1961-2021: 60 anys actuant pels
drets humans a tot el món

Amnistia Internacional presenta cinc estratègies perquè la policia respongui pels abusos comesos a Amèrica Llatina i Carib

  • En un nou informe publicat avui, Amnistia Internacional afirma que si els governs de l'Amèrica Llatina i el Carib volen realment posar fi a la impunitat imperant de què es beneficien les violacions de drets humans han d'abordar aquesta qüestió com un problema estructural, aplicant protocols adequats d'investigació, sotmetent a escrutini l'actuació dels alts comandaments i treballant amb la societat civil per instaurar mecanismes efectius i independents de rendició de comptes.

El document Policías bajo la lupa: Cinco claves para la supervisión y la rendición de cuentas de la policía en las Américas resumeix les conclusions d'una conferència regional virtual, celebrada al gener de 2021 i impulsada per les Open Society Foundations (OSF), Amnistia Internacional, el Centre de Drets Humans de la Universitat d'Essex i la Comissió Interamericana de Drets Humans, a la qual van assistir gairebé un centenar de persones entre activistes, gent de l'àmbit universitari i funcionariat públic.

"Les nostres investigacions a Llatinoamèrica i el Carib, al llarg de diversos anys, demostren que, en aquesta regió, la comissió de violacions de drets humans per la policia és la norma, no pas l'excepció. En el document que publiquem avui es proposen cinc plantejaments concrets per posar fi a la impunitat d'aquests abusos. Esperem que tant el funcionariat públic com tot el personal que treballa amb els drets humans utilitzin aquest text com a guia pràctica per identificar formes específiques de construir una regió més justa", ha declarat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

Les cinc recomanacions clau que es formulen als Estats per abordar les violacions de drets humans comeses per la policia són les següents: introduir mecanismes independents i efectius de supervisió i rendició de comptes de la policia; reconèixer i enfortir el paper clau d'organitzacions de la societat civil i dels grups de víctimes en els sistemes de supervisió i rendició de comptes de la policia; garantir que les possibles morts il·legítimes a mans de la policia s'investiguin de conformitat amb el Protocol de Minnesota; abordar la violència policial il·legítima com a problema estructural; i establir amb claredat en les lleis i normes la responsabilitat dels comandaments i altres superiors en la violència policial il·legítima.

"Cap d'aquestes recomanacions pot ser eficaç per si sola. No obstant això, totes juntes, sumades a l'abundant determinació i experiència que existeix a Llatinoamèrica i el Carib, poden configurar un full de ruta sòlid cap a una actuació policial efectiva, que reti comptes i que protegeixi els drets humans de totes les persones. Si els Estats les segueixen, aconseguiran crear una regió on els abusos policials seran excepcionals, i no generalitzats", afirma Erika Guevara-Rosas.

Al llarg dels últims anys, Amnistia Internacional ha documentat l'ús policial il·lícit de la força per dissuadir i dispersar manifestants en països com Xile, Colòmbia, Hondures i Veneçuela; així mateix, s'ha constatat l'ús il·legítim de la força en operacions policials per fer complir les restriccions imposades per frenar la propagació de la pandèmia de COVID-19 i per controlar la delinqüència. La majoria de les persones sospitoses de responsabilitat penal per aquestes violacions de drets humans gaudeixen de gairebé total impunitat. Així, en llocs com Rio de Janeiro, la policia és amb freqüència una llei en si mateixa, que investiga, deté i condemna a mort. El Salvador, per la seva banda, es distingeix per registrar no només la taxa d'homicidis més alta del món, sinó també la taxa més alta d'homicidis comesos per la policia, que no paren d'augmentar.

El nou informe posa en evidència com, a Llatinoamèrica i el Carib, un percentatge desproporcionat de les víctimes d'ús excessiu o il·legítim de la força a mans de la policia pertany a comunitats que pateixen discriminació estructural, com és el cas de la població indígena o afrodescendent, migrant i refugiada, de les persones residents en barris amb baix nivell d'ingressos i de la població LGBTIQ+.

Pel que fa a les dones, encara que, possiblement, no siguin blanc directe de la majoria dels homicidis comesos per la policia, amb freqüència són elles les qui han d'afrontar les conseqüències quan un familiar mor o pateix lesions que canvien la seva vida. A més, les dones són víctimes directes de violència de gènere en països com Mèxic, on és freqüent que la policia i les forces armades les sotmetin a violència sexual durant les detencions i els interrogatoris. És més, determinats grups de dones, com les treballadores sexuals, són blanc específic de tortura i maltractaments en diversos països, com la República Dominicana.

Sovint, la impunitat dels abusos policials es perpetua perquè les investigacions sobre aquests delictes no són independents, ni compleixen les normes mínimes de diligència ni impliquen a les víctimes i als seus familiars. Al Brasil, moltes investigacions s'han vist adulterades pel control que exerceix la policia sobre els serveis forenses i balístics, mentre que, a Colòmbia, l'absència d'investigacions independents ha permès manipular proves i presentar homicidis il·legítims com a baixes de combat (fenomen conegut amb l'apel·latiu de "falsos positius").

L'incompliment generalitzat de les normes mínimes d'investigació efectiva ha provocat retards en les mateixes en països com Brasil, Jamaica i Nicaragua, mentre que, a molts altres països, les víctimes i els seus familiars han de sortejar nombrosos obstacles per accedir a informació sobre la marxa de les investigacions sobre l'ús il·legítim de la força per la policia, i no diguem ja si el que pretenen és participar-hi.

Més informació:

Policías bajo la lupa: Cinco claves para la supervisión y la rendición de cuentas de la policía en las Américas.