Actuem pels drets humans a tot el món

Amnistia Internacional demana al Govern espanyol i al Congrés una Llei de Secrets Oficials que no permeti “amagar sota clau” atacs als drets humans

  • Activistes de l'organització porten a les portes del Palau de la Moncloa un cadenat gegant per a reclamar la reforma d'una norma que es manté des del franquisme.
  • La Llei de 1968 continua operant avui amb impunitat i continuen classificant-se com a secrets temes que poden implicar violacions de drets humans com ara la venda de material antidisturbis al Perú o l'enviament d'armes a l'Aràbia Saudita.

Amb gavardines, barrets, ulleres de sol i un cadenat gegant. Així s'han presentat activistes d'Amnistia Internacional aquest matí davant de la seu del Govern central per reclamar que aquesta legislatura no pot acabar sense la promesa reforma de la Llei de Secrets Oficials. Espanya ha d'avançar en drets i aquesta llei retrògrada li ho impedeix perquè és un forrellat al dret d'informació, la transparència i la possibilitat d'investigar nombroses violacions de drets humans.

Amnistia Internacional reconeix el dret de qualsevol govern a declarar determinades informacions com a secretes per motius de “seguretat nacional”, però només per raons precises i limitades. No obstant això, l'actual normativa, vigent des del 1968, ha estat utilitzada per tots els governs de manera abusiva i genèrica, restringint de manera constant el dret a la informació i la transparència de les seves actuacions. El dret internacional estableix que poder classificar un document com a secret no pot ser un xec en blanc, el seu contingut ha d'afectar la seguretat nacional, no ha d'estar vinculat a vulneracions de drets humans, i no pot prorrogar-se aquesta condició fins a l'infinit, tal com passa en l'actualitat.

“La reforma d'aquesta Llei és un compte pendent de la nostra democràcia. És hora d'obrir aquest cadenat que des de fa més de 50 anys permet que afers com els crims durant la Guerra Civil i el franquisme, o el comerç d'armes a governs que cometen atrocitats quedin tancats en un bagul”, ha exigit el director d'Amnistia Internacional Espanya, Esteban Beltrán.

En diverses ocasions el mateix president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat que l'Executiu presentaria una proposta de reforma d'aquesta llei, argumentant que seria bo “per a la qualitat de la nostra democràcia”. L'any passat es va donar a conèixer l'Avantprojecte de Llei d'Informació Classificada que haurà d'establir criteris, categories i terminis per a determinar quins documents pot l'Estat mantenir com a secrets. No obstant això, si l'avantprojecte no s'aprova en els pròxims Consells de ministres difícilment podrà veure la llum en aquesta legislatura. És imprescindible que el Govern, i posteriorment els grups parlamentaris, facin els passos necessaris per a aprovar aquesta nova norma.

“En les pròximes setmanes tindrem l'oportunitat de sortir d'aquesta anomalia democràtica que és tenir una llei franquista regulant un element tan essencial com són els secrets oficials. El Govern espanyol i els grups parlamentaris no poden continuar mirant cap a un altre costat i han de garantir que les possibles violacions dels drets humans, passades, presents i futures, mai seran secretes”, ha afirmat Beltrán.

L'organització ha entregat al Palau de la Moncloa les més de 12.000 signatures que ha recollit en suport a la seva campanya “Pedro Sánchez: ¿qué escondes? ¡Abre la caja de los Secretos Oficiales!”.

Tres exemples de foscor

La Llei de Secrets Oficials és un obstacle per avançar en la investigació de les violacions greus de drets humans i garantir el dret de les víctimes a la veritat, justícia i reparació. Per a Amnistia Internacional, les violacions de drets humans són d'interès públic, sigui sobre fets presents o passats, i no hauria de ser classificada per raons de seguretat sota cap circumstància, tal com recomana el Principi 10 de la declaració de Tshwane.

En les últimes setmanes hem assistit a dos exemples en els quals el Govern espanyol s'ha escudat en la Llei de Secrets Oficials per a no oferir cap informació pública en assumptes que afecten greument els drets humans.

- Ús de material antidisturbis al Perú. Des que van començar les protestes al desembre del passat any, Amnistia Internacional ha denunciat l'ús excessiu de la força que hauria contribuït a la mort de 47 persones. El 21 de febrer, el ministre d'Afers Exteriors va anunciar en el Congrés la suspensió temporal de l'exportació de material antidisturbis, tal com l'organització havia reclamat, però no la venda de munició ni d'armes letals, sense que s'hagi pogut conèixer l'avaluació del risc, ni el criteri pel qual s'han pres aquestes decisions, ni hi ha documents públics atès que les decisions i les actes de la Junta Interministerial que autoritzen la venda d'armes són secretes.

- Enviament d'armes a l'Aràbia Saudita. Amb freqüència, vaixells de la naviliera pública de l'Aràbia Saudita viatgen al port de Sagunt (València). L'última ocasió va ser el passat 4 de febrer. Es tem que l'arribada d'aquests vaixells sigui per a transportar armament espanyol per a la guerra que aquest país manté al Iemen, i que, per tant, podria utilitzar-se-se per a cometre crims de guerra, però el govern no informa sobre el seu destí ni sobre els seus usos finals.

A més, en un exercici continuat de manca de transparència, els successius Governs s'ha negat a informar sobre els acords migratoris amb el Marroc. Els més recents van ser els anunciats després de la Reunió d'Alt Nivell entre Espanya i el Marroc que es va celebrar a Rabat el febrer passat, la qual cosa suposa a més la continuació de la política d'encobriment respecte a la tragèdia de Melilla que duen a terme tots dos governs.

Informació complementària

La Llei de Secrets Oficials de 1968 s'aprova en ple règim franquista i, malgrat l'entrada de la democràcia a Espanya, mai no s'ha reformat. Des del 2016, el Partit Nacionalista Basc (PNB) ha intentat tramitar una proposició de llei que ha estat paralitzada en diverses ocasions.

Els estàndards internacionals sobre com garantir l'accés públic a la informació sense posar en perill la legítima defensa de la seguretat nacional van quedar recollits el 2013 en els Principis globals sobre seguretat nacional i el dret a la informació de Tshwane.

Entre aquests, destaca que la informació només ha de mantenir-se en secret si fer-la pública suposa “un risc real i identificable de mal significatiu a un interès legítim de seguretat nacional”. Així mateix, ha de fer-se pública sempre que estigui vinculada a violacions greus de drets humans o del dret internacional humanitari, i en tot moment s'ha de tenir accés a la informació sobre programes de vigilància.

En 2020, Amnistia Internacional va emetre l'Informe ¿Abrimos ya el candado de la ley de secretos oficiales? Preocupaciones y recomendaciones de Amnistía Internacional para la tramitación de la reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.