"És la Supercopa de la igualtat". Amb aquestes paraules va presentar en 2019 el president de la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, la primera edició que se celebraria a l'Aràbia Saudita, en una polèmica decisió que el mandatari del futbol espanyol va justificar per “l'oportunitat de canviar coses” al país saudita.

Dos anys després, Amnistia Internacional denuncia la continuació de greus violacions de drets humans en aquest país, en particular cap a les dones i les persones LGTBI, per la qual cosa va enviar la setmana passada, tant a la Federació com als quatre clubs que disputaran aquest torneig, uns braçalets de color violeta amb la proposta que els utilitzin en els seus partits i en qualsevol compareixença pública.

Amnistia Internacional assenyala que el breu respir de la repressió que es va viure a l'Aràbia Saudita durant la presidència del G-20 es va esvair en acabar la cimera, la qual cosa demostra que aquests avenços responien més a una campanya de relacions públiques que a la voluntat de les seves autoritats, en particular del príncep hereu Mohammed binSalman, de dur a terme reformes reals. En aquest sentit, s'ha tornat a silenciar a tot aquell que s'atreveixi a criticar al règim saudita, les dones continuen sofrint una discriminació legitimada per lleis i jutges, s'han reprès les execucions, i la seva participació en el conflicte de Iemen contribueix a matances de població civil que constituirien crims de guerra.

“Si bé en aquests tres últims anys hem estat testimonis d'alguns avenços, com l'aixecament de la prohibició de conduir o la possibilitat de practicar esport, inclosa la creació d'una Lliga femenina, per desgràcia, les bones paraules del president Rubiales en 2019 estan molt lluny d'haver-se convertit en realitat a l'Aràbia Saudita. És un fet que defensar la igualtat en aquest país és molt arriscat per a les dones, com demostren les condemnes imposades a dones activistes com Loujain al-Hathloul o Nassima al-Sada. Per això, sigui amb aquest braçalet violeta que els proposem, o de la forma que ells considerin, demanem que aquesta edició de la Supercopa destaqui l'important paper de les dones activistes saudites, en un país on defensar la igualtat pot comportar llargues penes de presó, prohibició de sortir del país o parlar amb mitjans estrangers”, ha lamentat el director d'Amnistia Internacional España, Esteban Beltrán.

Amnistia Internacional porta anys denunciant que països com l'Aràbia Saudita intenten blanquejar el seu atroç historial en drets humans amb l'organització de grans esdeveniments esportius. “El fet que la RFEF hagi decidit col·laborar en aquest “rentat de cara” de les autoritats saudites i que estigui disposada al fet que la Supercopa s'Espanya es jugui en aquest país fins al 2029 suposa un desprestigi per a aquest torneig i per a tot el futbol espanyol”, ha declarat Beltrán.

“Fa unes setmanes el món de l'esport s'indignava arran de la prohibició expressa de les mostres d'afecte entre les persones homosexuals que assisteixin al pròxim Mundial de Qatar. Doncs bé, tampoc en veurem gaires en aquesta Supercopa, ja que al país on es juga, l'homosexualitat es castiga amb penes de presó i l'adulteri comporta fins i tot penes de flagel·lació”, ha denunciat Beltrán. “No demanem als equips que no juguin a l'Aràbia Saudita, ni a les aficions que no segueixin aquest torneig, però sí que confiem que un gest de solidaritat cap als qui sofreixen repressió dia a dia al país pugui visibilitzar i denunciar la seva precària situació”, ha conclòs.

Paraules davant de fets

Tant la RFEF com els quatre equips participants han expressat el seu compromís en defensa dels drets humans. En concret, la RFEF ha declarat com “la dona, al costat de la bona governança, la modernització i la transparència constitueixen un pilar fonamental en el seu treball, així com el seu compromís de liderar des de la Federació la lluita contra la discriminació i de defensar i protegir la dona i els menors en el futbol”.

L'Athletic Club, estableix en el seu Codi Ètic com “tots i cadascun dels membres que integren l'Athletic Club estan obligats a guardar un respecte escrupolós als Drets Fonamentals i Llibertats Públiques recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948”.

Per part seva, el Codi Ètic del Futbol Club Barcelona afirma el compromís del club amb “els drets humans […] així com a dur a terme processos de diligència deguda en les seves pròpies activitats i en les que tinguin relació directa amb les seves operacions, productes i serveis prestats”.

També el Reial Madrid assenyala, en el seu Informe de Responsabilitat Corporativa 2019/2020 el seu interès a “contribuir a activitats comunitàries que reflecteixin el compromís del Reial Madrid amb els Drets Humans i la lluita contra la discriminació, la violència i la desigualtat”. A més, el club blanc ha estat el primer equip de futbol a adherir-se al Pacte Mundial, una iniciativa de Nacions Unides en la qual el sector privat s'alinea amb deu principis que inclouen el suport i respecte als drets humans en el seu àmbit d'influència.

