Les autoritats algerianes han de posar en llibertat immediatament i sense condicions un mínim de 266 activistes i manifestants empresonats per participar en el moviment de protesta Hirak, criticar les autoritats, denunciar corrupció de l'Estat o expressar solidaritat amb persones detingudes, ha afirmat avui Amnistia Internacional, quan Algèria es disposa a celebrar el 60 aniversari de la seva independència el 5 de juliol.
Al maig de 2022, observadors locals van informar que almenys 266 activistes i manifestants es consumeixen en presons algerianes únicament per exercir el seu dret a la llibertat d'expressió i de reunió; les autoritats han de retirar amb urgència tots els càrrecs formulats en contra seva.
En molts casos, persones que s'han manifestat passen períodes excessivament llargs recloses tot esperant judici. En uns altres, són condemnades a fins a cinc anys per càrrecs massa amplis i falsos com "danyar" la seguretat nacional, "menyscabar la unitat nacional", "ofendre" funcionaris públics, "incitar a reunions no armades", difondre notícies falses i terrorisme.
"Quan es compleixen 60 anys del reconeixement d'Algèria com a Estat independent, se segueixen ignorant, trepitjant o restringint activament les llibertats bàsiques i els drets humans", ha afirmat Amna Guellali, directora adjunta per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional.
"La detenció injustificada d'activistes i manifestants s'ha d'acabar. És vergonyós que les autoritats algerianes segueixin fent ús de lleis massa àmplies i repressives per jutjar persones que s'han limitat a exercir el seu dret a la llibertat d'expressió i de reunió".
El 24 d'abril de 2022, Hakim Debbazi, detingut en relació amb Hirak, va morir sota custòdia en circumstàncies poc clares. Debbazi tenia 55 anys i era pare de tres fills. Estava detingut tot esperant judici des de febrer de 2022, després de compartir a Facebook una publicació d'una altra pàgina que convocava una protesta per commemorar el tercer aniversari del moviment Hirak. Va ser processat per "incitar a una reunió no armada", "ofendre a funcionaris públics" i publicar continguts que podien "danyar l'interès nacional". El tribunal va rebutjar la sol·licitud de llibertat provisional presentada pels seus advocats, però no va oferir cap explicació de la seva denegació.
Zakiya Sadeg, tia i advocada de Debbazi, va explicar a Amnistia Internacional que aquest havia informat a la seva dona durant una visita a l'abril que patia dolors en el pit i dificultats respiratòries. També va dir que estava reclòs en una peça petita, omple de fum i sense ventilació. Gairebé un mes després de la mort de Debbazi, el ministre de Justícia d'Algèria va afirmar, al·ludint a un informe de l'autòpsia, que havia mort per causes naturals.
De tots els casos documentats per Amnistia Internacional, almenys quatre persones detingudes han estat sotmeses a judicis addicionals mentre eren a la presó per càrrecs relacionats amb l'expressió de crítiques a l'Estat dins o fora d'Internet. El 8 de juny de 2020, l'activista ambiental Mohad Gasmi va ser detingut i després condemnat a cinc anys de presó per una publicació a Facebook que les autoritats van considerar "enaltiment del terrorisme". Mentre estava a la presó, va ser jutjat per altres càrrecs relacionats amb la seva participació en activisme ambiental a l'estranger i les seves comunicacions amb activistes a Internet. Se li va imposar una pena addicional de tres anys.
El periodista Merzoug Touati també va ser condemnat a una pena de presó addicional mentre complia la condemna inicial d'un any per "incitar a una reunió no armada" i publicar continguts que "menyscaben la unitat nacional". El 29 de maig de 2022, va ser condemnat a un altre any de presó i multat amb 350 dòlars nord-americans en una causa diferent incoada pels mateixos càrrecs. Touati va quedar finalment en llibertat el 20 de juny en aplicació d'un indult presidencial. No s'han retirat els càrrecs en contra seva. El 28 de juny de 2022 se li va imposar una altra pena d'un any de presó i una multa de 342 dòlars. Aquesta condemna és la quarta que es dicta en contra seva en 2022.
Després de la suspensió de l'activitat del moviment de protesta Hirak a causa de la COVID-19 el 2020, les autoritats algerianes van intensificar la repressió de la dissidència pacífica. La creixent repressió contra els qui manifesten actituds crítiques cap a l'Estat no es va circumscriure a l'interior del país, sinó que també es va adreçar a persones que residien a l'estranger o que miraven d'obtenir refugi en altres països.
Aquest mateix any, un refugiat va ser segrestat a Tunísia i va ser retornat a Algèria i jutjat per almenys 10 càrrecs, entre els quals "participació en una organització terrorista", per la seva presumpta vinculació amb el Moviment per l'Autodeterminació de la Cabília (MAK).
Alhora, almenys dos sol·licitants d'asil van ser deportats per la seva presumpta vinculació amb organitzacions no autoritzades, i almenys tres persones amb doble nacionalitat que residien al Canadà van ser detingudes arbitràriament o interrogades a la seva arribada a Algèria i després se'ls va impedir sortir del país durant setmanes o mesos.