Davant la situació de crisi sanitària en què ens trobem globalment, i després que l'Organització Mundial de la Salut declarés la pandèmia com a conseqüència de l'expansió del coronavirus, és vital que els drets humans se situïn des del principi en tots els esforços de prevenció, preparació, contenció i tractament, amb la finalitat de protegir millor la salut pública i donar suport a grups i persones que estan en més risc.
Tot i que els Estats poden imposar certes restriccions a alguns drets humans per protegir la salut pública en el context de l'epidèmia de COVID-19, com ha estat, en el cas d'Espanya la declaració de l'estat d'alarma, aquestes mesures han de ser coherents amb el marc general de drets humans.
"Som conscients que ens trobem davant d'una situació extraordinària i que cal prendre mesures severes. Sabem i agraïm l'esforç que diversos col·lectius i, de manera molt especial, tot el personal sanitari, està fent per poder pal·liar en la mesura del possible aquesta situació canviant. I, per descomptat, cal aturar l'expansió del virus i protegir, especialment, les persones més vulnerables. Però és imprescindible recordar que el respecte als drets humans no és un luxe que només pot donar-se un cop s'hagi minimitzat l'amenaça per a la salut pública, sinó que ha de situar-se en el centre de les mesures que es prenguin", ha assenyalat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.
Un decàleg de drets humans en temps de crisis
Mesures de prevenció
La resposta a la crisi ha variat en els diferents contextos i països. No obstant això, és important recordar que les restriccions que s'imposen davant d'una pandèmia comporten riscos per als drets humans, i és obligació dels Estats prendre mesures urgents per reduir-los. En concret:
1. Les quarantenes, en particular les que afecten al dret a la llibertat i la seguretat personals, només són permissibles si es duen a terme de manera no discriminatòria i, encara que responguin, com en aquest cas, a una necessitat pública o social urgent, si tenen una finalitat legítima i són proporcionals. Han de ser de durada limitada i revisar-se periòdicament, i si hi ha diversos tipus de limitacions possibles, ha d'adoptar-se la menys restrictiva.
2. El mateix passa amb les restriccions i prohibicions de viatge, que també poden afectar al dret a la llibertat de circulació. Quan s'imposin han de ser legítimes, necessàries i proporcionals, és a dir, ser la menys restrictiva de les alternatives possibles, i no han de tenir caràcter discriminatori.
3. Els Estats han de garantir que totes les persones i comunitats afectades tenen accés a una informació clara, accessible, oportuna i significativa sobre la naturalesa i el grau d'amenaça per a la salut, a informació sobre les possibles mesures que es prenguin per mitigar els riscos, i també a informació d'alerta primerenca sobre les possibles conseqüències futures i les iniciatives de resposta en curs. Segons alguns informes, alguns Estats com la Xina o l'Iran han respost al COVID-19 restringint la difusió d'informació sobre el virus i subestimant-ne els riscos i grau de propagació. Quan les respostes dels Estats a la COVID-19 es basen en restriccions de la informació, manca de transparència i censura, es corre el risc que menyscabin el dret a "buscar, rebre i difondre informacions i idees de qualsevol tipus", i el dret a accedir a informació sobre la salut, i posen en perill l'eficàcia de la resposta en matèria de salut pública.
4. Els Estats han de garantir que totes les persones tenen accés a la seguretat social, inclosa la baixa per malaltia, l'atenció a la salut i la baixa parental, si estan malaltes o en quarantena o han de tenir cura de persones depenents afectades, inclòs nens i nenes pel tancament d'escoles. Algunes de les mesures aplicades per millorar la salut pública poden tenir conseqüències negatives en el dret al treball i els drets laborals, fent que les persones amb treballs precaris es vegin afectades de manera desproporcionada. Entre aquestes persones figuren els treballadors i treballadores migrants, les persones subjectes a condicions poc segures o precàries de treball pròpies de l'economia sota demanda (els qui exerceixen la seva activitat laboral sobre la base d'encàrrecs puntuals o tasques a complir en un temps determinat), les persones amb baixos ingressos, les persones migrants en situació administrativa irregular i les persones emprades en el sector informal. Els Estats han de garantir que totes elles també tenen accés a les prestacions que ofereix la seguretat social.
