Amnistia Internacional ha retut homenatge avui a un dels líders dels drets humans més compromesos del món, l'arquebisbe Desmond Mpilo Tutu, que va morir el 26 de desembre de 2021 als 90 anys.

La mort de l'arquebisbe Desmond Mpilo Tutu deixa un gran buit en la lluita pels drets humans i la llibertat al món. Va dedicar tota la vida a la creació d'un món en el qual les persones poguessin ser lliures per reclamar i exercir les seves llibertats sense patir prejudicis ni persecució per ser qui són.

"El món ha perdut a un magnífic líder dels drets humans. L'arquebisbe Desmond Tutu es va negar a quedar-se assegut mirant com el govern de l'apartheid perpetrava injustícies contra el poble de Sud-àfrica en una època en la qual alçar-se contra el règim sortia car. També va defensar les persones oprimides d'altres llocs del món, assegurant que es pronunciava per la seva llibertat", ha declarat Deprose Muchena, director d'Amnistia Internacional per a l'Àfrica Oriental i Austral.

Desmond Tutu serà recordat per haver defensat les persones oprimides de Sud-àfrica durant la segregació i l'opressió de les persones negres pel govern de l'apartheid, que els negava drets humans tan bàsics com la llibertat d'associació, de circulació i de reunió.

L'arquebisbe Desmond Tutu era un ferm partidari del treball de drets humans d'Amnistia Internacional. Va donar suport a la campanya de l'organització sobre el Tractat sobre el Comerç d'Armes, un tractat internacional que estableix sòlides prohibicions mundials per detenir el flux d'armes, municions i material connex a un país quan se sap que s'utilitzaran per cometre o facilitar actes de genocidi, crims de lesa humanitat, crims de guerra i violacions greus de drets humans.

També va treballar amb l'organització en la campanya per la llibertat dels presos i preses polítics de Birmània a l'agost de 2012, entre els quals figurava Aung San Suu Kyi.

"L'arquebisbe Desmond Tutu va dedicar la seva vida a aconseguir justícia per a totes les persones. Volia un món en el qual tota la gent coexistís en pau i harmonia, sense prejudicis. És un veritable exemple de lluitador altruista pels drets humans".

També va treballar amb Amnistia Internacional per defensar els drets de les persones LGBTI. Així mateix, va donar suport a la campanya de l'organització contra la pena de mort pressionant als països que seguien utilitzant-la per castigar la delinqüència amb l'objectiu que posessin fi a aquesta pràctica cruel i inhumana.

"L'arquebisbe Desmond Mpilo Tutu deixa un notable llegat de drets humans. Ara ens correspon als altres continuar on ho va deixar, exigir més i millor dels nostres governs i crear societats que respectin els drets humans".

Informació complementària

• L'arquebisbe Desmond Mpilo Tutu va néixer a Klerksdorp el 7 d'octubre de 1931 i als 12 anys es va traslladar amb els seus pares a Johannesburg.
• Va estudiar teologia al King's College, al Regne Unit, en la dècada de 1960 i més tard va ser nomenat arquebisbe.
• El 1978 va ser nomenat secretari general del Consell de les Esglésies de Sud-àfrica.
• Va ser designat bisbe de Johannesburg el 1985 i el 1986, arquebisbe de Ciutat del Cap, el màxim càrrec de la jerarquia de l'església anglicana de l'Àfrica Austral.
• El 1984 va rebre el Premi Nobel de la Pau.
• El 1994 va ser nomenat padrí de la Campanya Mundial contra la Col·laboració Militar i Nuclear amb Sud-àfrica.
• El 1995, el president Nelson Mandela va nomenar-lo president de la Comissió de la Veritat i Reconciliació, organisme creat per investigar violacions flagrants de drets humans comeses durant l'apartheid.
• Durant la guerra de Gaza de 2008-2009, va qualificar l'ofensiva israeliana de "crims de guerra".
• Es va retirar de la vida pública l'octubre de 2010, però va seguir manifestant-se a favor de la justícia social, la llibertat i els drets humans.
• Al setembre de 2012, va demanar que la Cort Penal Internacional jutgés l'expresident nord-americà George W. Bush i l'exprimer ministre britànic Tony Blair pel seu paper en la guerra de l'Iraq.
• Des que es va retirar, Tutu ha treballat com a activista global sobre qüestions relatives a la democràcia, la llibertat i els drets humans.