Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Amnistia Internacional llança campanya global per plantar cara a una amenaça mundial sense precedents contra el dret a protestar

© Amnesty International

El dret a la protesta està sotmès a una amenaça creixent i sense precedents a tot el món; així ho ha manifestat avui Amnistia Internacional amb motiu del llançament de la seva campanya global contra les mesures cada vegada més àmplies i enèrgiques que adopten els Estats per erosionar aquest dret humà fonamental.

De Rússia a Sri Lanka, de França al Senegal i de l'Iran a Nicaragua, les autoritats dels Estats adopten cada vegada més mesures de tot tipus per reprimir la dissidència organitzada. Manifestants en tot el planeta s'enfronten a una potent combinació de reaccions adverses: cada vegada més lleis i altres mesures per restringir el dret a la protesta; ús indegut de la força; expansió de la vigilància il·legal, tant massiva com selectiva; apagades i censura d'Internet, i abusos i estigmatització. Mentrestant, s'aixequen encara més obstacles per als grups marginats i discriminats.

La campanya Protegim la Protesta d'Amnistia Internacional desafiarà els atacs a la protesta pacífica, defensarà els qui els pateixen i donarà suport a les causes dels moviments socials que pressionen per un canvi en matèria de drets humans.

"En els últims anys han tingut lloc algunes de les mobilitzacions més grans de protesta que hem vist en diverses dècades. Els moviments Black Lives Matter, MeToo i contra el canvi climàtic han portat milions de persones a tot el món a sortir al carrer i actuar a Internet per exigir justícia racial i climàtica, equitat i mitjans de vida, i la fi de la violència i la discriminació basades en el gènere. En altres llocs, milers de persones han alçat la veu contra la violència i els homicidis de la policia i l'opressió i repressió de l'Estat", ha afirmat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

Gairebé sense excepció, aquesta onada de protestes multitudinàries s'ha trobat respostes obstructives, repressives i sovint violentes de les autoritats estatals

Agnès Callamard, Amnistia Internacional

"En lloc de facilitar el dret a la protesta, els governs van cada vegada més lluny per reprimir-lo. Per això, com a l'organització de drets humans més gran del món que som, hem triat aquest moment per llançar aquesta campanya. És hora d'alçar la veu per recordar als qui exerceixen el poder que tenim el dret inalienable a protestar, expressar queixes i exigir canvis lliure, col·lectiva i públicament".

Legislació restrictiva, prohibicions generals i poders excepcionals

No són pocs els problemes -entre aquests, la crisi ambiental, la desigualtat creixent, les amenaces per als mitjans de vida, el racisme sistèmic i la violència de gènere- que fan que l'acció col·lectiva sigui més necessària que mai. Els governs han reaccionat aprovant legislació que imposa restriccions il·legítimes sobre el dret a la protesta. Per exemple, hem vist prohibicions generals de les protestes a Grècia i Xipre durant la pandèmia de COVID-19. Al Regne Unit s'ha aprovat una llei amb disposicions que atorguen amplis poders als agents de policia, inclosa la capacitat de prohibir "protestes sorolloses", mentre que al Senegal estan prohibides les manifestacions polítiques al centre de Dakar des de 2011 per evitar les protestes prop d'edificis governamentals.

Tota classe de governs estan incrementant també l'ús dels poders excepcionals com a excusa per reprimir la dissidència. Així es va veure en els pitjors moments de la pandèmia de COVID-19 en alguns països, com Tailàndia, mentre que a la República Democràtica del Congo, en virtut d'un "estat de setge" imposat pel govern, els agents de la policia i l'exèrcit tenen amplis poders per restringir les protestes a les províncies d'Ituri i Kivu Septentrional des de maig de 2021.

Demonització de la gent que es manifesta

Governs de tot el món justifiquen les restriccions afirmant que la protesta constitueix una amenaça per a l'ordre públic i estigmatitzant els manifestants en qualificar-los de "problemàtics", "esvalotadors", i fins i tot de "terroristes". Definint d'aquesta manera les persones que es manifesten, les autoritats justifiquen les seves mesures de tolerància zero: introducció i ús indegut de lleis de seguretat ambigües i draconianes, actuació policial de mà dura i mesures dissuasòries amb caràcter preventiu.

Aquest enfocament es va observar a Hong Kong, on la Llei de Seguretat Nacional i la seva àmplia definició de "seguretat nacional" s'ha utilitzat arbitràriament per restringir les protestes, entre altres.

I a l'Índia, la Llei de Prevenció d'Activitats Il·legals contra el terrorisme i el delicte de "sedició" s'ha utilitzat repetidament contra periodistes, defensors i defensores dels drets humans i persones que es manifestaven pacíficament.

Militarització de la funció policial

Si bé els governs porten temps donant suport a tàctiques agressives per controlar policialment les protestes, en els últims anys ha augmentat la quantitat de força emprada per les forces de seguretat en l'acompliment de les seves funcions.

Les anomenades "armes menys letals", -com ara les porres, els esprais de pebre, gas lacrimògen, granades paralitzants, canons d'aigua i bales de goma- són utilitzades indegudament per les forces de seguretat de forma sistemàtica. I, des de principis de la dècada de 2000, Amnistia Internacional ha documentat una tendència a la militarització de la resposta estatal a les protestes, inclòs el desplegament de forces armades i ús d'equip militar. En països com Xile i França, les forces de seguretat van ben equipades amb material antiavalots i solen rebre suport de vehicles cuirassats, aeronaus d'ús militar, drons de vigilància, fusells i armes d'assalt, granades atordidores i canons de so.

Durant la revolta massiva que va seguir al cop d'estat de 2021 a Myanmar, les forces armades van emprar il·legalment mitjans letals contra manifestants pacífics. Segons observadors, més de 2.000 persones han estat assassinades i més de 13.000 han estat detingudes des que els militars van prendre el poder.

Desigualtat i discriminació

Les persones que sofreixen desigualtat i discriminació, ja sigui per motiu de raça, gènere, orientació sexual, identitat de gènere, religió, edat, discapacitat, ocupació o situació social, econòmica o migratòria, també resulten més afectades per les restriccions del dret a protestar i pateixen més repressió.

Per exemple, les dones, la comunitat LGBTI i les persones que no s'ajusten a les convencions de gènere pateixen diferents formes de violència de gènere, marginació i imposicions socials i legals. En països com el Sudan, Colòmbia i Bielorrúsia s'han comès agressions sexuals contra dones per participar en protestes, mentre que a Turquia, per exemple, les marxes de l'Orgull porten anys prohibides.

"La nostra campanya arriba en un moment crític. El valuós dret a la protesta s'està erosionant a una velocitat de vertigen i hem de fer tot el possible per evitar-ho", ha manifestat afirmat Agnès Callamard.

"Incomptables manifestants han perdut la vida en els últims anys i ara, també en el seu nom, hem d'alçar la nostra pròpia veu i defensar el nostre dret a dir la veritat al poder mitjançant protestes al carrer i a Internet"

Informació complementària

El document Protect the Protest!: Why we must save our right to protest està disponible des d'aquest enllaç.

El dret internacional dels drets humans protegeix el dret a la protesta en una seguit de disposicions separades que figuren en diversos tractats regionals i internacionals i que, preses en conjunt, protegeixen íntegrament les protestes. Encara que el dret a la protesta no figuri com un dret diferenciat en els tractats de drets humans, les persones que participen en una protesta, ja sigui individual o col·lectivament, estan exercint múltiples drets, entre els quals el dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica.