La reforma proposada de la Llei de Seguretat Ciutadana per part de la coalició de govern està més a prop d'un maquillatge de la versió actual de la norma que no pas d'una derogació dels seus articles més preocupants per a la llibertat de reunió expressió i informació. És la conclusió d'Amnistia Internacional Espanya després d'analitzar l'acord de reforma entre els partits de Govern de la coneguda com a Llei Mordassa que es debatrà al Congrés a principis de l'any que ve.

L'organització alerta que, si s'aprova l'esborrany actual, el dret a la protesta pacífica i la llibertat d'expressió seguirien greument amenaçats en no modificar en profunditat o eliminar els articles que de manera recurrent han afectat greument l'exercici d'aquests drets, i en no establir mecanismes independents de supervisió de l'actuació policial.  

Des de l'aprovació de la Llei el 2015 fins a desembre 2019, es van imposar prop de 200.000 sancions en base únicament a dos articles: resistència, desobediència o negativa a identificar-se" (36.6) i "faltes de respecte a l'autoritat" (37.4), suposant el 70% del total de sancions imposades en matèria de seguretat ciutadana. Cap d'aquests articles és abordat per l'acord de PSOE i Unides Podem per a la reforma de la norma, ni tampoc per la Proposició de Llei que s'està tramitant.

"Davant del que s'ha anunciat per diferents membres del Govern espanyol, la proposta actual no aborda els aspectes més preocupants de la Llei de Seguretat Ciutadana. En cas que no s'introdueixin millores nítides, en línia amb els estàndards de drets humans, en la seva tramitació parlamentària, la protesta seguirà emmordassada al nostre país", va denunciar Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

Segons l'organització, la proposta de reforma no redueix els amplis poders discrecionals de les forces i cossos de seguretat. I en no establir tampoc adequats mecanismes de control i rendició de comptes, continuaria obrint la porta a actuacions arbitràries, com ha vingut constatant Amnistia Internacional des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, amb l'efecte desmobilitzador de la protesta que això suposa. A més, seguiria sense atendre als advertiments de l'ONU o les recomanacions del dictamen de la Comissió de Venècia del Consell d'Europa, que va instar Espanya a reformar la llei de Seguretat Ciutadana "pel seu potencial repressiu".

Avenços insuficients

Amnistia Internacional sí que reconeix alguns aspectes positius en l'acord per a la reforma, com ara la no sanció per manca de comunicació prèvia de manifestacions "davant d'un esdeveniment d'indubtable repercussió social que no admeti demora". En qualsevol cas, es tracta d'una definició molt restringida de manifestació espontània, i es possibilita la sanció als organitzadors si es causa "pertorbació de l'ordre públic". Això contradiu les directrius de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), que estableixen que no ha de responsabilitzar-se als organitzadors d'una reunió per les accions d'altres participants.

A més, l'organització valora positivament que "hauran de desenvolupar-se protocols sobre ús de la força i material antidisturbis", encara que no s'estableix que hagin de ser públics, així com l'obligació de "utilitzar sempre els mitjans menys lesius" i evitar "aquells que causin lesions irreparables", si bé Amnistia Internacional reitera la petició que es prohibeixi expressament l'ús de les pilotes de goma, que són altament imprecises i no s'ajusten als estàndards internacionals sobre ús de la força.

Amnistia lamenta que no s'elimini l'article 36.11, l'aplicació del qual suposa que les dones que exerceixen voluntàriament el treball sexual i les víctimes de tràfic es vegin obligades a exercir la prostitució en llocs aïllats, exposades per tant a majors perills d'abusos i amb menys possibilitats de demanar protecció a les autoritats.

Així mateix, Amnistia lamenta que el Govern central no aprofiti aquesta reforma per eliminar l'aparent cobertura legal donada per la Llei de Seguretat Ciutadana a les conegudes com a devolucions en calent, i es limiti a derivar aquesta qüestió a la reforma de la Llei d'Estrangeria. En un informe de maig d'aquest any, el Relator de Nacions Unides sobre els drets de les persones migrants es va fer ressò d'aquestes pràctiques i va mostrar la seva preocupació pels obstacles posats per Espanya a l'accés a l'asil a través de la creació de "zones d'excepció", un espai entre les diferents tanques de Ceuta i Melilla que Espanya no reconeix com a territori propi, però en el qual de fet operen forces de seguretat practicant expulsions al Marroc.

Garanties per a manifestants

Per Amnistia Internacional una Llei de Seguretat Ciutadana que faci honor al seu nom deu, abans de res, garantir els drets de les persones  que alcen la veu, expressen els seus desacords amb polítiques governamentals i defensen els seus drets reunint-se de forma pacífica, i  no es vegin afectats per actuacions arbitràries de les forces de seguretat. Per a això, és necessari també que les actuacions policials puguin ser documentades tant per periodistes com per la ciutadania en general, alguna cosa que, si l'actuació és adequada, no ha de suposar cap perjudici per als agents, per la qual cosa l'organització reclama l'eliminació de l'article 36.23, que en el projecte de llei solament es modifica parcialment. A més, Amnistia Internacional ha documentat denúncies policials contra activistes o periodistes que han demostrat ser infundades o falses, sense sanció posterior per als agents, la qual cosa reforça la impunitat de les seves accions i obre la porta a futures accions il·legals.

