El Projecte de Llei pel Dret a l'Habitatge, més conegut com a Llei d'Habitatge, requereix la seva urgent reactivació i desbloqueig en el Congrés. La futura normativa remesa al Congrés el febrer de 2022 està bloquejada des de finals d'abril de l'any passat, quan es va tancar el termini d'interposició d'esmenes a l'articulat. És urgent que els diferents grups parlamentaris assoleixin un acord el més aviat possible, introdueixin millores en el text tenint en compte els estàndards internacionals de drets humans i l'adoptin sense dilació. No es pot deixar passar aquesta oportunitat històrica. 

Des d'Amnistia Internacional i el Consell de la Joventut d'Espanya volem mostrar la plena importància que posseeix la reactivació de la tramitació d'aquesta normativa per estar directament implicats els col·lectius més vulnerables, entre els quals es troben les persones joves. En aquest sentit, destaquem el que es disposa en la introducció del Projecte de Llei: l'objectiu principal del text legislatiu és facilitar l'accés a un habitatge digne i adequat a les persones més vulnerables que tenen dificultats per a accedir-hi en condicions de mercat.

Joves i dret a l'habitatge

Les organitzacions volem assenyalar l'acusat increment dels preus de lloguer, un 54 per cent de mitjana des de 2016 (8,7 per cent des de gener de 2022). A això se li suma l'augment del cost de la vida, i la pèrdua del poder adquisitiu de la població jove (entre 16 i 29 anys) en un 22,65 per cent respecte a 2008, segons dades de l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya (primer semestre de 2022). Aquest informe també assenyala que la taxa de risc de pobresa de les persones joves se situa en un 33,5 per cent (32,9 en el cas dels homes, i 34,2 en el de les dones). A més, cal assenyalar que les mesures que s'adoptin sobre el lloguer afecten de manera especial als i les joves perquè representen el 47,7% de les persones que lloguen un habitatge a Espanya. Tot això mostra la urgència de la millora del Projecte de Llei i de la seva immediata adopció. 

La reactivació de la tramitació legislativa ha estat sol·licitada per alguns organismes i mecanismes internacionals, com és el cas del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Nacions Unides, el Relator Especial sobre la pobresa extrema i els drets humans, i el Consell d'Europa. 

Segons declaracions d'Andrea González Henry, presidenta del Consell de la Joventut d'Espanya: “Més de la meitat de les persones joves emancipades a Espanya estan vivint de lloguer d'acord amb les dades del nostre últim Observatori d'Emancipació, per tant, la Llei d'Habitatge, és fonamental per a les persones d'entre 16 i 29 anys. Cal destacar que una de cada tres persones joves, i una de cada quatre que està treballant, es troba en risc de pobresa o exclusió social, també d'acord amb el nostre Observatori”. González Henry també destaca que “només el 15,9 per cent de les persones joves a Espanya s'han emancipat”.

Alhora, les dones joves, a causa de la major precarietat dels treballs (34 per cent de parcialitat en l'ocupació davant del 20,1 per cent dels homes joves) tenen majors dificultats per a emancipar-se en solitari (14,7 per cent enfront del 27,2 per cent dels homes joves).

“Per a garantir la màxima protecció al dret a l'habitatge, el Projecte de Llei ha d'incloure millores que permetin que l'habitatge sigui assequible, impulsar el parc públic d'habitatge, i que s'estableixi una major protecció enfront dels desallotjaments. Aspectes que encara cal millorar en el Projecte de Llei”, va assenyalar Manuel Ramos, director adjunt d'Amnistia Internacional.

Per tot l'anterior, des d'Amnistia Internacional i el Consell de la Joventut d'Espanya sol·licitem que es tinguin en compte les següents millores:

I.    Habitatge assequible.         

A Espanya, un 20,7% de les persones han de dedicar a les despeses d'habitatge més del 40% dels seus ingressos, un percentatge només superat per tres països de l'OCDE: Nova Zelanda, el Regne Unit i Noruega.

El projecte de llei preveu un sistema de control de preus per a les zones declarades de mercat tensionades (en les quals els inquilins i les inquilines dediquen més del 30 per cent dels seus ingressos a despeses d'habitatge i el preu mitjà del qual de lloguer hagi crescut 5 punts per sobre de l'IPC en els últims cinc anys). D'una banda, en el cas de renovacions de contracte, la renda inicial només podrà incrementar-se fins a un màxim del 10 per cent en supòsits de rehabilitació i millores, entre altres aspectes. No obstant això, la mesura referida a l'obligació de no superar l'índex de preus de referència només s'aplicaria als denominats grans forquilles (titulars de més de deu immobles o superfície construïda de més de 1500 m²). 

