L'organització considera que el material venut per Espanya podria servir per a la repressió que ha tingut lloc al país des que es van iniciar les protestes el 7 de desembre.
Amnistia Internacional ha demanat al Govern d'Espanya que suspengui “amb caràcter immediat” qualsevol nova autorització o enviament al Perú de material antidisturbis, armes petites i lleugeres i munició, ja que existeix un alt risc segons l'organització que tant les forces armades com la policia peruana puguim emprar-les per a cometre greus violacions dels drets humans.
Des que van iniciar les protestes el 7 de desembre, Amnistia Internacional (AI) ha documentat “operacions molt preocupants” amb l'objectiu de reprimir les persones que es manifesten arreu del país. “Des de fa cinc anys, Espanya és el principal subministrador d'armes al Perú de la Unió Europea. Hi ha un risc clar que el material d'origen espanyol estigui servint per fer callar al poble peruà de manera violenta i il·legal”, ha alertat el director de l'organització a Espanya, Esteban Beltrán.
L'entitat xifra en 184 milions d'euros les autoritzacions de llicències d'armes al Perú entre 2017 i juny de 2022 -últimes dades oficials disponibles-, dels quals prop de 40 milions eren de material antidisturbis. Quant a les exportacions realitzades en aquest mateix període, Amnistia destaca les vendes de 4,7 milions en armes lleugeres, munició per valor de 2,4 milions i prop d'1 milió en material antidisturbis.
La secció espanyola d'AI ha demanat per carta la suspensió d'aquestes exportacions a la Secretària d'Estat de Comerç, Xiana Margarida Méndez, també presidenta de la Junta Interministerial que regula la venda d'armes, les decisions de les quals són secretes a l'empara de la Llei de Secrets Oficials de 1968. La carta sol·licita a més que, d'acord amb el Tractat sobre Comerç d'Armes que obliga a no autoritzar exportacions quan existeix un risc substancial d'ús per a cometre o facilitar violacions greus del dret internacional dels drets humans, es revoquin l'autoritzacions de material letal i antidisturbis no executades, i es mantingui aquesta mesura fins que els responsables de violacions de drets humans comesos per l'Exèrcit i la policia peruans siguin processaments, i les forces de seguretat rebin una formació que els permeti usar aquest material segons les normes internacionals sobre l'ús de la força.
A més, Amnistia Internacional planteja que mentre no s'adoptin aquestes propostes, “com a mínim, s'apliquin mesures reforçades de mitigació del risc” que recull el protocol sobre verificació de l'ús de les exportacions d'armes aprovat en 2020 pel Govern espanyol.
Informació complementària
Des que van començar les protestes socials en diferents regions del país el 7 de desembre de l'any passat, han mort almenys 41persones, entre elles menors d'edat, i desenes, entre civils i policies, han resultat ferides, moltes per impacte d'armes de foc, en el context de la repressió de manifestacions. A primers de gener a la localitat de Juliaca, només en 24 hores van morir 11 persones, incloent-hi un policia.
La declaratòria de l'estat d'emergència el 15 de desembre, no ha demostrat ser una resposta adequada a la crisi política i social a què s'enfronta el país. Per contra, Amnistia Internacional, així com altres organitzacions de la societat civil, registren que les violacions als drets humans, entre les quals es troben la privació de la vida per ús excessiu de la força i les detencions arbitràries, s'han incrementat.
Amnistia Internacional recorda que, d'acord amb el dret internacional, les forces militars que són destinades a desenvolupar activitats de manteniment de l'ordre públic i aplicació de la llei es troben obligades pels mateixos estàndards que les forces policials. Això inclou respectar les normes i regulacions sobre ús de la força.