Les filtracions aconseguides pel col·lectiu Guacayama de diversos servidors de les Forces Armades de diferents països de la regió ha mostrat un monitoratge de les activitats d'organitzacions de la societat civil, inclosa Amnistia Internacional, per part dels exèrcits, ara com ara, de Mèxic i el Perú, evidenciant el deteriorament del respecte als drets humans.

“El monitoratge indegut contra organitzacions de la societat civil identificat en les filtracions del col·lectiu Guacamaya és una mostra del context hostil en el qual treballem les organitzacions que defensem els drets humans a les Amèriques. Si els exèrcits de països com Mèxic i el Perú han monitorejat indegudament el nostre treball, per a menyscabar la defensa de les víctimes de violacions als drets humans, ens alarmen fins i tot més els atacs a què poden ser subjectes les nostres organitzacions germanes i les persones defensores de drets humans a tota la regió”, va dir Erika Guevara Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

“En comptes de vigilar les activitats de les organitzacions de la societat civil, els exèrcits i altres autoritats de la regió haurien de garantir un entorn favorable per a la defensa de drets i reconèixer l'important rol que exerceixen les persones defensores dels drets humans. Els monitoratges revelats són inadmissibles. Des d'Amnistia Internacional els condemnem enèrgicament i exigim el total esclariment d'aquestes accions”.

A Mèxic, el mitjà de comunicació Proceso ha publicat un document de la Secretària de Defensa Nacional amb múltiples referències a les observacions d'Amnistia Internacional respecte a la desaparició forçada dels 43 estudiants de Ayotzinapa el 2014. Entre les recomanacions del document, es proposa “defugir la participació d'Amnistia Internacional” en una visita dels pares i mares dels estudiants a la caserna del 27 Batallón de Infanteria en Iguala, Guerrero. Així mateix, fan referència a les declaracions emeses per Erika Guevara Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional, en relació amb les deficiències en la recerca sobre la possible responsabilitat de les forces armades en la desaparició forçada dels estudiants, denotant el monitoratge realitzat amb la finalitat d'encobrir la ja desmantellada “veritat històrica”.

D'acord amb el mitjà peruà La Encerrona, Amnistia Internacional, al costat d'organitzacions aliades del Perú com IDL, Drets Humans sense Fronteres i CooperAcción, van ser esmentades també en documents filtrats de l'Exèrcit del Perú, on es vinculen les seves activitats en defensa dels drets humans amb la conflictivitat social a Cusco i Apurímac. Amnistia Internacional no ha accedit als documents complets, però considera que l'Estat ha de protegir la defensa dels drets humans i garantir-la. Amnistia Internacional ha documentat reiteradament com les organitzacions defensores de drets humans al Perú treballen en contextos hostils, on l'estigmatització i criminalització són una constant.