Segons estimacions del mateix Govern, aquesta limitació afectaria només el 6 per cent de l'habitatge, una xifra que dista molt de solucionar el problema actual d'accés a l'habitatge a Espanya. A més, aquesta mesura no entraria en vigor fins a 18 mesos després de l'aprovació de la llei. Abans de res això, entre les millores necessàries en el projecte de llei, a més de la seva entrada immediata en vigor, serà important aplicar les mesures a tots els contractes, sense distinció per tipus de propietat, i flexibilitzar els criteris de declaració de zona tensionada així com habilitar també als ajuntaments per a adoptar aquesta declaració.

Mentre la normativa es debat, negocia i no acaba d'aprovar-se, col·lectius com el de les persones joves tenen cada vegada més difícil poder llogar un habitatge. Per a llogar en solitari, les persones menors de 30 anys han de destinar el 85,10 per cent del seu salari net.

II.    Increment del parc públic d'habitatge.     

A Espanya el parc d'habitatge social aconsegueix només al 1,6 per cent del total de les llars, és a dir, parlem d'uns 290.000 habitatges. Una xifra només per sobre de països com Eslovàquia, Bulgària, Portugal, Estònia, Croàcia, Romania, Grècia o Xipre; i molt allunyada de països com Holanda (29%), Àustria (24%) Dinamarca (21%) Suècia (17%) i França (16%). 

“És necessari incrementar el parc públic d'habitatge per a garantir aquest dret a persones que, perquè són joves, per motius econòmics, o perquè sofreixen racisme a l'hora de llogar, es troben fora del mercat actual. Cal prioritzar les zones tensionades pels preus i on existeix major demanda residencial. La llei ha de contemplar objectius anuals d'increment fins a aconseguir el 15 per cent d'habitatge de parc públic, en línia amb els països del nostre entorn”, va manifestar Manuel Ramos, director adjunt d'Amnistia Internacional. 

D'altra banda, les organitzacions recordem que des d'abril de 2022 l'Estat, a través del FROB (Autoritat de Resolució Executiva, encarregada de gestionar els processos de resolució de les entitats de crèdit i empreses de serveis d'inversió en la seva fase executiva a Espanya) ha pres el control de la SAREB (Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària). La norma que ho ha fet possible, el Reial decret llei 1/2022, estableix en el seu preàmbul que “la SAREB podrà cedir, com a part de la seva política de sostenibilitat, la propietat o ús d'actius a altres organismes que desenvolupin polítiques d'habitatge social o altres polítiques amb alt valor social”.

No obstant això, en l'RDL no existeix cap esment a aquesta possibilitat ni es regula la mateixa ni s'estableix per tant cap calendari a aquest efecte. La Llei d'Habitatge ha d'establir l'obligació de la SAREB d'utilitzar el seu parc d'habitatges buits amb terminis concrets i així poder incrementar el parc d'habitatge social de les comunitats autònomes.

III.    Major protecció de les persones enfront dels desallotjaments.

En 2022 es van produir 38.267 desallotjaments: 27.533 per impagament del lloguer, 8.509 per impagament d'hipoteca i 2.225 per altres motius.   

Un alt percentatge de les persones que sofreixen aquests desallotjaments ho fan sense comptar amb una alternativa residencial, en gran manera per l'escàs parc d'habitatge social existent a Espanya. La falta de dades públiques desglossades fa impossible conèixer a quantes persones afecten els desallotjaments, quantes d'elles són joves i quantes d'aquest col·lectiu són dones, els seus perfils demogràfics i socioeconòmics, i així poder estimar la seva vulnerabilitat o la seva situació posterior al desallotjament.

La Llei ha d'incloure una reforma de la llei d'enjudiciament civil que asseguri que no es produeixen desallotjaments sense alternativa residencial. La necessitat d'assegurar l'alternativa residencial ha estat subratllada per Nacions Unides en els dictàmens condemnatoris del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals a Espanya per vulnerar el dret a l'habitatge, així com en la comunicació que els Relators Especials d'habitatge i d'extrema pobresa han dirigit al Govern espanyol aquest mateix mes de gener.

Informació complementària

Als països de la Unió Europea, segons estadístiques incloses en l'Estratègia Nacional 2050, Espanya ocupa el lloc 18 dels 27 en l'indicador de població que sofreix sobrecàrrega financera associada al pagament de l'habitatge. Segons un estudi d'Idealista de maig de 2022, les majors taxes d'esforç de pagament són les següents: Barcelona, amb el (48,7%) dels ingressos familiars dedicats al pagament de la renda, Guipúscoa, amb el (46,8%), Biscaia (39,8%), Las Palmas (39,7%), Girona (38,1%), Madrid (38,1%), Lleida (33,7%), Sevilla (33,4%) i Osca (33%). El que indica que nou províncies se situen per sobre de la norma del 30%.