5. Els treballadors i treballadores de la salut estan en la primera línia d'aquesta epidèmia perquè han de continuar prestant serveis malgrat els riscos personals per a ells i per a les seves famílies. Entre els riscos que corren figuren la possibilitat de contreure COVID-19 en realitzar la seva feina, l'excés d'hores, l'angoixa psicológica i el cansament. És necessari proporcionar equip de protecció personal adequat i de qualitat, informació, formació i suport sicológico per facilitar la feina d'infermers i infermeres, metges i qualsevol altre personal implicat en la resposta. Aquests aspectes han de tenir-se en compte també en el cas d'altres professionals que corren especial risc d'exposició, com els guàrdies i altres empleats de presons o personal encarregat de fer complir la llei que s'ocupi d'aplicar i fer complir les mesures de salut pública, així com professionals que no pertanyen al sector públic que estan treballant per garantir l'accés a serveis bàsics. Els Estats han de garantir també que s'estableixen mecanismes per donar suport a les famílies de treballadors i treballadores de la salut i altres persones que han mort o caigut malaltes com a conseqüència de la seva exposició a la COVID-19.
Accés a la salut de les persones afectades
Els estàndards internacionals sobre el dret a la salut assenyalen que els béns, les instal·lacions i els serveis d'atenció mèdica, inclòs l'accés a l'atenció i les vacunes i cures desenvolupades per a la COVID-19 en el futur, han d'estar disponibles àmpliament per a totes les persones, especialment per als sectors més vulnerables o marginats de la població, que n'han de tenir accés sense discriminació.
6. Aquest accés ha de ser assequible per a totes les persones. Això vol dir que els Estats haurien de treballar amb les parts implicades (incloses les companyies farmacèutiques) per aconseguir-ho, de manera que tots els actors mantinguin com a prioritat la garantia dels drets humans.
7. El dret a la salut inclou tant la salut física com la mental. Els Estats han de garantir que el suport psicosocial estigui disponible per a possibles conseqüències de l'epidèmia de COVID-19 sobre salut mental i les mesures de contenció posteriors, com l'ansietat o la depressió.
8. Grups vulnerables
Segons l'OMS, les persones d'edat i amb malalties o patologies preexistents (com asma, diabetis o cardiopaties) semblen estar més exposades a emmalaltir de gravetat pel virus i per tant els Estats han de fer el possible per protegir-les. Però no podem oblidar que existeixen altres grups vulnerables. Persones que viuen en la pobresa i amb menys accés a mesures preventives, incloses màscares i desinfectants; persones sense llar que s'enfronten a desafiaments importants per l'autoaïllament, persones migrants en situació administrativa irregular; persones amb ingressos més baixos i ocupació insegura; aquelles que no tenen més remei que viure o treballar prop d'altres que no tenen accés a mesures preventives adequades, com ara les presons o en entorns laborals que presenten riscos per a la salut; o persones sense accés adequat a aigua i sanejament. Totes han de rebre especial atenció per part de les autoritats, i les seves necessitats han de tenir-se plenament en compte en els plans i estratègies, perquè puguin accedir als mateixos serveis que la resta de la població sense discriminació.
9. També les dones i les nenes poden experimentar impactes particulars i desproporcionats. Tot i que fins ara no hi ha hagut informació detallada sobre l'impacte de gènere de l'epidèmia de COVID-19, en emergències de salut pública anteriors s'ha vist com les dones, que són les qui exerceixen més funcions de cura, tant en el sector informal com en el sector social i de salut, i que per tant estan en més risc d'exposició a malalties, poden enfrontar-se a més reptes i a desigualtats de gènere en l'accés a la salut i la presa de decisions. Per tant, tots els esforços de resposta han d'incloure una anàlisi de gènere per garantir que els drets de les dones i les nenes estiguin protegits i reben el suport adequat. Això inclou que determinats serveis, com els de atenció a dones que sofreixen violència de gènere segueixin funcionant i es garanteixi la seva protecció en un moment especialment vulnerable com és el del confinament que s'està vivint en alguns països.
