cap de l'Estat, inclòs l'article en virtut del qual s'ha acusat Vanessa Mendoza Cortés. Segons les normes internacionals de drets humans, les autoritats governamentals i públiques han de ser legítimament sotmeses a escrutini o crítica pública. Les lleis que protegeixen dels atacs a la reputació no han d'estar dissenyades per a protegir valors abstractes o institucions estatals.

“El processament de Vanessa Mendoza Cortés mostra de quina manera la criminalització i la prohibició de l'avortament poden donar lloc a violacions del dret a la informació i a la llibertat d'expressió i d'associació, i limiten el debat públic i l'escrutini sobre el govern”, ha manifestat Gema Fernández, advocada administradora de Women’s Link.

Informació complementària

El 28 de novembre, en una declaració pública, la Comissària de Drets Humans del Consell d'Europa va demanar a les autoritats andorranes que garantissin el dret a la llibertat d'expressió de la defensora dels drets de les dones Vanessa Mendoza Cortés i asseguressin un entorn favorable per als qui defensen els drets de les dones al país.

Més de 70.000 persones de països com Bèlgica, Espanya, França, Irlanda, Itàlia, Finlàndia o el Regne Unit han demanat a la Fiscalia General d'Andorra que retiri els càrrecs contra Vanessa Mendoza Cortés.

L'injust processament de Vanessa Mendoza Cortés i els esforços concertats per a deslegitimar el seu treball de promoció dels drets sexuals i reproductius segueixen un patró global d'intimidació, atacs i estigmatització de persones que defensen el dret a l'avortament, un patró que fa que el seu treball sigui cada vegada més difícil.