Finalment, l'Atlètic de Madrid va anunciar que ha posat en marxa un pla de Responsabilitat Social Corporativa de tres anys, en el qual s'inclou un apartat sobre el respecte dels drets humans.

Segons Esteban Beltrán, director d'Amnistia a Espanya, “totes aquestes declaracions, estatuts i codis ètics no haurien de quedar-se simplement en el paper. El món del futbol té una responsabilitat que va més enllà del que és esportiu. No només la Federació Espanyola, també els equips participants han d'aprofitar la seva participació en la Supercopa per a elevar la veu sobre la situació de drets humans a l'Aràbia Saudita i així ser conseqüents amb els seus propis codis ètics, estatuts, etc.”

Informació complementària

Aquesta és la situació dels drets humans a l'Aràbia Saudita en relació als següents temes.

Dones. La discriminació de les dones i nenes és contínua, tant en la llei com en la pràctica. El sistema de tutela masculina continua limitant les seves vides en aspectes com el matrimoni, el divorci, la custòdia dels fills o l'herència. A més, continuen sense rebre l'ajuda suficient si són víctimes de violència sexual o altres agressions. Si bé activistes que el 2019 estaven empresonades, com Loujain al Hathloul, Nassima al Sada o SamarBadawi, van ser alliberades el 2021, actualment continuen sota restrictives mesures com per exemple, la prohibició de sortir del país durant cinc anys, parlar amb mitjans estrangers, així com la possibilitat de ser detingudes en qualsevol moment, ja que les seves condemnes només s'han suspès, no pas anul·lat.

LGTBI. L'agència de seguretat de l'Aràbia Saudita va classificar a finals de 2019 l'homosexualitat com una “idea extremista”, per la qual cosa podria castigar-se amb presó. A més, el president del Consell d'Alts Estudis de l'Aràbia Saudita va dir el mes de desembre passat que "el crim de l'homosexualitat és un dels més atroços i lletjos".

Pena de mort. El 2020 es va produir una reducció del 85% en el nombre d'execucions respecte al període anterior. No obstant això, el 2021 les execucions van tornar a augmentar, i només entre gener i juliol de 2021, almenys 40 persones van ser executades, superant les 27 execucions l'any 2020. El 15 de juny de 2020, les autoritats saudites van executar Mustafa al Darwish, un jove que havia estat detingut el 2015 per la seva suposada participació en unes protestes contra el govern a la Província Oriental, i després d'un judici clarament injust que va incloure confessions extretes sota tortura.

Llibertat d'expressió. La llibertat d'expressió, de reunió i de moviment a l'Aràbia Saudita són una quimera. Amnistia Internacional ha documentat almenys 39 casos de persones que romanen actualment a la presó pel seu activisme, la seva defensa dels drets humans o les crítiques al govern saudita. En un d'aquests casos, el Tribunal va condemnar un treballador humanitari, Abdulrahman al Sadhan, a 20 anys de presó per un tuit satíric en el qual criticava les polítiques governamentals. Mentre que l'activista Israa al Ghomgham va ser condemnat a vuit anys de presó i vuit anys de prohibició de viatjar per participar en protestes pacífiques contra el govern. En aquest sentit, segons Reporters Sense Fronteres, l'Aràbia Saudita va ser el 2021 el cinquè país del món amb més periodistes empresonats (31).

Iemen. Més de quatre milions de persones s'han vist desplaçades internament a causa d'un conflicte que ja s'allarga set anys i que, segons dades de Nacions Unides, s'haurà cobrat a finals d'aquest any més de 377.000 víctimes directes o indirectes. Els atacs indiscriminats i il·legítims en què ha participat l'exèrcit saudita han matat o ferit civils, han destruït habitatges, i centres mèdics, entre altres instal·lacions civils. Aquests atacs i l'obstrucció simultània de l'ajuda humanitària han agreujat la propagació de la pandèmia i la pobresa. El país s'enfronta a una fam imminent a gran escala, i es calcula que més de 16 milions de iemenites sofreixen inseguretat alimentària.

Jamal Kashoggi. Al setembre de 2020, vuit homes van rebre una condemna definitiva pel brutal assassinat del periodista saudita Jamal Khashoggi a Turquia el 2018. El Tribunal Penal de Riad va commutar cinc penes de mort imposades inicialment i va condemnar els vuit acusats a entre 7 i 20 anys de presó. Les autoritats van permetre l'assistència de personal diplomàtic al judici, però el van mantenir tancat a mitjans de comunicació i observadors independents. A més, no es va revelar la identitat dels processaments ni els càrrecs a què s'enfrontaven. Per això, Amnistia Internacional ha demanat insistentment que s'obri una investigació internacional, independent i imparcial, en què s'identifiqui totes les persones involucrades, qualsevol que sigui el seu rang o posició, a fi de garantir que els responsables de l'homicidi de Jamal Khashoggi responen davant la justícia.

Més informació sobre l'Aràbia Saudita

Arabia Saudita en l'Informe Anual d'Amnistia Internacional 2020/21