?Si es llegeix amb atenció, es comprova que aquest projecte de reforma manté el poder gairebé omnímode d'intervenció de les forces i cossos de seguretat en manifestacions i reunions públiques para, sense mecanismes de control, limitar injustificadament la llibertat d'expressió, d'informació i de protesta pacífica?, va defensar Beltrán.

En aquest sentit Amnistia Internacional, reconeixent la legitimitat de les actuacions policials i la dificultat dels reptes que afronten les forces de seguretat, recorda que durant l'Estat d'Alarma  aquestes van actuar en moltes ocasions amb arbitrarietat, aplicant la Llei Mordazacon un enfocament principalment coercitiu, sense criteris clars d'actuació, especialment amb les persones més vulnerables.

Casos Mordassa

La millor prova que la Llei de Seguretat Ciutadana demana una reforma que garanteixi avanços en drets humans són els casos de persones que han vist vulnerat els seus drets  L'organització ha publicat diversos informes i nombrosos comunicats mostrant com la Llei Mordassa ha consolidat la deterioració de la llibertat d'informació, expressió i reunió pacífica. Aquests són només alguns dels casos que Amnistia Internacional ha documentat en els últims temps:

• Álex era un jove de 17 anys quan a l'abril de 2020 va sortir de casa a llençar les escombraries. Es va allunyar de casa i uns policies van veure'l. Quan va distingir els agents, va arrencar a córrer. Els policies van anar rere seu, van reduir-lo i li van fer mal a la mà esquerra. Álex té discapacitat intel·lectual, motora i visual, amb una minusvalidesa reconeguda del 68%. En ser detingut va donar unes dades falses per por d'enfadar la seva mare, que va buscar-lo durant hores pel carrer fins que va poder trobar-lo a comissaria. En arribar va explicar la situació del seu fill i va demanar disculpes als agents.Tot i que van dir que no el sancionarien, l'expedient està en marxa.      
• El març passat el col·lectiu Apostasía Feminista va comunicar a la Delegació del Govern de Madrid una concentració de 14 persones davant de l'Arquebisbat, qui els va respondre que en ser menys de 20 persones no necessitaven fer cap notificació. En arribar a la concentració, la policia va demanar identificar-se a la majoria de les assistents. Una d'elles, Marian, va preguntar el motiu, al que els agents es van limitar a contestar que "era la seva obligació". Finalment el policia va dir a Marian que si no li donava la documentació, la detindria. Davant d'això, Marian va lliurar el DNI, i quan l'hi van retornar, més de mitja hora després, li van entregar una proposta de sanció per infracció de l'art. 36.6 de la LOSC, sobre negativa a identificar-se.      
• Periodistes. Al maig de 2019 Íñigo Ordua, reporter d'ahotsa.info, va ser sancionat amb 800€ per la Delegació del Govern de Navarra. Al gener d'aquest any, cobria el desallotjament del Gaztetxe Maravillas. Íñigo va gravar a la policia fent ús de la força per desallotjar la via pública. Segons la versió policial, no hauria fet cas a l'ordre que es retirés de la línia del cordó policial, però ell assegura que va estar exercint la seva professió de periodista i que va ser després de la càrrega quan els policies li van demanar que s'identifiqués per ser multat.      
• Jon Hidalgo, periodista d'Hala Bedi, va sofrir el 8 de maig de 2020 la requisa temporal del seu telèfon mòbil mentre es trobava gravant el desallotjament a Vitòria-Gasteiz per part de l'Ertzaintza del local ocupat pel moviment feminista Talka. Jon va explicar a Amnistia Internacional que va haver d'identificar-se i acreditar ser periodista, i per tant treballador essencial a efectes de l'estat d'alarma. Un dels agents va ordenar a Jon que deixés de gravar-lo. Segons el seu testimoni, l'agent li va advertir que s'arriscava a cometre un delicte de desobediència si no li entregava el telèfon mòbil i va amenaçar de detenir-lo. Després de 15 minuts li va lliurar el telèfon, però sense acta d'ocupació, i li va tornar a amenaçar amb una multa de 40.000 a 300.000€, si publicava les imatges.     
• Roger Español va perdre un ull per l'impacte d'una pilota de goma disparada per la Policia Nacional en la protesta de l'1 d'octubre de 2017. Igual que Esther Quintana el 2012, en aquesta ocasió per una altra pilota de goma disparada pels Mossos d'Esquadra.

Informes anteriors sobre la Llei de Seguretat Ciutadana

    • Violaciones de derechos humanos durante el estado de alarma (2020).
    • Sal a la calle...Si te atreves. Tres años de la aplicación de la Ley Orgánica de Seguridad Ciudadana (2018).
    • España: activistas sociales y el derecho a la información, en el punto de mira. Análisis sobre la Ley de Protección de Seguridad Ciudadana (2017).
    • España: el derecho a protestar amenazado (2014).