10. Solidaritat i cooperació, més necessària que mai
En moments com aquests de crisi sanitària, la cooperació internacional i la solidaritat són decisives. Els governs amb capacitat econòmica i tècnica per fer-ho, han d'ajudar el que tinguin menys recursos a preparar-se per a qualsevol brot i ocupar-se'n. Alhora, els Estats han de proporcionar als altres Estats i a les organitzacions internacionals la informació pertinent sobre el grau de propagació de la COVID-19 en la seva jurisdicció i sobre les seves conseqüències, així com la informació que disposin sobre el seu possible tractament.
Espanya, un dels països amb més casos actualment
Amnistia Internacional és plenament conscient de la gravetat de la situació sanitària al país i de la necessitat de les mesures adoptades, tant pel Govern central com pels diferents governs autonòmics, per protegir la salut pública.
Si bé el Govern espanyol ha signat diferents ordres ministerials per reforçar el Sistema Públic de Salut, Amnistia Internacional sol·licita a les autoritats que, de manera conjunta, treballin per implementar, de forma urgent, les mesures relatives a incrementar els recursos humans i materials necessaris que garanteixin l'accés i gaudi del dret a la salut durant aquesta emergència sanitària. Alhora, és urgent augmentar la seguretat dels i les professionals del sector sanitari enfront del potencial perill de contagi de la COVID-19, incloent per a això materials de protecció i l'augment del test de detecció.
L'organització també mostra la seva preocupació per les persones que es troben en una situació especialment vulnerable, incrementada per la greu crisi sanitària que es viu a Espanya. Per això Amnistia Internacional recorda que és necessari que totes les persones que es trobin al país, tinguin accés, sense cap tipus de discriminació, a atenció sanitària, entre altres, les persones migrants en situació administrativa irregular i les persones reagrupades legalment amb els seus familiars a Espanya, tal com indiquen les recomanacions de Nacions Unides. Igualment, és indispensable l'accés a proves de detecció i tractament en el sistema d'acolliment residencial de menors, en Centres d'Estada Temporal d'immigrants (CETI), en Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) i presons, entre altres centres, i que es garanteixi la protecció del persones mèdic sanitari que hi treballi, així com informació per a la prevenció de la COVID-19.
D'altra banda, Amnistia Internacional sol·licita a les autoritats centrals i autonòmiques el reforç de mesures de protecció social i econòmiques dirigides a assegurar que els qui estan en situació de més vulnerabilitat i estan veient minvats els seus ingressos per aquesta crisi, puguin seguir mantenint un mínim nivell essencial de tots els drets, inclosos el dret a l'habitatge i a l'alimentació, entre altres. És el cas especialment preocupant de de les persones sense llar, per a les quals les autoritats han d'assegurar mesures que protegeixin el seu dret a la salut.
En relació a les dones víctimes de violència de gènere, Amnistia Internacional demana que en el marc de les mesures de restricció de moviments i aïllament en la llar d'aquestes dones, les autoritats en reforcin l'atenció telefònica i la informació sobre els recursos existents per a la seva protecció, garantint també la capacitat de proporcionar una resposta immediata en cas necessari.
"Encara que és l'Estat qui té l'obligació de respectar, protegir i complir amb el dret a la salut, les persones en el seu àmbit individual i les empreses també tenen responsabilitats, per la qual cosa fem una crida perquè es compleixin de manera urgent i responsable les recomanacions efectuades per les autoritats sanitàries. Aquesta és una crisi de la qual només podem sortir-ne si ens mantenim unides en la distància, fomentant la cooperació i la cura entre totes les persones", assegura Marta Mendiola, responsable de Drets Econòmics, Socials i Culturals a Amnistia Internacional Espanya.